Bodegas, lagares y almazaras en el territorio de Kelin (siglos V-III a. C.): el caso de la Rambla de la Alcantarilla (Requena, Valencia)

Autores/as

  • David Quixal Santos Dpt. Prehistòria, Arqueologia i Hª Antiga. Universitat de València
  • Guillem Pérez Jordà G. I. Arqueobiología. Instituto de Historia. CSIC
  • Andrea Moreno Martín
  • Consuelo Mata Parreño
  • Yolanda Carrión Marco Dpt. Prehistòria, Arqueologia i Hª Antiga. Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.002

Palabras clave:

Lagar, Bodega, Almazara, Hábitat rural, Edad del Hierro

Resumen


Las evidencias arqueológicas datan la expansión del cultivo de la vid en el territorio de Kelin durante los siglos V-III a. C., aunque los primeros indicios se fechan ya en el siglo VII a. C. Una de las singularidades de este territorio es la existencia de estructuras de piedra al aire libre para la producción de vino y aceite. Todas ellas se localizan en una zona concreta del territorio (Ramblas de la Alcantarilla y de los Morenos) (Requena, Valencia) y aparecen asociadas a materiales arqueológicos que permiten datarlas como ibéricas. En este artículo abordamos cómo se organiza el poblamiento en la rambla de la Alcantarilla y presentamos en detalle los yacimientos de la Rambla de la Alcantarilla y Solana de Cantos 2.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aranegui, C. y Martí, M. A. 1995: "Cerámicas procedentes de un alfar ibérico localizado en el Pla de Piquer (Alfara d’Algímia) cerca de Sagunt (València)", Saguntum 28, 131-149.

Argilés, V. y Sáez, V. 2008: De vuelta por el Municipio de Requena. La Albosa requenense, Requena.

Boissinot, P. 2001: «Archéologie des vignobles antiques du sud de la Gaule», Gallia 58, 45-68. https://doi.org/10.3406/galia.2001.3173

Bonet, H., Garibo, J., Guérin, P., Mata, C., Valor, J., y Vives-Ferrándiz, J. 2004: "Las ánforas importadas de las comarcas centrales del País Valenciano", Arqueo Mediterránia, 8, 203-227.

Bonet, H. y Mata, C. 1997: "La cerámica ibérica del siglo V a. C. en la Edetania", Recerques del Museu d'Alcoi 6, 31-48.

Brun, J. P. 2004: Archéologie du vin et de l'huile. De la préhistoire à l'époque hellénistique, Paris.

Burriel, J. 1997: «La cerámica tosca del Tos Pelat (Montcada, Valencia)», Intervenció i Patrimoni 1, 163-174.

Burriel, J. y Mata, C. 2013: "L'oppidum ibèric d'El Tos Pleat de Moncada) (L'Horta Nrd, València)", Monte Catano 14, 75-97.

Callot, O. 1984: Les huileries antiques de Syrie du Nord, Paris.

Contreras, M. y Elias, L. V. (eds.) 2015: Lagares rupestres. Aportaciones para su investigación, Vitoria.

Ferrer i Alós, L. 2003: "Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central", Els paisatges de la vinya, 147-156.

Frankel, R. 1999: Wine and oil production in Antiquity in Israel and other Mediterranean countries, Sheffield.

Gallant, T. W. 1991: Risk and survival in ancient Greece. Reconstructing the rural domestic economy, Cambridge.

Gómez Bellard, C. y Guérin, P. 1995: "Los lagares del Alt de Benimaquia (Denia): en los inicios del vino Ibérico", S. Celestino Pérez (ed.), Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente, Jerez de la Frontera, 241-270.

Gómez Bellard, C., Guérin, P. y Pérez Jordà, G. 1993: «Témoignage d'une production de vin dans l'Espagne préromaine», Bulletin de Correspondance Hellénique, suppl. XXVI, 379-395.

