Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X)

Autores/as

  • Marta Flórez Santasusana Centre d’Histoire «Espaces et Cultures» (CHCE). Université Blaise Pascal Institut Catalá d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC)
  • Josep M. Palet Martínez Institut Catalá d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC)

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.010

Palabras clave:

Arqueología del paisaje, análisis arqueomorfológico digital, SIG, fotointerpretación, cartografía histórica, territorios romanos, Layetania, red viaria

Resumen


La investigación sobre el paisaje en zonas urbanas o periurbanas implica importantes limitaciones metodológicas. En el presente estudio, el trabajo se centra en un llano pre-litoral próximo a la ciudad de Barcelona, el Vallès Oriental, profundamente urbanizado en las últimas dos décadas, hecho que condiciona la recuperación de nuevos datos arqueológicos y la implementación de programas de prospección arqueológica. Asimismo, la particular topografía que presenta el llano, caracterizado por unos relieves suaves, ha obligado a adaptar la metodología del análisis arqueomorfológico a este contexto geográfico. El artículo presenta los resultados del análisis arqueomorfológico realizado, que han sido cruzados con la documentación histórica y arqueológica para caracterizar —desde una perspectiva diacrónica— la red viaria, la estructuración territorial y la evolución del poblamiento de esta área y, finalmente, determinar las dinámicas del paisaje en época romana. La investigación sobre la morfología del territorio se ha llevado a cabo a partir de un intenso trabajo de fotointerpretación y análisis de la cartografía histórica en entorno SIG, especialmente útil en un paisaje marcado por las importantes trasformaciones del medio rural. Igualmente, los datos generados en los últimos años por la investigación arqueológica han sido revisados de forma detallada, a fin de contribuir a la planificación de las prospecciones arqueológicas y arqueomorfológicas desarrolladas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aguilar, A. 1993: “Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona)”, Estudios de la Antigüedad 6/7, 119-131.

Ariño, E., Gurt, J. M. y Palet, J. M. 2004: El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana, Salamanca-Barcelona.

Asensio, D., Francés, J., Ferrer, C., Guàrdia, M. y Sala, O. 2001: “Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània”, A. Martín y R. Plana (dirs.), Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la mediterrània occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Ullastret, 227-251.

Bacaria, A. 1998: “La romanització a la vall alta del Mogent. Un exemple de poblament Rural”, M. Mayer, J. M. Nolla y J. Pardo (eds.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior, Annexos 1, Institut d’Estudis Catalans-Societat Catalana d’Estudis Clàssics, Barcelona, 77-87.

Berni, P., Carreras, C. y Revilla, V. 1998: “Sobre dos nuevos Cornelii del vino Tarraconense”, Laietania 11, 111-123.

Bourgoing, J. F. 1789: Nouveau voyage en Espagne, ou tableau de l’état actuel de cette monarchie, Paris.

Bourgoing, J. F. 1803: Tableau de l’Epagne Moderne, Paris.

Castillo, M. J. 1996: Espacio en orden. El modelo gromático romano de ordenación del territorio, Logroño.

Clave-Leveque M. y Orejas A. 2002: Atlas Historique des Cadastres d’Europe, Action Cost G2 “Paysages anciens et structures rurales”, Bruxelles.

Chouquer G. y Favory, F. 1991: Les paysages de l’Antiquité. Terres et cadastres de l’Occident romain, Paris.

Chouquer G. y Favory, F. 2001: L’arpentage romain, Paris.

Chouquer G., Clavel-Leveque M., Favory F. y Vallat J. P. 1987: Structures agraires en Italie centroméridionale. Cadastres et paysages ruraux, Rome.

De Laborde, A. 1809: Itinéraire descriptif de l’Espagne et tabelau élémentaire des differentes branches de l’administration et de l’indistrie de ce royaume, Paris.

De Meneses, A. 1576: Repertorio de Caminos, Madrid. Escrivano, J. M. 1757: Itinerario español, o guia de caminos, para ir desde Madrid a todas las ciudades, y Villas más principales de España; y para ir de unas ciudades a otras; y a algunas Cortes de Europa, Madrid.

Estrada, J. 1969: Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona.

Estrada, J. 1993: “Granollers a l’Antiguitat”, Revista del Vallès.

