Mas Gusó: a Roman military Settlement in the suburbium of Emporiae

Authors

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.006

Keywords:

suburbium of Empúries, praesidium, statio, control of the territory, control of the roads

Abstract


Although the site of Mas Gusó (province of Girona) has been interpreted as a Roman uilla, this is actually a public building. Its existence have to be contextualized within the frame of the structures established by the Roman authority for territorial control closely linked to the creation of a new road network and a tax collection system. We also analyse its survival until the 3rd century AD, which are closely related to the nearby city of Emporiae.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Aquilué, X. (ed.) 2012: Empúries. Municipium Emporiae, Ciudades romanas de Hispania 6, Roma.

Aquilué, X., Mar, R., Nolla, J. M., Ruiz de Arbulo, J. y Sanmartí, E. 1984: El Fòrum romà d'Empúries (Excavacions de l'any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península Ibèrica, Monografies Emporitanes VI, Barcelona.

Arce, J. 1988: España entre el mundo antiguo y el mundo medieval, Madrid. PMCid:PMC1051539

Arrayás, I. 2005: Morfología histórica del territorio de Tarraco (s. III-I aC), Instrumenta 19, Barcelona.

Arrayás, I. 2007: "Al voltant de la «romanització» del nord-est de la península ibèrica. Reflexions sobre l'organització territorial i els fluxos comercials", Pyrenae 38.2, 47-72.

Asensio, J. A. 2006: "El gran aparejo en piedra en la arquitectura de época romana republicana de la provincia hispania citerior: el opus siliceum y el opus quadratum", Saldvie 6, 117-159.

Barrandon, N. 2007: "Le rôle des légations sénatoriales dans la gestion de la province d'Hispanie citérieure entre 133 et 82 avant J.-C.", Domitia 8-9, 227-240.

Bendala, M. 2003: "De Iberia in Hispaniam: el fenómeno urbano", L. Abad (ed.), De Iberia in Hispa niam. La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos, Murcia, 15-35.

Bermúdez, X., Cruells, J., González, J. R., Principal, J. y Morell, N. 2005: "El jaciment iberromà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera): resultats preliminars de les intervencions arqueològiques", Món ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, Puigcerdà, I, 455-466.

Brotóns, F. y Murcia, A. J. 2008: "Los castella tardorepublicanos de la cuenca alta de los ríos Argos y Quípar (Caravaca, Murcia). Aproximación arqueológica e histórica", M. P. Garcia-Bellido, A. Mostalac y A. Jiménez, (eds.), Del imperium de Pompeyo a la auctoritas de Augusto, Anejos del Archivo Español de Arqueología, XLVII, Madrid, 49-66. PMCid:PMC2246146

Burch, J., Casas, J., Castanyer, P., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Simon, J., Tremoleda, J., Varenna, A., Vivó, D. y Vivo, J. 2013: L'alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt, Girona.

Burch, J., Casas, J., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L., Rojas, A., Sagrera, J., Vivó, D., Vivo, J. y Simon, J. 2010: "La síntesi", J. M. Nolla, L. Palahí y J. Vivo (eds.), De l'oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Girona, 7-188.

Burch, J., Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M. y Vivó, D., 2001: Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l'antiga església parroquial, Girona.

Burch, J., Nolla, J. M. y Sagrera, J. 2011: Excavacions arqueològiques a Sant Julià de Ramis, 4. Les defenses de l'oppidum de *Kerunta, Girona.

Cadiou, F. 2008: Hibera in terra miles. Les armées romaines et la conquête de l'Hispanie sous la république (218-45 av.J.-C.), Bibliothêque de la Casa de Velázquez, 38, Madrid. PMCid:PMC2655434

Casas, J., Nolla, J. M., Palahí, L., Vivó, D. y Soler, V. 2015: "Mas Gusó: una statio romana al suburbium d'Emporiae", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 245-262.

