Vajillas de importación no africanas en el noreste peninsular (s. V-VII). Distribución y tipocronología
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.2007.v80.34Palabras clave:
vajilla tardorromana, difusión, cronología, contexto cerámico, noreste de la Península IbéricaResumen
El estudio analiza los últimos momentos en la llegada de vajillas finas al noreste de la Península Ibérica (siglos V-VII) teniendo en cuenta categorías cerámicas diferentes de las habituales y mayoritarias importaciones africanas. Son producciones menos conocidas que, sin embargo, desempeñan un papel relevante: entre otras, las “D.S.P. estampadas grises y anaranjadas”, la “Terra Sigillata Hispánica Tardía” y la “Late Roman C”. En primer lugar, se definen, se determina su distribución y cronología y, posteriormente, se analiza tanto el mayor o menor grado de su presencia en el territorio en cuestión, como las formas documentadas en el mismo. Todo ello a través de contextos diferenciados por cuartos de siglo que evidencian un momento final de recepción de todas ellas a lo largo del siglo VI.
Descargas
Citas
Aquilué, X., 1993a: “Las cerámicas finas de los nivelestardorromanos”, La “Antiga Audiència”. Unacceso al foro provincial de Tarraco (ExcavacionesArqueológicas en España, 165). Madrid, 117-165.
Aquilué, X., 1993b: La seu del Col·legi d’Arquitectes.Una intervenció arqueològica en el centre històricde Tàrraco. Tarragona.
Aquilué, X., 1997: “Anàlisi comparativa de contextosceràmics d’època tardo-romana (segles V-VI)”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 83-100.
Aquilué, X., 1998: “Sobre les darreres produccionsde Terra Sigillata Africana”, Monografies d’ArqueologiaMedieval i Postmedieval, 4. Barcelona, 11-19.
Aquilué, X., 2003: “Estado actual de la investigaciónde la Terra Sigillata Africana en la Península Ibéricaen los siglos VI-VII”, Caballero, L; Mateos, P;Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanas yaltomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 11-20.
Aquilué, X., y Burés, L., 1999: “La ciutat en l’AntiguitatTardana: fase V”, Aquilué, X. (Dir): Intervencionsarqueològiques a Sant Martí d’Empúries(1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúriesactual (Monografies Emporitanes, 9). Girona,389-422.
Atlante, I, 1981. DDAA: Atlante delle forme ceramicheI. Ceramica fina romana nel bacino Mediterraneo(Medio e Tardo impero). Enciclopedia dell’arteantica classica e orientale. Roma.
Bacaria, A., 1993a: Importacions sudgàl·liques iproduccions locals de ceràmica estampada romanadurant el Baix Imperi. Tesis doctoral (inédita), Universitatde Barcelona. Barcelona.
Bacaria, A., 1993b: “Tarraco i el comerç amb laGàl·lia meridional durant el s. V d.C.: les importacionsceràmiques”, Butlletí Arqueològic, època V,15, 339-345.
Bacaria, A. et alii, 2005 (Bacaria, A., Torrent, C.,Madrid, M., y Buxeda, J.): “Ceràmica de cuina deljaciment tardoromà de la Bastida (Rubí, Barcelona)”,Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M. A. (Eds.):LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, Cooking Waresand Amphorae in the Mediterranean: Archaeologyand Archaeometry (Barcelona, 2001). Barcelona,179-202.
Barrasetas, E., 2001: “El jaciment de La Solana(Cubelles-El Garraf)”, Guitart, J., Palet, J. M., y Prevosti,M.: Territoris antics a la Mediterrània i a laCossetània oriental. Actes del Simposi Internacionald’Arqueologia del Baix Penedès (El Vendrell,novembre 2001). El Vendrell, 2001, 383-392.
Barrasetas, E., y Járrega, R., 1997: “La ceràmicatrobada al jaciment de la Solana (Cubelles,Garraf)”, AADD: Contextos ceràmics d’època romanatardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). TaulaRodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 131-152.