Estrada, J. 1997: “El itinerario de los Vasos Apolinares en el trayecto de Girona a Tarragona”, G. Castellví, A. Pézin, J. Kotarba y J. P. Comps (eds.), Voies romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta, Paris, 149-156.

Estrada, J. 1998: “L’itinerari dels vasos apol·linars en el trajecte de Granollers a Tarragona”, M. Mayer, J. M. Nolla y J. Pardo (eds.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior, Barcelona, 201-220. Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1984: Inscriptions romaines de Catalogne. I: Barcelone (sauf Barcino), Paris.

Flórez, M. 2011: Dinàmica del poblament i estructuració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès Oriental de l’Època Ibèrica fins a l’alta Edat Mitjana, Universidad Autónoma de Barcelona, Tesis doctoral (inédita).

Flórez, M. y Garcia, A. (en prensa): “Poblament i estructuració del territori a la comarca del Vallès Oriental: Una proposta metodológica”, Actes de les III Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica (UAB, 5-7 de Mayo de 2010), Barcelona.

Flórez, M. y Palet, J. M. 2010: “Asentamientos rurales y estructuración de la Layetania interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial”, C. Corsi y F. Vermeulen (eds.), Changing Landscapes. The impact of Roman towns in the Western Mediterranean. Proceedings of the International Colloquium, Bologna, 141-166.

Flórez, M. y Palet, J. M. 2011: “Estudio arqueomorfológico en un área urbana de la comarca del Vallès (Layetania interior, Barcelona). Aspectos metodológicos”, Agri Centuriati: International Journal of Landscape Archaeology 7, 255-259.

Font, J. M. 1969: Cartas de Población y Franquicias de Cataluña, Madrid-Barcelona.

Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. 2003: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona.

Leveau, Ph. 2000: “Le paysage aux époques histori ques. Un document archéologique”, Annales. Histoire, Sciences Sociales 3, 555-582.

Leveau, Ph. 2005: “L’archéologie du paysage et l’antiquite classique”, Agri centuriati: International Journal of Landscape Archaeology 2, 9-24.

Lostal, J. 1992: Los miliarios de la provincia tarraconense (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense), Zaragoza.

Mayer, M. y Rodà, I. 1984: La romanització del Vallès Segons l’epigrafia, Sabadell.

Mayer, M. y Rodà, I. 1986: “La epigrafía republicana en Catalunya: su reflejo en la red Viaria”, VV. AA: Epigrafía hispánica de época romano-republicana. Actas, Zaragoza, 157-170.

Mayer, M. y Rodà, I. 1996: “La via romana del Congost”, Monografies del Montseny 11, 94- 103.

Mayer, M. y Rodà, I. 1997: “La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre. Introducción”, G. Castellví, A. Pézin, J. Kotarba y J. P. Comps (eds.), Voies romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta, Paris, 114-125.

Mercado, M., Rodrigo, E., Palet, J. M. y Guitart, J. 2006: “El castellum de Can Tacó/Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès) i la romanització de la Laietània interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori”, Notes 21, 241-266.

Mercado, M., Rodrigo, E., Flórez, M., Palet, J. M. y Guitart, J. 2008: “El castellum de Can Tacó/Turó d’en Roïna (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental) i el seu entorn Territorial”, Tribuna d’Arqueologia 2007, 195-211.

Orejas, A. y Sastre, I. 1999: "Fiscalité et organisation du territoire dans le Nord-Ouest de la Péninsule Ibérique: civitates, tribut et ager mensura comprehensus", Dialogues d'Histoire Ancienne 25, 1, 159-188. http://dx.doi.org/10.3406/dha.1999.1529

Orengo, H. A. y Palet, J. M. 2011: “Methodological Insights into the Study of Centuriated Field Systems: a Landscape Archaeology perspective”, Agri Centuriati. International Journal of Landscape Archaeology 6 (2009), 191-205.

Palet, J. M. 1997: Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i l’altmedieval segles III a.C - X-XI d.C., Barcelona.

Palet, J. M. 2001: “Dinàmica territorial de l’antiguitat a l’edat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudi de casos”, J. Bolos i Masclans y J.J Busqueta i Riu (eds.), Territori i Societat a l’Edat Mitjana. Història, Arqueologia, Documentació III, Lleida, 75-110.