Casas, J. y Sanmartí, E. 1980: "El «camí d'Empúries». Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà", Informació Arqueològica 33-34, 59-63.

Casas, J. y Soler, V. 2004: Intervenciones arqueológicas en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento precolonial a la uilla romana, BAR Int.Series 1215, Oxford.

Cebrián, R. 1995: "Un beneficiarius consularis documentado en Saetabi", Saguntum 28, Valencia, 275-278.

Díaz, M. 2009: El castellum de Puigpelat, Biblioteca Tàrraco d'Arqueologia 5, Tarragona.

Díaz, M. 2013: "El castellum de Puigpelat: un punt estratègic de control territorial a l'entorn de la Tarraco republicana", M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis, 5. Pasatge, poblament, cultura material i historia. Actes del Simposi Internacional, Documenta 16, 5, Tarragona, 354-365.

Díaz, M. y Ramírez, R. 2015: "El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconensis), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 263-278.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1984: Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone (sauf Barcino), Paris.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1985: Inscriptions romaines de Catalogne. II. Lérida, Paris.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1991: Inscriptions romaines de Catalogne. III. Gérone, Paris. PMCid:PMC245424

Genera, M., Gómez, A. y Brull, A. 2005: "Disseny i planificació del sistema defensiu a l'establiment de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d'Ebre)", Tribuna d'Arqueologia, 2002-2003, Barcelona, 95-116.

Gómez-Pantoja, J. 1992: "La estación de Segisamo", Gerión 10, 259-273.

Gonçalves, A. y Carvalho, P. C. 2004: "Intervención arqueológica en el Castelo da Lousa (1997-2002): Resultados preliminares", P. Moret y T. Chapa (eds.), Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s.III a. de C.-s.I d. de C.), Madrid, 65-76.

Gorostidi, D. 2010: Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT), Documenta16, Tarragona.

Gradim, A., Schierl, Th., Teichner, F. y Oberhofer, K. 2010: "Un novo exemplo dos "castella" da fase da fundaçäo da Lusitania romana. O caso do Castelinho dos Mouros", XELB revista de arqueologia, arte, etnologia e historia 10, 215-234.

Guitart, J. 2010: "L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia", Catalan Historical Review 3,147- 162

Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. (eds.) 2003a: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Barcelona.

Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. 2003b: "La cossetània oriental de l'època ibèrica a l'antiguitat tardana: ocupació i estructuració del territori", J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (eds.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Barcelona, 129-157.

IRC I (= Fabre, Mayer y Rodà 1984).

IRC II (= Fabre, Mayer y Rodà 1985).

IRC III (= Fabre, Mayer y Rodà 1991).

Le Roux, P. 1982: L'armée romaine et l'organisation des provinces ibériques d'Auguste à l'invasion de 409, Publications du Centre Pierre Paris, 8, Paris.

Le Roux, P. 2009: "Peuples et cités de la peninsule iberique du IIe aC au IIe pC", Rome et l'occident. II siécle avant JC-IIe siècle après JC, Pallas, 80, Toulouse, 147-173.

Lostal, J. H. 1992: Los miliarios de la provincia Tarraconense, Zaragoza.

Maestro, E., Domínguez, A. y Magallón, A. 2008: "El proceso de romanización en la provincia de Huesca: La Vispesa (Tamarite de Litera) y Labitolosa (La Puebla de Castro)", Veleia 24-25, 989-1016.

Maia, M. 1986: "Os Castella do Sul de Portugal", Madrider Mitteilungen XXVII, Madrid, 195-223. PMCid:PMC213572

Mar, R., Ruiz de Arbulo, J., Vivó, D. y Beltrán-Caballero, A. 2012: Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. I. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto, Documents d'Arqueologia Clàssica, 5, Tarragona.

Martín, A. 2004: "Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau- Can Mateu (Cabrera de Mar)", Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, 2001, Barcelona, 376-408.

