Las excavaciones de Gabriel Llabrés, Rafael Isasi y Juan Llabrés en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) (1923-1946)

Autores/as

  • Bartomeu Vallori Márquez Universitat de Barcelona (ERAAUB)
  • Margarita Orfila Pons Universidad de Granada
  • Miguel Ángel Cau Ontiveros (ICREA) / (ERAAUB)

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.084.011.012

Palabras clave:

Excavaciones arqueológicas, historiografía, arqueología romana, Mallorca, Pollentia

Resumen


La tradición arqueológica en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) se remonta a la intervención de G. Llabrés y R. Isasi en 1923. Sus trabajos se prolongaron con cierta regularidad hasta 1946 y afectaron a amplias zonas realizando hallazgos destacables. En este artículo, se presenta el resultado de la consulta de documentación inédita acerca de estas intervenciones. Esto ha permitido reconstruir las campañas de excavación, especialmente las de 1942 a 1946, muy poco conocidas hasta ahora, y situarlas en la planta general del yacimiento, lo que supone un avance significativo en el conocimiento topográfico de esta ciudad romana de provincias.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almagro, M. y Amorós, L.R. (1953-54): Excavaciones en la necrópolis romana de can Fanals de Pollentia (Alcudia, Mallorca). Ampurias. Revista de arqueología, prehistoria y etnología XVXVI: 237-277.

Álvarez Ossorio, F. (1929): Enseña romana de bronce procedente de Pollentia (isla de Mallorca) que se conserva en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

Amorós, L.R. (1951): Una nueva «tabula patronatus» de Bocchoris. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXX: 632-637.

Amorós, L.R. (1958): El teatro romano de «Pollentia » (Alcudia). Panorama Balear. Imp. Mossèn Alcover, Palma.

Arce, J. (1984): A Roman Bronze Standard from Pollentia (Mallorca) and the Collegia Iuvenum. En: U. Gehring (ed.): Toreutik und figürliche Bronzen römischer Zeit. Akten der 6. Tagung über antike Bronzen. 13. - 17. Mai 1980 in Berlin. Staatliche Museen. Preußischer Kulturbesitz Berlin. Antikenmuseum, Berlin: 33-40.

Arribas, A. (1978): La Arqueología de Pollentia. En: M. Tarradell; A. Arribas; G. Rosselló Bordoy (eds.): Historia de Alcudia. Excmo. Ayuntamiento de Alcudia, Alcudia: 111-291.

Arribas, A. (1983): Pollentia: problemas de topografía y conservación de la ciudad. En: Ayuntamiento de Alcudia (ed.): Symposium de Arqueología. Pollentia y la romanización de las Baleares. XXI centenario de la fundación de Pollentia (Alcudia, julio 1977). Ayuntamiento de Alcudia, Alcudia: 35-46.

Arribas, A.; Orfila, M. y Trias, M.-G. (2000): Introducció general al jaciment. En: M. Orfila (ed.): El Fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 17-50.

Arribas, A.; Tarradell, M. y Woods, D.-E. (1973): Pollentia: I. Excavaciones en Sa Portella. Alcudia (Mallorca). Excavaciones Arqueológicas en España 75. Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia. Secretaría General Técnica, Madrid.

Binimelis, J. (1927) [1593]: Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Imprenta de José Tous, Palma.

Blanes, C.; Bonet, J.; Font, A. y Rosselló, A. M. (1990): Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font Editor, Mallorca.

Bosch, M. d. C. (1979-1980): Ubi sunt? Mayurqa. De Filosofia i de Ciències de l’Educació 19: 375-387. BSAL (1940): Las excavaciones de «Pollentia». Sección oficial de noticias, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXVIII: 187.

BSAL (1945): Excavaciones en «Pollentia» en 1944. Sección oficial y de noticias, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXIX: 292.

Casado, D. (2006): El entorno historiográfico español entre el último cuarto del XIX y el primer tercio del XX, a través de la mirada de Gabriel Llabrés y José Ramón Mélida. Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts 31: 341-357.

Cau, M.-Á.; Orfila, M. y Mas, C. (2008): Les evidències de producció ceràmica a Mallorca en època romana. En: M. Á. Cau (ed.): Estudi arqueològic i caracterització arqueomètrica de la ceràmica comuna romana del forn de sa Mesquida (Calvià, Mallorca). El Tall Editorial, Mallorca: 21-27.