Barrasetas, E., y Járrega, R., 2004: “La Solana(Cubelles, Garraf)”, Actes de les Jornades d’Arqueologiai Paleontologia 2001 (La Garriga). Comarquesde Barcelona, 1996-2001. Barcelona. Vol. II,722-729.
Bonifay, M., y Rigoir, Y., 1998: “Les Dérivées dessigillées paléochrétiennes”, Bonifay, M., Carre, M.B., y Rigoir,Y. : Fouilles à Marseille. Les mobiliers(Ier-VIIe siècle ap. J.-C. Collection Études Massaliètes,5. Paris. Bourgeois, A., 1970: “Céramique Paléochrétiennede Barcelone”, Melanges de la Casa de Velázquez,T.VI, 53-77.
Caballero, L., 1972: “Cerámica sigillata gris y anaranjadapaleocristiana en España”, Trabajos de Prehistoria,29, 189-218.
Caballero, L., y Argente, J. L., 1975: “Cerámicapaleocristiana, gris y anaranjada, producida en España.Cerámicas tardo-romanas de la villa de Baños deValdearados (Burgos)”, Trabajos de Prehistoria, 32,113-150.
Cela, X., y Revilla, V., 2004: La transició delmunicipium d’Iluro a Alarona (Mataró). Culturamaterial i transformacions d’un espai urbà entre elssegles V i VII dC Mataró (Laietania, 15. Clariana, J. F., y Járrega, R., 1990: “Aportaciónal conocimiento de unas estructuras arquitectónicastardorromanas del yacimiento arqueológico de CanModolell (Cabrera de Mar, Barcelona)”, ArchivoEspañol de Arqueología, 63, 330-343.
Clariana, J. F., y Járrega, R., 1994: “Estudi de lafase baix imperial de la vil·la romana de Torre Llauder(Mataró, El Maresme). Les ceràmiques”, Laietània,9, 253-289.
Coll, J. M., Roig, J., y Molina, J. A., 1997: “Contextosceràmics de l’antiguitat tardana del Vallès”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 37-57.
Comas, M., y Padrós, P., 1997: “Un context ceràmicdel segle VI a Baetulo”, AADD: Contextos ceràmicsd’època romana tardana i de l’alta edat mitjana(segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 121-130.
Courtieu, J. et alii, 1980 (Courtieu, J., Journet, C.,Nicloux, J., Passelac, M., Rancoule, G., Rigoir, J. yRigoir, Y.): “Dérivées des sigillées paléochrétiennesde l’Aude. Un atelier carcassonnais?”, Bulletin de laSocieté d’Études Scientifiques de l’Aude.
Delgado, M., 1975: “Sigillée Late Roman C”, Delgado,M., Mayet, F., y Moutinho de Alarcão, A.: Fouillesde Conimbriga, IV. Les Sigillées. Paris, 285-291.
Empereur, J. Y., y Picon, M., 1986: “A propos d’unnouvel atelier de Late Roman C”, Fligina, 7, 143-146.
Enrich, J., y Enrich, J., 1997: “Les ceràmiquescomunes tardoromanes i altomedievals en el contextde l’habitacle rural dispers de la Catalunya Central”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 21-36.
Enrich, J., Enrich, J., y Pedraza, Ll., 1995: Vilaclarade Castellfollit del Boix. Un assentament ruralde l’antiguitat tardana (Sèrie Interfàcies, 1). Igualada.
Fábrega, X., 1989: “Terra Sigillata Grisa i AtaronjadaEstampades”, TED’A: Un abocador del segle Vd.C. en el Fòrum provincial de Tàrraco (Memòriesd’excavació, 2). Tarragona, 156-172. Fernández Ochoa, C., García Díaz, P., y Uscatescu, A.: “Gijón en el período Tardoantiguo:cerámicas importadas de las excavaciones deCimadevilla”, Archivo Español de Arqueología, 65,105-149.
