Cultura material y cultura escrita en la sociedad rural de Hispania en los siglos I-II d. C.: el conjunto cerámico y los grafitos del asentamiento de Cal Montblanc (Albesa, Lleida)
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.091.018.011Palabras clave:
cerámica romana, sigillata, instrumentum scriptum, escritura, sociedad ruralResumen
La excavación de un asentamiento rural cercano a Lleida permitió recuperar un importante contexto cerámico datado en los siglos I-II d. C. El repertorio cerámico recuperado incluye una amplia representación de vajillas de mesa romana; en especial, sigillata hispánica. Un gran número de vasos presenta grafitos con significados muy diferentes. La riqueza y diversidad del conjunto permite hacer algunas consideraciones sobre las condiciones de su formación y la función del lugar, así como sobre la difusión de la cultura escrita entre la población rural del periodo.
Descargas
Citas
Abascal, J. M. 1994: Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania, Murcia-Madrid. PMid:8130726
Abascal, J. M. y Cebrián, R. 2007: "Grafitos cerámicos de Segobriga (1996-2006)", Lucentum 26, 127-171.
Agostiniani, L. 1982: Le "inscrizioni parlanti" dell'Italia antica, Florencia.
Aguilera, A. y Garcés, I. 1997: "La inscripción ante cocturam de Esplujals (Foradada, La Noguera, Lleida). Un congiario para mulsum", Pyrenae 28, 271-283.
Andreu Pintado, J. y Delange, I. 2017: "Un singular grafito sobre sigillata hispánica hallado en Los Bañales de Uncastillo (Zaragoza)* (Conventus Caesaraugustanus)", Ficheiro Epigráfico 152, núm. 609.
Aquilué, X. 1987: Las cerámicas africanas de la ciudad romana de Baetulo (Hispania Tarraconensis), BAR International Series 337, Oxford.
Aquilué, X. 1995: "La cerámica común africana", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Cerámica comuna romana d'època altimperial a la península ibèrica. Estat de la qüestió, Empúries, 61-74.
Aquilué, X. 2008: "Las imitaciones de cerámica africana en Hispania", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 553-561.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. 2008: "L'evolució dels contextos ceràmics d'Empúries entre els segles ii a. C. i vii d. C.", SFECAG, Actes Du congrès de l'Escala-Empúries" 1er-4 mai 2008, 33-62.
Bakker, L. y Galsterer-Kroll, B. 1975: Graffiti auf römischer Keramik im rheinischen Landesmuseum Bonn, Colonia.
Bussière, J. 2000: Lampes antiques d'Algérie, Montagnac. PMCid:PMC111753
Bustamante, M. 2013: Terra Sigillata Hispánica en Augusta Emerita (Mérida, Badajoz). Valoración tipocronológica a partir de los vertederos del suburbio norte, Anejos Archivo Espa-ol de Arqueología-XLV, Madrid.
Buxeda, J., Madrid, M., Morán, M. y Payà, X. 2014: "La terra sigillata d'Ilerda. Caracterització arqueomètrica i estudi històric-arqueològic de la seva producción i de la seva relació amb les ceràmiques engalbades", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 182-249.
Carreras, C. 2004: "Les àmfores de Iesso", J. Guitart y J. Pera (eds.), Iesso I. Miscel·lània arqueológica, Barcelona-Guissona, 145-169.
Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J. M.ª y Tremoleda, J. 1990: Ceràmiques comunes i de producció local d'època romana. I, Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona, Girona.
Casas, J., Castanyer, P. Nolla, J. M.ª y Tremoleda, J. 1995: "Les ceràmiques comunes locals del N.E. de Catalunya", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Ceràmica comuna romana d'època Alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, Barcelona, 99-127.
Casas J. y Merino, J. 1990: "Troballes de ceràmica vidriada d'època romana a les comarques costaneres de Girona", Cypsela VIII, 139-155.