Cerdá, D. (1978): Economia antigua de Mallorca. En: J. Mascaró Pasarius (ed.): Historia de Mallorca II. Vicente Colom Rosselló, Palma de Mallorca: 1-32.

Cerdà, D. (1993): De l’època obscura de Pollença. De la «Pax Romana». Cala Murta. Bolletí de la «Fundació Rotger-Villalonga» 14: 8-29.

Chávez, E.; Orfila, M. y Mancilla, M. I. (2000a): Habitació A. Illeta de tabernae a l’oest del fòrum. Quadres F-17, F-18, E-17 i E-18. En: M. Orfila (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 77-82.

Chávez, E.; Orfila, M. y Mancilla, M. I. (2000b): Habitació B. La illa de tabernae a l’oest del fòrum. Quadres E-17, E-18, E-19, F-17, F-18 i F-19. En: M. Orfila (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 83-89.

Dameto, J. (1632): La Historia General del Reino Baleárico. Gabriel Guasp, Mallorca.

Díaz-Andreu, M. y Ramírez Sánchez, M.E. (2001): La Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas (1939-1955). La administración del patrimonio arqueológico en España durante la primera etapa de la dictadura franquista. Complutum 12: 325-344.

Doenges, N.A. (2005a): Pollentia. A Roman Colony on the Island of Mallorca. BAR International Series 1404. Archaeopress. Publishers of British Archaeological Reports, Oxford.

Doenges, N.A. (2005b): The William L. Bryant Foundation. A Brief History. Dartmouth College, Hanover, New Hampshire.

Domínguez, J. (1989): Gabriel Llabrés y Quintana y la Revista de Huesca (1903-1905). Alazet. Revista de Filología 1: 29-48.

Equip d’excavació de Pollentia (1993): Un conjunt de materials d’època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca). Pyrenae 24: 227-267.

Equip Pollentia (1994): Resultats dels treballs d’excavació a l’àrea central de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca): avanç preliminar. Pyrenae 25: 215-224.

Furió, A. (1838): Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época que los romanos dominarion la isla de Mallorca. Imprenta nacional regentada por D. Juan Guasp y Pascual, Palma.

Gumà, M. M.; Riera, M. M. y Torres, F. (1998): Contextos ceràmics dels segles IV-X a l’illa de Mallorca. En: Comes, M.; Gurt, J.M.; López, A.; Padrós, P.; Roca, M. (eds.): Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Actes. Taula Rodona. Badalona 6, 7 i 8 de novembre de 1996. Arqueomediterrània 2. Àrea d’Arqueologia - Universitat de Barcelona, Barcelona: 249-268.

Hübner, E. (1888): Monumentos epigráficos de las islas Baleares. Boletín de la Real Academia de la Historia XIII, V: 465-477.

Isasi, R. (s.d.-a): Excavaciones 1930, 1931, 1933, 1934, 1935. Cuadernos de Notas de Campo. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27631.

Isasi, R. (s.d.-b): Excavaciones en Pollentia en 1944. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27633.

Isasi, R. (s.d.-c): Excavaciones Pollentia 1933, 1934, 1935. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27630.

Isasi, R. (s.d.-d): Mallorca romana. «Pollentia». Notas de excavaciones desde 1923 hasta 1931 inclusive. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27629.

Isasi, R. (s.d.-e): Pollentia. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27034.

Isasi, R. y Llabrés, J. (1933): Dietario de los trabajos de la campaña de 1933. En: Mallorca romana. «Pollentia». Notas de excavaciones desde 1923 hasta 1931 inclusive. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27629.

Isasi, R. y Llabrés, J. (1934): Excavaciones en la antigua Pol.lentia. Año 1934. Dietario. En: Mallorca romana. «Pollentia». Notas de excavaciones desde 1923 hasta 1931 inclusive. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27629.

Isasi, R. y Llabrés, J. (1935): Excavaciones del año 1935. En: Mallorca romana. «Pollentia». Notas de excavaciones desde 1923 hasta 1931 inclusive. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27629.

Llabrés, G. (1923): 1923. La Ciudad romana de POLLENTIA y las excavaciones arqueológicas en Alcudia. En: R. Isasi (s.d.-d): Mallorca romana. «Pollentia». Notas de excavaciones desde 1923 hasta 1931 inclusive. Manuscrito conservado en: Biblioteca del Museu de Mallorca, NIG 27629. Llabrés, G. (1924): En las entrañas de la tierra. La ciudad romana de Pollentia y las excavaciones arqueológicas en Alcudia. Majórica 1.