Guitart, J., 1970: “Excavación en la zona sudeste dela villa romana de Sentromá (Tiana)”, Pyrenae, 6,111-116.
Gutiérrez, S., 1998: “Il confronto con la HispaniaOrientale: la ceramica nei secoli VI-VII”, Saguì, L.(a cura di): Ceramica in Italia: VI-VII secolo. Attidel Convegno in onore di John W. Hayes (Roma,1995). Firenze, 549-567.
Hayes, J. W., 1972: Late Roman Pottery. London.
Hayes, J. W., 1980: Supplement to Late Roman Pottery.London.
Járrega, R., 1991: Cerámicas finas tardorromanas ydel mediterráneo oriental en España. Estado de lacuestión (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XI). Madrid.
Járrega, R., 1992: Poblamiento y economía en lacosta Este de la Tarraconense en época tardorromana(siglos IV-VI), Tesis doctoral (inédita), UniversitatAutònoma de Barcelona. Bellaterra.
Járrega, R., 2000: “Las cerámicas de importación enel Nordeste de la Tarraconense durante los siglos VIy VII d.C. Aproximación general”, V Reunión deArqueología Cristiana Hispánica (Cartagena, 16-19d’abril de 1998). Barcelona, 467-483.
Járrega, R., y CLARIANA, J. F., 1994: “CeràmicaXipriota i Egípcia - B tardoromana a la comarca delMaresme”, III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica(Maó, 12-17 setembre de 1988). Barcelona,333-337.
Járrega, R., y Clariana, J. F., 1996: “El jacimentarqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar,Maresme) durant l’Antiguitat Tardana. Estudi de lesceràmiques d’importació”, Cypsela, XI, 125-152.
Junyent, E., y Pérez Almoguera, A., 1994: “Elbajo imperio ilerdense: las excavaciones de La Paeria”,III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica(Maó, 12-17 setembre de 1988). Barcelona, 127-150.
Llinàs, J., 1997: “La excavación de la carretera deSan Martín de Ampurias (Gerona). Un ejemplo de laevolución de los contextos cerámicos durante laAntigüedad Tardía en el litoral catalán”, ArchivoEspañol de Arqueología, 70, 149-169.
López Mullor, A., y Fierro, X., 1994: “Un conjuntceràmic tancat del segle V trobat a la vil·laromana de Darró (Vilanova i la Geltrú)”,Miscel·lània Penedesenca, 1994, 113-139.
López Mullor, A., Fierro, X., y Caixal, A., 1997: “Ceràmica dels segles IV al X procedent deles comarques de Barcelona”, AADD: Contextosceràmics d’època romana tardana i de l’alta edatmitjana (segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 59-82.
López Mullor, A. et alii, 2003 (López Mullor, A.,Fierro, X., Enrich, J., Enrich, J., Sales, J., y Beltrán deHeredia, J.): “Cerámica tardorromana y altomedievalen la provincia de Barcelona. Siglos VII-X”, Caballero,L., Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicastardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica.Ruptura y continuidad (Anejos de Archivo Españolde Arqueología, XXVIII). Madrid, 41-65.
López Rodríguez, J. M., 1985: Terra Sigillata HispánicaTardía decorada a molde de la PenínsulaIbérica. Salamanca.
Macias, J. M., 1999: La ceràmica comuna tardoantigaa Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII)(TULCIS. Monografies Tarraconenses). Tarragona.
Macias, J. M., 2003: “Cerámicas tardorromanas deTarragona: economía de mercado versus autarquía”,Caballero, L., Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.):Cerámicas tardorromanas y altomedievales en laPenínsula Ibérica. Ruptura y continuidad (Anejos deArchivo Español de Arqueología, XXVIII). Madrid,21-39.