Palet, J. M. 2003: “L’organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tarraco: estudi arqueomorfològic”, J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (eds.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona, 221-229.

Palet, J. M. 2007: “Formes del paisatge i trames centuriades al Camp de Tarragona: aproximación a l’estructuració del territorio de Tarraco”, Forum, 13, 49-65.

Palet, J. M. y Orengo, H. A. 2010: “Les centuriacions del’ager Tarraconensis: organització i concepcions de l’espai”, M. Prevosti y Guitart, J. (dir.), Ager Tarraconensis. I: Aspectes històrics i marc natural, Tarragona, 121-154.

Palet, J. M. y Orengo H. A. 2011: “The Roman Centuriated Landscape: Conception, Genesis and Development as Inferred from the Ager Tarraconensis Case”, American Journal Archaeology 115- 3, 383-402.

Palet, J. M. y Riera, S. 2009: “Modelació antròpica del paisatge i activitats agropecuàries en el territori de la colònia de Barcino: Aproximació des de l’arqueomorfologia i la palinologia”, C. Carreras y J. Guitart (eds.), Barcino: marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona, Barcelona, 131- 140.

Palet, J. M., Fiz, I. y Orengo, H. A. 2009: “Centuriació i estructuració de l’ager de la colònia de Barcino: anàlisi arqueomorfològica i modelació del paisatge”, Quarhis, época II, nº 5, 106-123.

Palet, J. M., Orengo, H. A. y Riera, S. 2011: “Centuriación del territorio y modelación del paisaje en los llanos litorales de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona): una investigación interdisciplinar a través de la integración de datos arqueomorfológicos y paleambientales”, Agri centuriati: International Journal of Landscape Archaeology 7 (2010), 169-185.

Pallí, F. 1985: La Vía Augusta en Cataluña, Barcelona. Panareda, J. M., Soler, J. y Duran, E. 1991: Geografia comarcal de Catalunya, Barcelona.

Pascual, R. 1998: “La Lauro vinícola”, M. Mayer, J. M. Nolla y J. Pardo (eds.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior, Barcelona, 477-484.

Revilla, V. 1995: Producción ceràmica, viticultura y propiedad rural (siglos I a.C. - III d.C.), Barcelona.

Riera S. y Palet, J. M. 2008: “Una aproximación transdisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: la evolución de los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona)”, R. Garrabou y J. M. Naredo (eds.), El paisaje en perspectiva histórica. Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo, Monografías de Historia Rural 6, Zaragoza, 47-90.

Rius, J. 1945-81: Cartulario de sant Cugat del Vallès, Barcelona.

Serra y Bosch, P. 1814: Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña, con los pueblos y posadas situados en sus carreras, y las horas que á paso de tropa distan unos de otros, Barcelona.

Udina, F. 1951: El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X: estudio crítico de sus fondos, Barcelona.

Uscatescu, A. 2004: Atles d’arqueologia urbana de Catalunya, volum 1, Granollers, Barcelona. PMid:15529598

Vilaginés, J. 1988: “El fenomen parroquial en la societat del Vallès Oriental a l’alta edat mitjana (segles. XI i XII)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia 9, 125-142.

Vilaginés, J. 2001: El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental, segles X-XII, Barcelona. Vilaginés, J. 2004: “Els orígens de Parets (904). El primer document i els seus protagonistes”, Notes 19, 49-66.

Vilaginés, J. 2006: La gent i el paisatge: estudis sobre el Vallès Medieval, Barcelona.

Villuga, P. J. 1546: Repertorio de todos los caminos de España, hasta ahora nunca visto, en el que hallará cualquier viaje que quiera andar muy provechoso para todos los caminantes, Madrid.

VV.AA. 1991: Catalunya Romànica XVIII: El Vallès Occidental. El Vallès Oriental, Barcelona. Zamora, D., Pujol, J., García, J. y Cela, X. 2001: “El poblament a la Laietània central i septentrional durant el període ibèric ple. Una proposta d’organització territorial”, A. Martín y R. Plana (dirs.), Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la mediterrània occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Ullastret, 203-225.

Descargas

Publicado

2012-12-30

Cómo citar

Flórez Santasusana, M., & Palet Martínez, J. M. (2012). Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X). Archivo Español De Arqueología, 85, 167–192. https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.010

Número

Sección

Artículos