Llabrés, J. e Isasi, R. (1934): Excavaciones en los terrenos donde estuvo enclavada la ciudad romana de «Pollentia» (Baleares, isla de Mallorca, término municipal de Alcudia). Memoria de los trabajos practicados en 1930-1931. Junta Superior del Tesoro Artístico. Sección de Excavaciones, Madrid.

Martorell y Peña, F. (1879): Apuntes arqueológicos, Barcelona.

Mascaró Pasarius, J. (1968): Prehistoria de las Balears. Gráficas Miramar, Palma de Mallorca.

Mayer, M. (2005): Les Illes Balears i llur reflex a les fonts literàries i epigràfiques. Revisió d’alguns aspectes. En: M. L. Sánchez León y M. Barceló (eds.): XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals. L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma, del 17 al 19 de novembre de 2004. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma: 39-60.

Mayer, M. (2008): Carthago capta: la fecha de la toma de Cartago por los romanos. Mélanges de l’École Française de Rome, Antiquité 120/1: 93-97. PMid:19046929

Merino, J. (1995): La sortida de materials arqueològics de Pollentia envers el Museo Arqueológico Nacional. En: G. Roselló Bordoy (ed.): Actes del III Congrés. El nostre patrimoni cultural: el patrimoni tudat (1836-1994). Societat Arqueològica Lul·liana, Mallorca: 39-50.

Merino, J. (1997): Arqueología y conservación del Patrimonio Histórico en la Mallorca de la Restauración. En: G. Mora y M. Díaz-Andreu (eds.): La Cristalización del pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga. Ministerio de Educación y Ciencia, Málaga: 369-379.

Merino, J. (1999): Les excavacions arqueològiques de Gabriel Llabrés Quintana a Pol.lèntia (1923, 1926 i 1927). I Jornades d’Estudis Locals d’Alcúdia. 13 i 14 de novembre de 1998. Ajuntament d’Alcúdia, Alcudia: 39-50.

Moragues, M. y Bover, J. M. (eds.) (1841): Historia General del Reino de Mallorca escrita por los cronistas Don Juan Dameto, Don Vicente Mut y Don Gerónimo Alemany II. Imprenta nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, Palma.

Moreno, S. (2007): Contexto y funcionalidad de las representaciones escultóricas pétreas de Pollentia. Arqueología y Territorio 4: 87-106.

Nielsen, I. (1990): Thermae et Balnea. The architecture and cultural history of roman public baths. Aarhus University Press, Aarhus.

Orfila, M. (ed.) (2000): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia.

Orfila, M. (2007): Una visión general de la ciudad romana de Pollentia. Época tardo-republicana y alto imperial. En: Mallorca romana. Asociación Amigos del Castillo de San Carlos «Aula General Weyler», Palma: 87-141.

Orfila, M. y Arribas, A. (1997): La ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) en la actualidad. En: A. Navareño; P. Mateos; F. Lavado (ed.): Congreso ciudades históricas vivas. Ciudades del pasado: pervivencia y desarrollo I. Editora Regional de Extremadura: 63-67.

Orfila, M. y Arribas, A. (2000): Pollentia a través de l’arqueologia. En: M. Orfila (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 33-50.

Orfila, M.; Arribas, A. y Cau, M. A. (1999): La ciudad romana de Pollentia: el foro. Archivo Español de Arqueología 72: 99-118.

Orfila, M.; Arribas, A. y Doenges, N. A. (2000): Resultat de les investigacions arqueològiques realitzades sobre el forum entre 1980 i 1995. En: M. Orfila (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 51-64.

Orfila, M.; Chávez, M.E. y Cau, M. Á. (2008): El programa figurativo de la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca, España). En: E. La Rocca, P. León, C. Parisi Pressice (eds.): Le due patrie acquisite. Studi di archeologia dedicati a Walter Trillmich. «L’Erma» di Bretschneider, Roma: 325-332.

Orfila, M. y Riera, M. (2002): Alguns vestigis d’època islàmica al fòrum de Pollentia. En: Homenatge a Guillem Rosselló Bordoy. Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General de Cultura, Palma: 705-724.