Macias, J. M., y Remolà, J. A., 2005: “La culturamaterial de Tarraco-Tarracona (Hispania Tarraconenses-Regnum Visigothorum): cerámica común yánforas”, Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M. A.(Eds.): LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, CookingWares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona, 2001).Barcelona, 125-135.
Macias, J. M. et alii, 1997 (Macias, J. M., Menchon,J. J., Puche, J. M., y Remolà, J. A.): “Nous contextosceràmics del segle IV i inicis del V en la provínciade Tarragona”, AADD: Contextos ceràmics d’èpocaromana tardana i de l’alta edat mitjana (seglesIV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona,153-177.
Manzano, E., 2003: “Conclusiones. La cerámica delos siglos oscuros”, Caballero, L., Mateos, P., yRetuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanas yaltomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 541-557.
Marí, L., y Revilla, V., 2003: “El Tossal del Moro(Corbins, Segrià). Economia i organització de l’espaien una vil·la del territori d’Ilerda”, Actes de lesJornades d’Arqueologia i Paleontologia, 2000.Comarques de Lleida (Lleida, 30 de novembre-2 dedesembre de 2000). Barcelona, 343-361.
Martin, A., 1998: “La Sigillata focese (PhocaeanRed-Slip / Late Roman C Ware)”, Saguì, L. (a curadi): Ceramica in Italia: VI-VII secolo. Atti del Convegnoin onore di John W. Hayes (Roma, 1995).Firenze, 109-122.
Mayet, F., y Picon, M., 1986: “Une sigillée phocéennetardive (« Late Roman C ware ») et sa diffusionen occident”, Fligina, 7, 129-143.
Méndez, R., 1983-1984: “Cerámica tipo Late RomanC en Cartagena”, Pyrenae, 19-20, 147-156.
Méndez, R., 1988: “El tránsito a la dominación bizantinaen Cartagena: las producciones cerámicas de laPlaza de los Tres Reyes”, González Blanco, A. (Ed.):Arte y poblamiento en el SE peninsular durante losúltimos siglos de civilización romana (Antigüedad yCristianismo. Monografías sobre la Antigüedad Tardía,V). Murcia, 31-164.
Mezquíriz, M. A., 1961: Terra Sigillata Hispánica.Valencia.
Morral, E., Nuix, J., y Martín, A., 1980: Excavacióa la vil·la romana de Can Bosch de Basea(Terrassa). Terrassa.
Muñoz, A., 1989: “Altres produccions de vaixella detaula: Terra Sigillata Hispànica Tardana, Terra SigillataLucente, ceràmica vidriada Baix-imperial iimitacions de Terra Sigillata Africana”, TED’A: Unabocador del segle V d.C. en el Fòrum provincial deTàrraco (Memòries d’excavació, 2). Tarragona,173-181.
Murcia, A. J., y Guillermo, M., 2003: “Cerámicastardorromanas y altomedievales procedentes delteatro romano de Cartagena”, Caballero, L., Mateos,P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanasy altomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 169-223.
Murcia, A. J. et alii, 2005 (Murcia, A. J., Vizcaíno, J.,García Lorca, S., y Ramallo, S.): “Conjuntos cerámicostardíos de las excavaciones en el teatro romanode Cartagena”, Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M.A. (Eds.): LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, CookingWares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona, 2001).Barcelona, 1-36.
Nadal, E., y Serra, J., 2003: La vil·la tardoromanadel Capell (Cervera, Segarra), Actes de les Jornadesd’Arqueologia i Paleontologia, 2000. Comarques de Lleida (Lleida, 30 de novembre-2 de desembre de2000). Barcelona, 389-409.
Naveiro, J., 1991: El comercio antiguo en el NW peninsular(Monografías Urgentes do Museu, 5). A Coruña.