Grau Almero, E. 1990: El uso de la madera en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce a época visigoda. Datos etnobotánicos y reconstrucción ecológica según la antracología, Tesis Doctoral. Universitat de València.

Grau Almero, E. 1991: "Apéndice IV. Análisis antracológico", C. Mata, Los Villares (Caudete de las Fuentes): origen y evolución de la cultura ibérica, Trabajos Varios del SIP 88, Valencia, 261-264.

Grau Almero, E. 2002: "Paleoambiente y gestión del bosque", H. Bonet Rosado y C. Mata Parre-o, El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Trabajos Varios del SIP 99, Valencia, 169-171.

Grau Almero, E., Pérez Jordà, G., Iborra, P. y de Haro, S. 2001: "Medio ambiente, agricultura y ganadería en el territorio de Kelin en época ibérica", A. Lorrio (coord.), Los Íberos en la comarca de Requena- Utiel (Valencia), Anejo de la revista Lucentum 4, Alicante, 89-103.

Grau Mira, I. 2007: "Dinámica social, paisaje y teoría de la práctica. Propuestas sobre la evolución de la sociedad ibérica en el área central del Oriente peninsular", Trabajos de Prehistoria 64, 2, 119- 142.

Iranzo, P. 2004: Arqueología e Historia de Sinarcas, Utiel.

Martínez Carmona, A. 2014: Una almazara ibérica en el yacimiento de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), M. H. Olcina y J. Soler (eds.) Arqueología en Alicante en la primera década del siglo XXI. II Jornadas de Arqueología y Patrimonio Alicantino, MARQ, Alacant, 247-253.

Martínez Valle, A. 2014: "La Solana de las Pilillas y otros testimonios de producción y consumo de vino en la Meseta de Requena-Utiel", Lucentum XXXIII, 51-72. https://doi.org/10.14198/lvcentvm2014.33.04

Martínez Valle, A. y Hortelano, L. 2011: "Ánforas vinarias de Casillas del Cura (Venta del Moro) y Solana de las Pilillas (Requena). Caracterización, similitudes y diferencias", Oleana 26, 71-88.

Martínez Valle, A. y Maronda, M.ª J. 2013: "Testimonios de viticultura durante la Antigüedad en la comarca de Requena-Utiel (Valencia)", Patrimonio cultural de la vid y el vino, 177-187.

Martínez Valle, A., Martínez Valle, R. y Maronda, Mª J. 2011: "La Solana de las Pilillas: génesis de la viticultura en la comarca de Requena-Utiel", Oleana 26, 13-29.

Mata, C. 1991: Los Villares (Caudete de las Fuentes): origen y evolución de la cultura ibérica, Trabajos Varios del SIP 88, Valencia.

Mata, C. 2006: "El ibérico antiguo de Kelin/Los Villares (Caudete de las Fuentes, València) y el inicio de su organización territorial", M. C. Belarte Franco y J. Sanmartí Grego (eds.) De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental, Arqueo Mediterrània, 9, Barcelona, 123-134.

Mata, C. y Bonet, H. 1992: "La cerámica ibérica: ensayo de tipología", Trabajos Varios del SIP 89, 117-173.

Mata, C., Duarte, F. X., Ferrer, M. A., Garibo, J. y Valor, J. 2001: "Kelin (Caudete de las Fuentes, València) y su territorio", A. Lorrio (coord.) Los Íberos en la comarca de Requena-Utiel, Anejo de la revista Lucentum 4, Alicante, 75-87.

Mata, C., Moreno, A., Pérez Jordà, G., Quixal, D. y Vives-Ferrándiz, J. 2009: "Casas y cosas del campo: hábitat agrícola y estructura social en los territorios de Edeta y Kelin (siglos V-III a.n.E)", Arqueo Mediterrània 11, Barcelona, 143-152

Mata, C., Moreno, A. y Quixal, D. 2010: "Hábitat rural y paisaje agrario durante la segunda Edad del Hierro en el este de la Península Ibérica", International Congress of Classical Archaeology. Meetings between cultures in the ancient Mediterranean (Roma 2008). Bolletino di Archeologia on line, volume speciale, 32-46. http://151.12.58.75/ archeologia/index.php?option=com_content&vie w=article&id=11&Itemid=11.

