Castellet de Banyoles (Tivissa): An Iberian city on the lower Ebro valley
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.003Keywords:
Iberian culture, urbanism, domestic architecture, military architecture, social structure, religionAbstract
While recurrently cited in the specialized bibliography, until recent years Castellet de Banyoles was only really known by the findings of monetary hoards and some luxury ritual vases, in addition to the Hellenistic-type pentagonal towers flanking the site entrance. Excavation work since 1998 has enabled precise dating of the first settlement between the last third of the 3rd century BC and early 2nd century BC, and has revealed the existence at that time of a Punic-type compartments wall, as well as an extensive dwelling area, which probably corresponds to a specific gens. Houses of different types and sizes are attested, as well as a possible sanctuary. With an area of 4.5 ha, Castellet de Banyoles is a small city that brought together the entire population of the Mora basin, following a mononuclear model unprecedented in the northern Iberian world. This is likely explained by strategic reasons in a turbulent historical context due to the Barcid expansion in the Iberian Peninsula and the Second Punic War.
Downloads
References
Adroher, A. M. 1998: "Materiales de los siglos III y II a.n.e. en Lattes (Hérault, Francia)", J. Ramon, J. Sanmartí, D. Asensio y J. Principal (eds.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibérica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C, Arqueo Mediterrània 4, 217-241.
Almagro-Gorbea, M. 1996: "Lobo y ritos de iniciación en Iberia", R. Olmos Romera y J. A. Santos Velasco (eds.), Coloquio Internacional: Iconografía Ibérica, Iconografía Itálica. Propuestas de Interpretación y Lectura, Serie Varia 3, Madrid, 103-127.
Asensio, D. 2010: "El comercio de ánforas itálicas en la Península Ibérica entre los siglos IV y I a.C. y la problemática en torno a las modalidades de producción y distribución", International Congress of Classical Archaeology Roma 2008, Bolletino di Archeologia on line, volume speciale B/B8/3.
Asensio, D., Belarte, M. C., Ferrer, C., Noguera, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-1996a: "El poblament de les comarques del curs inferior de l'Ebre durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro", Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l'Ebre, Gala 3-5, 301-317.
Asensio, D., Belarte, M. C., Ferrer, C., Noguera, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994-1996b: "El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d'Ebre)", Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l'Ebre, Gala 3-5, 231-246.
Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., García-Dalmau, C., Morer, J., Pou, J. y Saula, O. 2009: "L'arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l'Urgell), segle III a.C.", M. C. Belarte (ed.), L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni). Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, Arqueo Mediterrània 11, 125-142.
Asensio, D., Cela, X. y Ferrer, C. 1996: "Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus", Pyrenae 27, 163-191.
Asensio, D., Miró, M. T., Sanmartí, J. y Velaza, J. 2003: "Inscripción ibérica sobre plomo procedente del Castellet de Banyoles (Tivissa)", Palaeohispánica 3, 195-204.
Asensio, D., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2002: "El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la questió", I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre, recerca i interpretació, Ilercavònia 3, Móra d'Ebre, 185-204.
Asensio, D., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2005: "Darreres intervencions arqueològiques en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): una ciutat ibèrica en el segle III a.C.", Món Ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 2, 615-628.
Asensio, D., Morer, J., Pou, J., Sanmartí, J. y Santacana, J. 2005: "Evidències arqueològiques del procés d'emergència d'élites aristocràtiques a la ciutadell ibérica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)", Món Ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 2, 597-613.
Belarte, M.ª C. 2008: "Domestic architecture and social differences in North-Eastern Iberia during the Iron Age (c. 525-200 BC)", Oxford Journal of Archaeology 27 (2), 175-199. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-0092.2008.00303.x
Belarte, M.ª C., Bonet, H. y Sala, F. 2009: "L'espai domèstic i l'organització de la societat ibérica: els territoris de la franja mediterrània", Mª. C. Belarte (ed.), L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni a.C.). Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, Arqueo Mediterrània 11, 93-123.
Bendala, M. 2010: "La retaguardia hispana de Aníbal", E. Ferrer (ed.), Los púnicos de Iberia: proyectos, revisiones, síntesis, Actas del VI Coloquio del Centro de Estudios Fenicios y Púnicos, Mainake 32, 1, 437-460.
Bendala, M. y Blánquez, J. 2002-2003: "Arquitectura militar púnico-helenística en Hispania", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 28-29, 145-160.
Blázquez, J. M. 1955-1956: "La interpretación de la pátera de Tivissa", Ampurias 17-18, 111-139.
Blázquez, J. M. 1957-1958: "Nuevas aportaciones a la interpretación de la pátera de Tivissa", Ampurias 19-20, 241-244.
Bosch Gimpera, P. 1915: "Troballes a Tivissa", Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1913-14, 856-858.
Fernández Fuster, L. 1955: "La phiale ibérica de Tivissa. Ensayo de interpretación", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 61, 1, 269-282.
Ferrer, M.A. 2002: "Actividad extractiva y metalúrgica", H. Bonet y C. Mata (coord.), El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Serie de Trabajos Varios 99, Valencia, 192-206.
Garcia y Bellido, A. 1950: "Phiale ibérica de plata con representaciones de asunto religioso de Tivissa (Tarragona)", Homenaje a Luís de Hoyos Sainz II, Madrid, 148-156.