Nieto, F. X., 1984: “Algunos datos sobre las importacionesde cerámica « Phocaean Red Slip » en laPenínsula ibérica”, Balgg, T. F. C., Jones, R. F. J., yKeay, S. J. (Eds.): Papers in Iberian Archaeology,Part II (B.A.R. International Series 193, II). Oxford,540-551.
Nieto, F. X., 1993: El edificio “A” de la Ciudadela deRoses (la Terra Sigillata Africana) (C.I.A.G. SèrieMonogràfica, 14). Girona.
Nolla, J. M., 1984: “Excavaciones recientes en la ciudadelade Roses. El edificio Bajo-imperial”, Balgg,T. F. C., Jones, R. F. J., y Keay, S. J. (Eds.): Papersin Iberian Archaeology, Part II, (B.A.R. InternationalSeries 193, II). Oxford, 430-459.
Nolla, J. M., y Casas, J., 1990: “El material ceràmicd’importació de la vil·la romana de Puig Rodon(Corçà, Baix Empordà). D’època severiana a laBaixa Antiguitat”, Cypsela, VIII, 193-218.
Nolla, J. M., y Casas, J., 1997: “Material ceràmicdel Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses)”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 7-19.
Nolla, J. M., y Puertas, C., 1988: “Ceràmica africanai material d’importació Baix-imperial del jacimentdel Camp de la Gruta (Torroella de Montgri,Baix Empordà)”, Estudis sobre temes del BaixEmpordà, 7, 29-77.
Padró, J., y de La Vega, J., 1989: “Treballsarqueològics a la cova Colomera o de les Gralles(Sant Esteve de la Sagra-Mur, Pallars Jussà)”, Excavacionsarqueològiques d’urgència a les comarquesde Lleida (Excavacions Arqueològiques a Catalunya,9). Barcelona, 9-68.
Pascual, J. et alii, 1997 (Pascual, J., Ribera, A.,Rosselló, M., y Marot, T.): “València i el seu territori:contexts ceràmics de la fi de la romanitat a lafi del califat (270-1031)”, AADD: Contextos ceràmicsd’època romana tardana i de l’alta edat mitjana(segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 179-202.
Pascual, J., Ribera, A., y Rosselló, M., 2003:“Cerámicas de la ciudad de Valencia entre la épocavisigoda y omeya (siglos VI-X)”, Caballero, L.,Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanasy altomedievales en la Península Ibérica.Ruptura y continuidad (Anejos de Archivo Españolde Arqueología, XXVIII). Madrid, 67-117.PAZ, J. A., 1991: Cerámica de mesa romana de lossiglos III al VI d.C. en la provincia de Zaragoza.Zaragoza.
Pérez Suñé, J. M., 2003: “Materials ceràmics sensecontext estratigràfic: anàlisi tipològica”, Revilla, V:Economia i poblament romà al curs inferior de l’Ebre.La vil·la de Casa Blanca (Tortosa). Tarragona,169-243.
Prevosti, M., 1981a: Cronologia i poblament a l’àrearural de Baetulo (Monografies Badalonines, 3).Badalona.
Prevosti, M., 1981b: Cronologia i poblament a l’àrearural d’Iluro. Mataró.
Puig, A. M., 1998: “El jaciment de Rhode a la fi del’Antiguitat Tardana. Els contextos del segle VII dCa la Ciutadella de Roses (Alt Empordà, Girona)”,Pyrenae, 29, 171-192.
Ramallo, S., Ruiz Valderas, E., y Berrocal,M. C., 1996: “Contextos cerámicos de los siglos VVIIen Cartagena”, Archivo Español de Arqueología,69, 135-190.
Ramallo, S., Ruiz Valderas, E., y Berrocal,M. C., 1997: “Un contexto cerámico del primer cuartodel siglo VII en Cartagena”, AADD: Contextosceràmics d’època romana tardana i de l’alta edatmitjana (segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 203-228.