Orfila, M.; Riera, M.; Cau, M. Á. y Arribas, A. (2000): Aproximación a la topografia urbana tardía de Pollentia (Mallorca): construcciones defensivas. En: J. M. Gurt y N. Tena (eds.): V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Cartagena, 16-19 d’abril de 1998. Institut d’Estudis catalans, Secció Històrico-Arqueològica. Universidad de Murcia, Área de Arqueología. Universitat de Barcelona, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Museo Arqueológico de Cartagena: 229-235.

Peiró, I. y Pasamar, G. (1996): La Escuela Superior de Diplomática (los archiveros en la historiografía española contemporánea). Anabad, Madrid. Peiró, I. (1992): El mundo erudito de Gabriel Llabrés y Quintana. Ajuntament de Palma. Servei d’Arxius i Biblioteques. Biblioteca Gabriel Llabrés, Palma.

Perea, S. (1997): El genio encapuchado de Pollentia, en el M.A.N., y el Telesforo, el dios-médico de Pérgamo. Boletín del Museo Arqueológico Nacional XV,1 y 2: 129-134.

Pons, J. (1948): Necrología. D. Rafael Isasi. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXX: 349- 350.

Pons, J. (1975): Necrología. Juan Llabrés. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXXIV: 591- 596.

Pozo, S.F. (1989): Bronces romanos de Pollentia conservados en el M.A.N. de Madrid. Boletín del Museo Arqueológico Nacional VII, 1 y 2: 67-83. Ques, J. (1955): La «Pollentia Cristiana» y la cueva de San Martín. Diario de Mallorca. La Almudaina, 30-I-1955, año III, nº 459.

Real Academia de la Historia (1935): Expediente sobre las excavaciones en Pollentia. Manuscrito conservado en el Archivo-Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Signatura CAIB/9/7945/ 37(1).

Reinés y Ferrer, J. (1863): Destrucción de Pollentia. Antigua capital de Mallorca, y sitio que tuvo durante la dominación romana. Imprenta de Pedro José Gelabert, Palma.

Riera, M.; Cau, M. A. y Orfila, M. (2000): El recinte fortificat. Quadres: K11, K12, K13, K14, K15, K16, K17, K18, K19, J11, J12, J13, J14, J15, J16, J17, J18, J19, L14 i L15. En: M. Orfila (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia: 123-130.

Rosselló Bordoy, G. (1971): Homenaje al investigador Rafael de Ysasi. Mayurqa. Miscelánea de Estudios Humanísticos 6: 87-92.

Rosselló Bordoy, G. y Merino, J. (2005): El patrimoni de les Illes Balears romanes: història de les investigacions, les troballes i les col·leccions. En: F. Turoges (ed.): El món romà a les Illes Balears. Fundació «la Caixa», Barcelona: 145-153.

Sans, E. (1929): Rectificació a l’obra «Historia de Alcudia» de D. Pere Ventayol i Suau. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana XXII: 354- 355.

Serra y Ferragut, B. (1766): Disertación histórica sobre una inscripción romana del pueblo bocchoritano, hallada en Mallorca en el territorio de la Villa de Pollença en el Año de 1765. Imprenta de Antonio Guasp, Mallorca.

Tarradell, M. (1978): Pollentia. Esquema de una aproximación histórica. En: M. Tarradell, A. Arribas y M. Roselló Bordoy (eds.): Historia de Alcudia. Excmo. Ayuntamiento de Alcudia, Alcudia: 293-357.

Vallori, B. y Cau, M.Á. (próxima aparición): Pollentia 1593-1923. La recerca d’una ciutat de les fonts clàssiques.

Ventayol, P. (1927): Historia de la Muy Noble, Leal, Ilustre, Invicta, etc. Ciudad Fidelísima de Alcudia. Desde los tiempos prehistóricos hasta nuestros días I. Biblioteca de la Ultima Hora, Palma de Mallorca.

Veny, C. (1965): Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Delegación de Roma, Roma.

Veny, C. (2005): Las cinco grandes esculturas de la Pollentia romana balear. En: M. L. Sánchez León y María Barceló (eds.): XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals. L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma, del 17 al 19 de novembre de 2004. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma: 137-160.

Descargas

Publicado

2011-12-30

Cómo citar

Vallori Márquez, B., Orfila Pons, M., & Cau Ontiveros, M. Ángel. (2011). Las excavaciones de Gabriel Llabrés, Rafael Isasi y Juan Llabrés en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) (1923-1946). Archivo Español De Arqueología, 84, 285–304. https://doi.org/10.3989/aespa.084.011.012

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a