Mata, C., Moreno, A. y Quixal, D. 2012: "Estrategias de ocupación y explotación del entorno periurbano de Kelin", El paisatge periurbà a la Mediterrània occidentaldurant la protohistòria i l'antiguitat. Actes del Col·loqui internacional, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Tarragona, 183-198.

Mata, C., Pérez Jordà, G. e Iborra, Mª P. 2005: "Les activitats econòmiques dels pobles ibers al País Valencià", XIII Col·loqui Internacional de Puigcerdà Puigcerdà, 2, 737-767.

Mata, C., Pérez Jordà, G., Iborra, Mª P. y Grau Almero, E. 1997: El vino de Kelin, Utiel.

Mata, C. y Quixal, D. (2014): "El territorio de Kelin: un espacio secundario de producción y circulación de imitaciones en el interior valenciano (ss. VII a. C. – I d. C.)", R. Morais, A. Fernández y M. J. Sousa (eds.), As produções cerâmicas de imitação na Hispania, Monografias Ex Officina Hispana II, Braga, 2, 51-59.

Mata, C. y Soria, L. 1997: "Marcas y epígrafes sobre contenedores de época ibérica", Archivo de Prehistoria Levantina XXII, 297-374.

Moreno, A. 2011: Cuando el paisaje se convierte en territorio: Aproximación al proceso de territorización íbero en la Plana d'Utiel, València (ss. VI-II ane), BAR Int. Series 2298, Oxford.

Olcina, M. H. 2005: "La Illeta dels Banyets, El Tossal de Manises y La Serreta", L. Abad, F. Sala e I. Grau (eds.), La Contestania ibérica, 30 a-os después, Alicante, 147-177.

Palacios, V. y Rodríguez Fernández, J. 2009: "Un ejemplo de explotación agraria en la temprana Edad Media. La viticultura en la Sonsierra alavesa (siglos IX a XIII)", J. A. Quirós Castillo (ed.), The Archaeology of early medieval villages in Europe, Vitoria, 447-452.

Pérez Jordà, G. 2000: "La conservación y la transformación de los productos agrícolas en el Mundo Ibérico", Saguntum Extra 3, Valencia, 47-68.

Pérez Jordà, G., Alonso, N. e Iborra, Mª P. 2007 "Agricultura y ganadería protohistóricas en la península Ibérica: modelos de gestión", A. Rodríguez e I. Pavón (eds.), Arqueología de la la tierra. Paisajes rurales de la protohistoria peninsular, Cáceres, 327-373.

Pérez Jordà, G., de Haro, S., Iborra, Mª P. y Grau Almero, E. 2001: "Medio ambiente, agricultura y ganadería en el territorio de Kelin en época ibérica", A. Lorrio (coord.), Los íberos en la comarca de Requena-Utiel (Valencia), Anejo de la revista Lucentum 4, Alicante, 89-104.

Pérez Jordà, G., Ferrer, C., Iborra, Mª P., Ferrer, M. A., Carrión, Y., Tortajada, G. y Soria, L. 2011: "El trabajo cotidiano. Los recursos agrarios, la metalurgia, el uso de la madera y las fibras vegetales", H. Bonet y J. Vives-Ferrándiz (eds.), La Bastida de les Alcusses. 1928-2010, Valencia, 94-137.

Pérez Jordà, G., Iborra, Mª P., Grau Almero, E., Bonet, H. y Mata, C. 2000: "La explotación agraria del territorio en época ibérica: los casos de Edeta y Kelin", XXII Col·loqui Internacional per l'Estudi de l'Edat del Ferro , Sèrie Monogràfica 18, Girona, [1999], 151-167.