Gracia, F. 2000: "Análisis táctico de las fortificaciones ibéricas", Gladius 20, 131-170. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2000.67
Gracia, F., Munilla, G. y Pallarès, R. 1991: "Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el área de la desembocadura del Ebro. Dos casos de estudio: La Moleta del Remei (Alcanar) y El Castellet de Banyoles (Tivissa)", Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica: Les fortificacions, Manresa, 67-78.
López, A. y Riera, M. 2005: "Resultats de les excavacions de 1997 a 2003 a l'oppidum del Turó del Montgròs, El Brull (Osona)", Món ibèric als Països catalans, XIII Col.loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 1, 141-162.
Marín, M. C. 1983: "Una nueva interpretación de la pátera de Tivissa", XVI Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 709-715.
Martín, M. A., Casas, S., Codina, F., Margall, J. y de Prado, G. 2004: "La zona 14 de l'oppidum del Puig de Sant Andreu d'Ullastret. Un conjunt arquitectònic dels segles IV i III a.C.", Cypsela 15, 265-284.
Molas, M. D., Rocafiguera, M. de y Mestres, I. 1988: "La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (1): una aproximació als límits del territori ausetà", Ausa 121, 97-131.
Morel, J. P. 1991: "La céramique attique à vernirs noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison", P. Cabrera, R. Olmos y E. Sanmartí (eds.), Íberos y griegos. Lecturas desde la diversidad, Huelva Arqueológica 13 (2), 323-344.
Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques. De la fin de l'âge du Bronze à la conquête romaine, Collection de la Casa de Velázquez 56, Madrid.
Moret, P. 1998: "Rostros de piedra. Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones urbanas ibéricas", C. Aranegui (coord.), Actas del Congreso Internacional Los iberos. Príncipes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica, Barcelona, 83-92.
Moret, P. 2001: "Del buen uso de las murallas ibéricas", Gladius 21, 137-144. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.81
Moret, P. 2006: "Architecture indigène et modèles hellénistiques: les ambiguïtés du cas Ibérique", P. François, P. Moret y S. Péré-Noguès (eds.), L'hellénisation en Méditerranée occidentale au temps des guerres puniques (260 – 180 av. J.-C.), Actes du colloque international de Toulouse, Pallas 70, 207-227.
Moret, P. 2008: "À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie", Salduie 8, 193-215.
Noguera, J. 2002: Ibers a l'Ebre, X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila 2001, Col.lecció Daliner 3, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre.
Noguera, J. 2008: "Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro", Archivo Español de Arqueología 81, 31-48. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39
Olmos, R. 1996: "Las incertitudes de los lenguajes iconográficos: las páteras de plata Ibéricas", R. Olmos Romera y J.A. Santos Velasco (eds.), Coloquio Internacional: Iconografía Ibérica, Iconografía Itálica. Propuestas de Interpretación y Lectura, Serie Varia 3, 91-102.
Pallarès, R. 1984a: El poblamiento ibérico de las comarcas de Tarragona (El Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre), tesis doctoral inédita, Barcelona.
Pallarès, R. 1984b: "El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Pyrenae 19-20, 113-125.
Pallarès, R. 1987: "Dos elements de filiació grega del segle IV a.C. a l'assentament ibèric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Protohistòria Catalana, 6è Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 281-288.
Pons, E., Toledo, A. y Llorens, J. M. 1981: El recinte fortificat ibèric de Puig-Castellet-Lloret de Mar (Excavacions 1975-1980), Serie Monogràfica 3, Gerona. PMCid:1272762
Prados, F. 2006: "Sobre arquitectura ibérica y dependencias sacras: un módulo tipificado a debate", Lucentum 25, 47-69.
Rafel, N., Armada, X. L., Belarte, M. C., Fairén, S., Gasull, P., Graells, R., Morell, N., Pérez, A. y Villalba, P. 2008: "El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la Protohistoria. Explotación y redes de intercambio", Revista d'Arqueologia de Ponent 18, 245-269.
Ruiz, A. 1998: "Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales", C. Aranegui (coord.), Actas del Congreso Internacional Los iberos. Príncipes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica, Barcelona, 289-300.
Sanmartí, J. 2010: "Demografía y cambio socio-cultural: el caso de la Iberia septentrional", F. Burillo (ed.), Arqueología de la Población, VI Coloquio Internacional de Arqueología Espacial, Arqueología Espacial, 28, 91-108.
Sanmartí, J., Belarte, M. C., Santacana, J., Asensio, D. y Noguera, J. 2000: L'assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre), Arqueo Mediterrània, 5, Barcelona.
Sanmartí-Grego, E. y Principal, J. 1998: "Cronología y evolución tipológica de la Campaniense A del siglo II a.C: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente bien fechados", J. Ramon, J. Sanmartí, D. Asensio y J. Principal (ed.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibérica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C, Arqueo Mediterrània, 4, 193-215.
Serra-Ràfols, J. de C. 1941: "El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Bajo Ebro)", Ampurias 3, 15-34.
Serra-Ràfols, J. de C. 1965: "La destrucción del poblado ibérico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)", Ampurias 26-27, 105-117.
Tarradell-Font, N. 2003-2004: "Les troballes numismàtiques del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors", Fonaments 10-11, 245-317.
Vilaseca, S., Serra-Ràfols, J. de C. y Brull, L. 1949: Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Bañolas, de Tivisa (Tarragona), Informes y Memorias 20, Madrid.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2012 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.