Corell, J., Gómez, X., Escrivà, V. y Vidal, X. 2012: "Grafitos sobre cerámica romana de Edeta (Llíria, València)", M. Fuchs, R. Sylvestre y C. Schmidt Heidenreich (eds.), Inscriptions mineures. Nouveutés et réflexions, Actes du premier colloque Ductus (19-20 juin, Université de Lausanne), Berna, 95-124.
Escrivà, V. 1989: Cerámica romana de Valentia. La terra sigillata hispánica, Série arqueológica municipal-8, Valencia. PMid:2692099
Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 2002 : Inscriptions romaines de Catalogne, V, suppléments aux volumes iñaIV et instrumentum inscriptum, Paris.
Fernández, A. y Remolà, J.-A. 2008: "Tarraco: contextos ceràmics d'època altoimperial (segles iñaIII)", SFECAG, Actes Du congrès de l'Escala- Empúries" 1er-4 mai 2008, 87-102.
Feugère, M. 2004 : "L'instrumentum, support d'écrit", Gallia 61, 53-65. https://doi.org/10.3406/galia.2004.3187
Garabito, T. 1978: Los Alfares Romano Riojanos, Bibliotheca Praehistorica Hispana, vol. XVI, Madrid.
García Noguera, M., Pociñaa López, C. A. y Remolà Vallverdú, J. A. 1997: "Un context ceràmic d'inicis del segle II d.C. a Tàrraco (Hispania Tarraconensis)", Pyrenae 28, 179-209.
Genin, M. (dir.) 2007: La Graufesenque (Millau, Aveyron). Volume II. Sigillées lisses et autres productions, Pessac. Gil, I., Loriente, A. Morán, M., Payà, X. y Pérez Almoguera, A. 2001: "De la Iltirta prerromana a la Ilerda tardorromana. Nuevos datos tras dos décadas de investigación continuada en Lérida", Archivo Espa-ol de Arqueología 74, 161-181.
Goróstidi, D. 2010: Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT), Col·lecció Documenta 16.3, Tarragona. Hidalgo, L. A., Bustamante, M. y Pérez, C. 2012: "Grafitos sobre cerámica del puticuli de la calle Cabo Verde de Mérida (España). Nuevos datos sobre la cotidianidad Emeritense en el siglo I d. C.", Espacio, Tiempo y Forma. Serie 2. Historia Antigua 25, 131-172.
Hingley, R. 2005: Globalizing Roman Culture: Unity, Diversity and Empire, Londres-Nueva York. https://doi.org/10.4324/9780203023341 PMid:15919915 PMCid:PMC1143675
Huguet, E. y Ribera, A. 2014: "Contextos ceràmics altimperials de Valentia", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 150-181.
Járrega, R. y Abela, J. 2010: "Producció i importació de ceràmiques a l'ager Tarraconensis. Una aproximació a l'economia del Camp de Tarragona en època romana", M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament, Col·lecció Documenta-16, Tarragona, 141-206.
Járrega, R. y Otiñaa, P. 2008: "Un tipo de ánfora Tarraconense de época medioimperial (siglos IiñaIII): la Dressel 2-4 evolucionada", SFECAG, Actes du Congrès de L'Escala-Empúries, 2008, 281-286.
Járrega, R. y Prevosti, M. 2010: "Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l'ager Tarraconensis", M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament, Col·lecció Documenta-16, Tarragona, 455-489.
Junyent, E. y Pérez Almoguera, A. 1994: "Los restos arqueológicos de la plaza Sant Joan de Lleida, Revista d'Arqueologia de Ponent 1, 173-203.
Kajanto, I. 1982: The latin cognomina, Roma.
López Mullor, A. 1981: "Notas para una clasificación de los tipos más frecuentes de la cerámica vidriada romana en Catalu-a", Ampurias 43, 201-215.
López Mullor, A. 2008: "Las cerámicas de paredes finas en la fachada mediterránea de la Península Ibérica y las Islas Baleares", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 343-383.
Lorincz, B. 1994-2002: Onomasticon provinciarum Europae Latinarum, Budapest.