Mayer, M. y Rodà, I. 1986: "La epigrafía republicana en Catalunya. Su reflejo en la red viaria", Epigrafía hispánica de época romano-republicana, Zaragoza, 157-170.

Moret, P. 1990: "Fortins, «tours d'Hannibal» et fermes fortifiées dans le monde ibérique", Mélanges de la Casa de Velázquez 26, 1, 5-43. http://dx.doi. org/10.3406/casa.1990.2558 https://doi.org/10.3406/casa.1990.2558

Moret, P. 2004: "Tours de guet, maisons à tour et petits établissements fortifiés de l'Hispanie républicaine : l'apport des sources littéraires", P. Moret y T. Chapa (eds.), Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s. III a. de C. - s. I d. de C.), Madrid, 13-29.

Morillo, A. 2008: "Criterios arqueológicos de identificación de los campamentos romanos en Hispania", Saldvie 8, 73-93.

Nolla J. M. y Casas, J. 1984: Carta arqueològica de les Comarques de Girona. El poblament d'època romana al nord-est de Catalunya, Girona. PMid:6610806

Nolla, J. M., Palahí, L. y Vivo, J., (eds.) 2010: De l'oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Girona.

Ñaco, T. 2003: Vectigal Incertum. Economia de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano. Su impacto histórico en el territorio (218-133 aC), BAR International Series 1158, Oxford. PMid:12768613

Ñaco, T. y Prieto, A. 1999: "Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana ¿Economia, política, fiscalidad?", Studia Historica, Historia Antigua 17,193-241.

Olesti, O. 1996: El territori del Maresme en època republicana (s. III-IaC): estudi d'arqueomorfologia i història, Mataró. PMid:8736409

Olesti, O. 2000: "Integracio i transformacio de les comunitats iberiques del Maresme durant el s. II-I aC: un model de romanitzacio per a la Catalunya litoral i prelitoral", Empúries 52,55-86.

Olesti, O. 2010a: "Urbanització, integración i gestió del territori al nord-est de la península Ibèrica", Times of changes. In the beginning of the romanization. Studies on thr rural world in the roman period, Girona, 11-60.

Olesti, O. 2010b: "Los veteranos de Cneo Pompeyo y Quinto Cecilio Metelo Pio en la Hispania Citerior", Dialéctica histórica y compromiso social. Homenaje a Domingo Plàcido, Madrid, 1007-1028.

Palahí, L. 2013: El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romana, tesis doctoral, Universitat de Girona.

Palahí, L., Vivó, D. y Nolla, J. M. 2015: "La monumentalització dels espais domèstics en época augustal. El cas de la vil·la del Pla de l'Horta i el suburbium de Gerunda", J. López Vilar (ed.), August i les provincies occidentals. 2000 aniversari de la mort d'August. Actes del 2on Congrés d'Arqueologia i Món Antic, Tarragona, vol. I, 245-262. PMid:25810187

Palao, J. J. 2006: Legio VII Gemina (Pia) Felix. Estudio de una legión romana, Salamanca.

Pina, F. 2009: "Hispania y su conquista en los avatares de la república tardía", J. A. Pintado, J. Cabrera, y I. Rodà (eds.), Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano, Documenta 11, Tarragona, 223-236.

Prevosti, M. y Guitart, J. (dirs.) 2010a: Ager Tarraconensis,I. Aspectes històrics i marc natural, Documenta 16, Tarragona.

Prevosti, M. y Guitart, J. (dirs.) 2010b: Ager Tarraconensis,II. El poblament, Documenta 16, Tarragona.

Prieto, A. 1998: "Las transformaciones económicas de la Hispania Citerior durante la época republicana", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano, Madrid, 87-98.

Principal, J., Cama-es, Mª P. y Padrós, C. 2015: "Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera), i l'urbanisme complex d'un post avançat del nord-est de la Citerior", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 309-325.

