El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro

Autores/as

  • Joan Sanmartí Universidad de Barcelona e Institut d’Estudis Catalans
  • David Asensio Universidad de Barcelona e Institut d’Estudis Catalans
  • M.ª Teresa Miró Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials a Tarragona
  • Rafael Jornet MÓN IBER ROCS S.L. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.003

Palabras clave:

Cultura ibérica, urbanismo, arquitectura doméstica, arquitectura militar, estructura social, religión

Resumen


Aunque es un yacimiento recurrentemente mencionado en la bibliografía especializada, hasta hace pocos años el Castellet de Banyoles sólo era realmente conocido por los hallazgos monetarios y de elementos suntuarios de carácter ritual, a parte de las torres pentagonales de tipo helenístico que flanquean su puerta. Los trabajos realizados desde 1998 han permitido precisar la datación del primer asentamiento entre el último tercio del siglo III a.C. y principios del II a.C., y han mostrado la existencia en ese momento de una muralla de compartimentos de tipo púnico. También han traído a luz un extenso sector de hábitat —que probablemente corresponde a un grupo gentilicio—, con casas de distintos tipos y tamaños, y un posible santuario. Con una superficie de 4,5 ha, se trata de una pequeña ciudad que agrupaba toda la población de la hoya de Móra, siguiendo un modelo mononuclear inédito en el mundo ibérico septentrional, y que tal vez se explique por razones estratégicas en un contexto histórico convulso a causa de la expansión bárquida y la segunda guerra púnica.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adroher, A. M. 1998: "Materiales de los siglos III y II a.n.e. en Lattes (Hérault, Francia)", J. Ramon, J. Sanmartí, D. Asensio y J. Principal (eds.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibérica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C, Arqueo Mediterrània 4, 217-241.

Almagro-Gorbea, M. 1996: "Lobo y ritos de iniciación en Iberia", R. Olmos Romera y J. A. Santos Velasco (eds.), Coloquio Internacional: Iconografía Ibérica, Iconografía Itálica. Propuestas de Interpretación y Lectura, Serie Varia 3, Madrid, 103-127.

Asensio, D. 2010: "El comercio de ánforas itálicas en la Península Ibérica entre los siglos IV y I a.C. y la problemática en torno a las modalidades de producción y distribución", International Congress of Classical Archaeology Roma 2008, Bolletino di Archeologia on line, volume speciale B/B8/3.

Asensio, D., Belarte, M. C., Ferrer, C., Noguera, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-1996a: "El poblament de les comarques del curs inferior de l'Ebre durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro", Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l'Ebre, Gala 3-5, 301-317.

Asensio, D., Belarte, M. C., Ferrer, C., Noguera, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-1996b: "El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d'Ebre)", Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l'Ebre, Gala 3-5, 231-246.

Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., García-Dalmau, C., Morer, J., Pou, J. y Saula, O. 2009: "L'arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l'Urgell), segle III a.C.", M. C. Belarte (ed.), L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni). Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, Arqueo Mediterrània 11, 125-142.

Asensio, D., Cela, X. y Ferrer, C. 1996: "Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus", Pyrenae 27, 163-191.

Asensio, D., Miró, M. T., Sanmartí, J. y Velaza, J. 2003: "Inscripción ibérica sobre plomo procedente del Castellet de Banyoles (Tivissa)", Palaeohispánica 3, 195-204.

Asensio, D., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2002: "El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la questió", I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre, recerca i interpretació, Ilercavònia 3, Móra d'Ebre, 185-204.

Asensio, D., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2005: "Darreres intervencions arqueològiques en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): una ciutat ibèrica en el segle III a.C.", Món Ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 2, 615-628.

Asensio, D., Morer, J., Pou, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 2005: "Evidències arqueològiques del procés d'emergència d'élites aristocràtiques a la ciutadell ibérica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)", Món Ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 2, 597-613.

Belarte, M.ª C. 2008: "Domestic architecture and social differences in North-Eastern Iberia during the Iron Age (c. 525-200 BC)", Oxford Journal of Archaeology 27 (2), 175-199. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-0092.2008.00303.x

Belarte, M.ª C., Bonet, H. y Sala, F. 2009: "L'espai domèstic i l'organització de la societat ibérica: els territoris de la franja mediterrània", Mª. C. Belarte (ed.), L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni a.C.). Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, Arqueo Mediterrània 11, 93-123.

Bendala, M. 2010: "La retaguardia hispana de Aníbal", E. Ferrer (ed.), Los púnicos de Iberia: proyectos, revisiones, síntesis, Actas del VI Coloquio del Centro de Estudios Fenicios y Púnicos, Mainake 32, 1, 437-460.

Bendala, M. y Blánquez, J. 2002-2003: "Arquitectura militar púnico-helenística en Hispania", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 28-29, 145-160.

Blázquez, J. M. 1955-1956: "La interpretación de la pátera de Tivissa", Ampurias 17-18, 111-139.

Blázquez, J. M. 1957-1958: "Nuevas aportaciones a la interpretación de la pátera de Tivissa", Ampurias 19-20, 241-244.

Bosch Gimpera, P. 1915: "Troballes a Tivissa", Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1913-14, 856-858.

Fernández Fuster, L. 1955: "La phiale ibérica de Tivissa. Ensayo de interpretación", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 61, 1, 269-282.

Ferrer, M.A. 2002: "Actividad extractiva y metalúrgica", H. Bonet y C. Mata (coord.), El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Serie de Trabajos Varios 99, Valencia, 192-206.

Garcia y Bellido, A. 1950: "Phiale ibérica de plata con representaciones de asunto religioso de Tivissa (Tarragona)", Homenaje a Luís de Hoyos Sainz II, Madrid, 148-156.