Pérez Jordà, G., Mata, C., Moreno, A. y Quixal, D. 2007b: "L'assentament ibèric del Zoquete (Requena, València): resultats preliminars de la 1ª campanya d'excavació", Saguntum 39, 185-187.

Pérez Jordà, G., Mata, C., Moreno, A. y Quixal, D. 2013: "Stone winepress and cellars in the Iberian territory of Kelin (Utiel-Requena) (6th-2nd centuries BC)", Paisajes y patrimonio cultural del vino y de otras bebidas psicotrópicas, Requena, 149-158.

Pérez Jordà, G., Mata, C., Moreno, A. y Quixal, D. 2015: "Lagares de piedra y bodegas en el territorio ibérico de Kelin (Comarca de Utiel-Requena, València)", M. Contreras y L. V. Elias (coords.), Lagares rupestres. Aportaciones para su investigación, Adra, La Rioja, 61-70.

Quixal, D. 2015: La Meseta de Requena-Utiel entre los siglos II a. C. y II d.C.: la Romanización del territorio ibérico de Kelin, Trabajos Varios del SIP 118, Valencia.

Quixal, D., Mata, C., Albelda, V. y Pérez Reyes, A. 2010: "Primera campa-a de excavación en el asentamiento ibérico final de la Casa de la Cabeza (Requena, València)", Saguntum, 42, 115-117.

Quixal, D., Mata, C., Albelda, V. y Pérez Reyes, A. 2011: "Segunda campa-a de excavación en el asentamiento ibérico final de la Casa de la Cabeza (Requena, València)", Saguntum 43, 205-208.

Quixal, D., Mata, C., Albelda, V., Pérez Reyes, A. y Sancho, L. 2012a: "Tercera campa-a de excavación en el asentamiento ibérico final de la Casa de la Cabeza (Requena, València)", Saguntum 44, 185-188.

Quixal, D., Moreno, A., Mata, C. y Pérez Jordà, G. 2008: "L'assentament ibèric del Zoquete (Requena, València)", Saguntum 40, 233-236.

Quixal, D., Pérez Jordà, G., Moreno, A. y Mata, C. 2012b: "Origen y evolución de la vitivinicultura en la Meseta de Requena-Utiel entre los siglos VII a. C. y II d. C.", Oleana 26, 57-69.

Ruiz Pérez, J. M. 2011: "Geomorfología y paisaje del entorno de la Solana de las Pilillas y ramblas de Los Morenos y Alcantarilla (Requena, Valencia)", Oleana 26, 31-56.

Sánchez Priego, J. A., Molina, Ll., Carrión, Y., Ruiz Pérez, J. M. y Morales, J. V. 2010: "Avenida de la Fuente (Siete Aguas, Valencia): un nuevo asentamiento calcolítico en el interior valenciano", Archivo de Prehistoria Levantina XVIII, 207-239.

Soria, L. y Mata, C. 2015: "Marcas y epígrafes sobre ánforas de época ibérica. II", Lucentum XXXIV, 145-171. http://dx.doi.org/10.14198/ lvcentvm2015.34.05

Vera, J. C. y Echevarría, A. (2013): "Sistemas agrícolas del I milenio a. C. en el yacimiento de la Orden-Seminario de Huelva. Viticultura protohistórica a partir del análisis arqueológico de las huellas de cultivo", S. Celestino y J. Blánquez (eds.), Patrimonio Cultural de la vid y del vino, Jérez de la Frontera, 95-106.

Zamora, J. A. 2000: La vid y el vino en Ugarit, Banco de datos filológicos semíticos noroccidentales, Monografías 6, CSIC, Madrid.

Descargas

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Quixal Santos, D., Pérez Jordà, G., Moreno Martín, A., Mata Parreño, C., & Carrión Marco, Y. (2016). Bodegas, lagares y almazaras en el territorio de Kelin (siglos V-III a. C.): el caso de la Rambla de la Alcantarilla (Requena, Valencia). Archivo Español De Arqueología, 89, 25–43. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.002

Número

Sección

Artículos