Ramallo, S. F. 1991: "Un santuario de época tardo-republicana en la Encarnación, Caravaca, Murcia", Templos romanos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura Romana I, Murcia, 39-65.

Rodrigo, E., García Llinares, M. G., Mercado, M. y Guitart, J. 2013: "El jaciment de can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territorio laietà en època republicana", M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds), Ager Tarraconensis, 5. Pasatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi Internacional, Documenta 16, 5, Tarragona, 217-230.

Rodríguez, J., Fernández, J. L., Sánchez, J. y Benítez, L. 2012: "Los clavi caligarii o tachuelas de cáliga. Elementos identificadores de las calzadas romanas", Lucentum XXXI, 147-164. https://doi.org/10.14198/lvcentvm2012.31.08

Romeo, F. 2005: "Notas para un glosario de términos referentes a los sistemas defensivos de la antigüedad", Saldvie 5, 191-213.

Rubio, R. 1998: "Comercio y comerciantes en la Hispania republicana", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano, Madrid, 167-175.

Ruestes, C. 2002: El poblament antic a la Laietània litoral(del Besòs a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ruiz de Arbulo, J. 2009: "Arquitectura sacra y fundaciones urbanas en las Hispanias tardo-republicanas. Corrientes culturales, modelos edilicios y balance de novedades durante el siglo II a.C", P. Mateos, S. Celestino, A. Rizzo, y A. Tortosa (eds.), Santuarios, oppida y ciudades: arquitectura sacra en el origen y desarrollo urbano del Mediterraneo occidental, Anejos del Archivo Español de Arqueología, XLV, Mérida, 253-297.

Ruiz de Arbulo, J. 2011-2012: "La dedicatoria a Mars Campester del centurión T. Aurelius Decimus¸ y el campus de la guarnición imperial de Tarraco en el siglo II dC. Algunas reflexiones sobre la topografía militar de la capital provincial", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 37-38, 553-569.

Sanmartí, J. 1998: "El món ibèric de la plenitud a la dissolució (segles II-I aC)", La moneda en la societat ibèrica, Barcelona, 9-26. PMCid:PMC1377044

Teichner, F. y Schierl, Th. 2010: "Asentamientos rurales en el sur de la Lusitania entre la fase tardorepublicana y el inicio de la época imperial romana", V. Mayoral y S. Celestino (eds.), Los paisajes agrarios de la romanización. Arquitectura y explotación del territorio. Actas del Congreso, Mérida 2008, Madrid, 89-114 PMid:20212161 PMCid:PMC2851749

Tremoleda, J. 2008: "L'arqueologia romana. Un camí obert", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 39, 81-100.

Uroz, J. 2008: "Religión en tiempos de transición: de Iberia a Hispania, poder control y autoafirmación", J. M. Uroz, J. M. Noguera y F. Coarelli (eds.), Iberia e Italia. Modelos romanos de integración territorial, Actas del IV Congreso Hispano-Italiano Histórico-Arqueológico, Murcia, 465-489. PMCid:PMC2258624

Uroz, J. y Molina, M. J. 1998: "El vino y las relaciones comerciales entre Italia y la Hispania Citerior en la república tardía", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano (, Madrid, 123-148.

Wulff, F. 2006: "¿Roma = oligarquías locales? Notas desconcertadas sobre poder romano y estructuras políticas en Hispania e Italia durante la Baja República", F. M. Simón, F. Pina y J. Remesal (eds.), Repúblicas y ciudadanos: modelos de participación cívica en el mundo antiguo, Instrumenta 21, Barcelona, 235-256.

Downloads

Published

2016-12-30

How to Cite

Casas Genover, J., Nolla Brufau, J. M., Palahí Grimal, L., Vivó Codina, D., & Soler Fusté, V. (2016). Mas Gusó: a Roman military Settlement in the suburbium of Emporiae. Archivo Español De Arqueología, 89, 117–132. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.006

Issue

Section

Articles