Raynaud, C., 1993a: “D-S-P Dérivée de sigillée paléochrétienne”,Py, M. (Ed.): Lattara 6. Dictionnairedes Céramiques Antiques en Méditerranée nordoccidentale(VII ème s. av. n. è.-VII ème s. de n. è.).Lattes, 410-418.
Raynaud, C., 1993b: “Céramique Late Roman C”,Py, M. (Ed.): Lattara 6. Dictionnaire des CéramiquesAntiques en Méditerranée nord-occidentale(VII ème s. av. n. è.-VII ème s. de n. è.). Lattes,502-503.
Remolà, J. A., 2000: Las ánforas tardo-antiguas enTarraco (Hispania Tarraconensis). Siglos IV-VIId.C. Barcelona.
Revilla, V., 2003: Economia i poblament romà alcurs inferior de l’Ebre. La vil·la de Casa Blanca(Tortosa). Tarragona.
Revilla, V. et alii, 1997 (Revilla, V., Martí, C., GarcíaRoselló, J., Pera, J., Cerdà, J. A., y Pujol, J.):“El nivell d’amortització del Cardo Maximus d’Iluro”,AADD: Contextos ceràmics d’època romanatardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X).Taula Rodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona,101-119.
Reynolds, P., 1995: Trade in the Western Mediterranean,AD 400-700: The ceramic evidence (B.A.R.International Series 604). Oxford, 1995.
Rigoir, J., 1968: “Les sigillées paléochrétiennes griseset orangées”, Galia, XXVI, 177-244. http://dx.doi.org/10.3406/galia.1968.2496
Rigoir, J., y Rigoir,Y., 1971: “Les derivées des sigilléespaléochrétiennes en Espagne”, Rivista di StudiLiguri, XXXVII, 33-68.
Rigoir, J., Rigoir, Y., y Mefre, J. F., 1973: “Lesdérivées des sigillées paléochrétiennes du groupeatlantique”, Gallia, XXXI, 207-263.
Rüger, Ch., 1968: “Romische keramik aus demKreuzgang der Kathedrale von Tarragona”, MadriderMitteilungen, 9, 237-258.
Serrano, E., 2005: “Terra Sigillata Focense Tardía”,Roca, M., y Fernández García, M. I. (Coords.):Introducción al estudio de la cerámica romana. Unabreve guía de referencia. Málaga, 305-316.
TED’A, 1989: Un abocador del segle V d.C. en elFòrum provincial de Tàrraco (Memòries d’excavació,2). Tarragona.
Uscatescu, A., 2004: “La ciutat de Iesso durantl’Antiguitat Tardana: les novetats de la campanyad’excavacions de 1999”, Guitart, J., y Pera, J. (Eds.):Iesso I. Miscel·lània arqueològica. Barcelona-Guissona, 11-142.
Uscatescu, A., y García Jiménez, J., 2005:“Pottery wares from a fifth century deposit found atIesso (Guissona, Lleida): archaeological andarchaeometrical analyses”, Gurt, J. M., Buxeda, J., yCau, M. A. (Eds.): LRCW 1. Late Roman CoarseWares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona,2001). Barcelona, 81-103.
Uscatescu, A., Fernández Ochoa, C., y García Díaz, P., 1994: “Producciones atlánticasde Terra Sigillata Gálica en la costa cantábrica deHispania”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueologíade la Universidad Autónoma de Madrid, 21,183-234.
Waagé, F. O., 1933: “The Roman and Byzantine Pottery.The American Excavations in the AthenianAgora: First Report”, Hesperia, II, 279-328.
Waagé, F. O., 1948: “Hellenistic and Roman Tablewareof North Syria”, Antioch-on-the-Orontes, IV (PartI, Ceramics and Islamic Coins). Princeton, 1-60.
Yañez, C., 1997: “La ceràmica tardoromana del Rocd’Enclar”, AADD: Roc d’Enclar. Transformacionsd’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra, 250-276.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2007 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.