Madrid, M., Comas, M. y P. Padrós, P. 2005: "Étude archéologique et analise archéométrique de la céramique sigillée sud-gauloise documentée a la ville romaine de Baetulo (Badalona, Barcelona)", La difusió de la Terra Sigillata Sud.gàl.lica al nord d'Hispania, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Monografies-6, Barcelona, 179−197.
Marí, L. y Revilla, V. 2003: "El Tossal del Moro (Corbins, Segrià). Economia i organització de l'espai en una vil·la del territori d'Ilerda", Actes de les jornades d'arqueologia i paleontologia 2000, Comarques de Lleida, Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Barcelona, 343-361.
Marín, C. 1995: "La cerámica de cocina africana: consideraciones en torno a la evidencia valenciana", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Cerámica comuna romana d'època altimperial a la península ibèrica. Estat de la qüestió, Empúries, 155-165.
Massaro, M. 2015: "Mali versus an proba oratio? (epigrafia latina su instrumentum e carmina epigraphica)", Sylloge Epigraphica Barcinonensis 12, 237-261.
Mayet, F. 1970: "À propos de deux potier de Mérida: Valerius Paternus et Lapillius (problèmes de méthode)", Melanges de la Casa de Velázquez 6, 5-41. https://doi.org/10.3406/casa.1970.1012
Mayet, F. 1984: Les céramiques sigillées hispaniques, Paris.
Menéndez Granda, a. y Sánchez Hidalgo, E. 2014: "La terra sigillata del castro de Chao Sanmartín (Asturias). Conjuntos cerámicos de las construcciones c-10 y c-22", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 339-366.
Mezquíriz, M. A. 1961: Terra sigillata hispánica, Valencia.
Mezquíriz, M. A. 1985: "Terra sigillata ispanica", en Atlante delle forme ceramiche II, tardo ellenismo e primo impero, Roma, 97-174.
Mínguez, J. A. 1996: "Decoraciones fálicas sobre vasos cerámicos de época romana de la Península Ibérica", Zephyrus 49, 305-319.
Oxé, A., Comfort H. y Kenrick, Ph. 2000: Corpus Vasorum Arretinorum. A catalogue of the signatures, shapes and chronology of Italian sigillata, Bonn.
Paz Peralta, J. A. 2008: "La producción de cerámica vidriada", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 489-494.
Pellegrino, E. 2009: "Les céramiques comunes d'origine orientales dans le Sud de la Gaule au Haut-Empire: le gobelet Marabini LXVIII", M. Pasqualini (dir.), Les céramiques comunes d'Italie et de Narbonnaise. Structures de production, typologies et contextes inédits. IIe s. av. J.-C. – IIIe s. apr. J.-C., (Naples, 2-3 novembre 2006), Colléction Centre Jean Bérard-30, Nápoles, 251-281.
Pera, J. y De Solà, G. 2014: "La problemática de la terra sigillata hispánica en las ciudades de interior: el caso de Iesso", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 250-269.
Pérez Almoguera, A. 1983-1984: "Marcas de Terra Sigillata de Ilerda", Pyrenae 19-20, 127-139.
Pérez Almoguera, A. 1990: La "terra sigillata" de l'antic Portal de Magdalena, Monografies d'Arqueologia Urbana-1, Lleida.
Pérez Almoguera, A. 1993: "Imitaciones de "terra sigillata" de Lérida", Homenatge a Miquel Tarradell, Barcelona, 767-777.
Pérez Almoguera, A. 1999: "T.P.M.T, alfarero ilerdense de terra sigillata", Anales de Prehistoria y Arqueología 15, 169-177.
Pérez Almoguera, A. 2003: "Nuevos datos de epigrafía ilerdense", Revista d'Arqueologia de Ponent 13, 337-343.
Pérez Almoguera, A. 2005: "El municipium de Ilerda y la terra sigillata sudgálica", X. Nieto, M. Roca, A. Vernhet y P. Sciau (eds.): La difusió de la Terra Sigillata Sundgàl·lica al nord d'Hispania, Barcelona, 105-110.