Gracia, F. 2000: "Análisis táctico de las fortificaciones ibéricas", Gladius 20, 131-170. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2000.67

Gracia, F., Munilla, G. y Pallarès, R. 1991: "Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el área de la desembocadura del Ebro. Dos casos de estudio: La Moleta del Remei (Alcanar) y El Castellet de Banyoles (Tivissa)", Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica: Les fortificacions, Manresa, 67-78.

López, A. y Riera, M. 2005: "Resultats de les excavacions de 1997 a 2003 a l'oppidum del Turó del Montgròs, El Brull (Osona)", Món ibèric als Països catalans, XIII Col.loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 1, 141-162.

Marín, M. C. 1983: "Una nueva interpretación de la pátera de Tivissa", XVI Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 709-715.

Martín, M. A., Casas, S., Codina, F., Margall, J. y de Prado, G. 2004: "La zona 14 de l'oppidum del Puig de Sant Andreu d'Ullastret. Un conjunt arquitectònic dels segles IV i III a.C.", Cypsela 15, 265-284.

Molas, M. D., Rocafiguera, M. de y Mestres, I. 1988: "La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (1): una aproximació als límits del territori ausetà", Ausa 121, 97-131.

Morel, J. P. 1991: "La céramique attique à vernirs noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison", P. Cabrera, R. Olmos y E. Sanmartí (eds.), Íberos y griegos. Lecturas desde la diversidad, Huelva Arqueológica 13 (2), 323-344.

Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques. De la fin de l'âge du Bronze à la conquête romaine, Collection de la Casa de Velázquez 56, Madrid.

Moret, P. 1998: "Rostros de piedra. Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones urbanas ibéricas", C. Aranegui (coord.), Actas del Congreso Internacional Los iberos. Príncipes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica, Barcelona, 83-92.

Moret, P. 2001: "Del buen uso de las murallas ibéricas", Gladius 21, 137-144. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.81

Moret, P. 2006: "Architecture indigène et modèles hellénistiques: les ambiguïtés du cas Ibérique", P. François, P. Moret y S. Péré-Noguès (eds.), L'hellénisation en Méditerranée occidentale au temps des guerres puniques (260 – 180 av. J.-C.), Actes du colloque international de Toulouse, Pallas 70, 207-227.

Moret, P. 2008: "À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie", Salduie 8, 193-215.

Noguera, J. 2002: Ibers a l'Ebre, X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila 2001, Col.lecció Daliner 3, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre.

Noguera, J. 2008: "Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro", Archivo Español de Arqueología 81, 31-48. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39

Olmos, R. 1996: "Las incertitudes de los lenguajes iconográficos: las páteras de plata Ibéricas", R. Olmos Romera y J.A. Santos Velasco (eds.), Coloquio Internacional: Iconografía Ibérica, Iconografía Itálica. Propuestas de Interpretación y Lectura, Serie Varia 3, 91-102.

Pallarès, R. 1984a: El poblamiento ibérico de las comarcas de Tarragona (El Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre), tesis doctoral inédita, Barcelona.

Pallarès, R. 1984b: "El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Pyrenae 19-20, 113-125.

Pallarès, R. 1987: "Dos elements de filiació grega del segle IV a.C. a l'assentament ibèric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Protohistòria Catalana, 6è Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 281-288.

Pons, E., Toledo, A. y Llorens, J. M. 1981: El recinte fortificat ibèric de Puig-Castellet-Lloret de Mar (Excavacions 1975-1980), Serie Monogràfica 3, Gerona. PMCid:1272762

Prados, F. 2006: "Sobre arquitectura ibérica y dependencias sacras: un módulo tipificado a debate", Lucentum 25, 47-69.

Rafel, N., Armada, X. L., Belarte, M. C., Fairén, S., Gasull, P., Graells, R., Morell, N., Pérez, A. y Villalba, P. 2008: "El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la Protohistoria. Explotación y redes de intercambio", Revista d'Arqueologia de Ponent 18, 245-269.

Ruiz, A. 1998: "Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales", C. Aranegui (coord.), Actas del Congreso Internacional Los iberos. Príncipes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica, Barcelona, 289-300.

Sanmartí, J. 2010: "Demografía y cambio socio-cultural: el caso de la Iberia septentrional", F. Burillo (ed.), Arqueología de la Población, VI Coloquio Internacional de Arqueología Espacial, Arqueología Espacial, 28, 91-108.

Sanmartí, J., Belarte, M. C., Santacana, J., Asensio, D. y Noguera, J. 2000: L'assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre), Arqueo Mediterrània, 5, Barcelona.

Sanmartí-Grego, E. y Principal, J. 1998: "Cronología y evolución tipológica de la Campaniense A del siglo II a.C: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente bien fechados", J. Ramon, J. Sanmartí, D. Asensio y J. Principal (ed.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibérica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C, Arqueo Mediterrània, 4, 193-215.

Serra-Ràfols, J. de C. 1941: "El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Bajo Ebro)", Ampurias 3, 15-34.

Serra-Ràfols, J. de C. 1965: "La destrucción del poblado ibérico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)", Ampurias 26-27, 105-117.

Tarradell-Font, N. 2003-2004: "Les troballes numismàtiques del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors", Fonaments 10-11, 245-317.

Vilaseca, S., Serra-Ràfols, J. de C. y Brull, L. 1949: Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Bañolas, de Tivisa (Tarragona), Informes y Memorias 20, Madrid.

Descargas

Publicado

2012-12-30

Cómo citar

Sanmartí, J., Asensio, D., Teresa Miró, M., & Jornet, R. (2012). El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro. Archivo Español De Arqueología, 85, 43–63. https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.003

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a