Pérez Almoguera, A. 2008: "La zona de la confluencia Ebro-Segre-Cinca", V. Revilla, J.-R. González y M. Prevosti (eds.), Actes del Simposi Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana (Lleida, 28-30 de novembre de 2007), Barcelona, vol. I, 229-242.
Polak, M. 2000: South Gaulish Terra Sigillata with Potters' Stamps from Vechten, Rei cretariae Romanae fautorum acta. Supplementum-9, Nijmegen.
Polo, J., Sánchez-Lafuente, J. y Rascón, S. 1999: "Grafitos sobre instrumental doméstico en Hispania. Problemas y perspectivas de estudio", XI Congresso Internazionale di Epigrafia Greca e Latina (Roma, 24-28 settembre 1997), Roma, 585-599.
Quevedo, A. 2015: Contextos cerámicos y transformaciones urbanas en Carthago Nova (s. IiñaIII d. C.), Roman and Late Antique Mediterranean Pottery 7, Oxford.
Rascón, S. Polo, J. y Maese, M. D. 1994: "Grafitos sobre terra sigillata hispánica hallados en un vertedero del siglo I en la casa de Hippolytus (Complutum)", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 21, 235-270.
Revilla, V. 2014: "Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona)", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 123-149.
Revilla, V. 2015: "Agricultura, artesanado rural y territorio en el noreste de Hispania Citerior: estructuras y dinámicas", V. Martínez (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (siglos I a. C. - I d. C.), Archeopress Roman Archaeology-4, Oxford, 1-17.
Ricci, A. 1985: "Ceramica a pareti sotili", en Atlante delle forme ceramiche II, tardo ellenismo e primo impero, Roma, 231-357. PMCid:PMC1306077
Robles, J. M.ª y Cortés, J. 1983: "Grafito sobre Sigillata encontrado en la Villa Romana de La Serna (Palencia)", Publicaciones de la Institución Tello Tellez de Meneses 49, 5-17.
Roca, M. y Fernández, M.ª I. 1999: Terra sigillata hispanica: centros de fabricación y producciones altoimperiales. Homenaje a Mª Ángeles Mezquíriz, Universidad de Jaén-Universidad de Granada.
Rodrigo, E. 2004: "L'estructuració del territori de Iesso en època romana", J. Guitart y J. Pera (eds.), Miscel·lània arqueològica. Iesso I, Barcelona- Guissona, 171-186.
Rovira, J. y Gasca, M. 1990: "Una Statio con restos de una Turris, en el Tossal de Cal Montblanc (Albesa, La Noguera, Lleida), y su vía romana", Simposio sobre la red viaria en la Hispania romana, Zaragoza, 385-398. PMCid:PMC1133714
Solin, H. 2003: Die Griechischen Personennamen in Rom: ein Namenbuch, Berlin.
Tremoleda, J., Castanyer, P. y Santos, M. 2014: "Contextos ceràmics altoimperials del Municipium Emporiae", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 9-71.
Trullen, A. y Remolà, J.-A. 2014: "Contextos cerámicos alto-imperiales de Tarraco (siglos iñaIII d. C.)", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 94-122.
Uscatescu, A. 2004: "La ciutat de Iesso durant l'antiguitat tardana: les novetats de la campanya d'excavacions de 1999", J. Guitart y J. Pera (eds.), Iesso I. Miscel·lània arqueológica, Barcelona- Guissona, 11-142.
Vavassori, M. 2012: "La personalizzazione della cerámica domestica", Sylloge Epigraphica Barcinonensis 10, 81-99.
Wilson, A. 2002: "Urban production in the Roman world", Papers of the British School at Rome 70, 231-274. https://doi.org/10.1017/S0068246200002166
Woolf, G. 1995: "The Formation of Roman Provincial Cultures", M. Millet et alii (eds.), Integration in the Early Roman West. The role of Culture and Ideology, Luxembourg, 9-18.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.