The end of the commercial production of Tarraconensis wine (last third of the 1st century AD – 2nd century AD). The case of Layetania
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.098.025.763Keywords:
wine production, Roman Empire, Roman economy, Hispania Tarraconensis, villae rusticae, BarcelonaAbstract
The commercial production of wine was one of the most profitable businesses during the Roman period. Hispania Tarraconensis stood out in this activity, with the present-day province of Barcelona serving as one of its main centers between the late 2nd century BCE and the 2nd century CE. Analysis of its production centers reveals that different productive models were adopted in structuring both the winemaking process and the packaging. Based on this evidence, we propose to study these production models during the final phase of this activity in the 2nd century CE and to compare them with those implemented during its peak period, between the late 1st century BCE and the Flavian era.
Downloads
References
Aguelo Mas, J. y Huertas Arroyo, J. (2009). "Una terrisseria epigráfica: el solar del Mercat de Santa Caterina de Barcelona en el moment Altimperial romà". En: Carreras Monfort, C. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: ICAC, pp. 89-95.
Alcubierre Gómez, D., Ardiaca Rodríguez, J., Artigues Conesa, P. Ll. y Rigo Jovells, A. (2024). "La producció de vi a la vil·la del Pont del Treball Digne (Barcelona)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 192-206.
Álvarez Tortosa, J. F. (2020). "Production Models in Roman Commercial Agriculture: the Northwest of Hispania Citerior Between the 2nd Century BC and the 2nd Century AD". En: Marzano, A. (Ed.). Villas, Peasant Agriculture, and the Roman Rural Economy (panel 3.15). Archaeology and Economy in the Ancient World 17. Heidelberg: Propylaeum, pp. 31-44.
Álvarez Tortosa, J. F. (2023). Nacimiento y desarrollo de la vinicultura comercial (s. II a.C.-segundo tercio s. I d.C.). Modelos de producción agrícola en el Noreste de Hispania. Col. Instrumenta 83. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Antequera Devesa, F. y Ferrer Álvarez, C. (2004). Memòria de l'excavació arqueològica al jaciment de Can Bonvilar [en línea]. Memòries d'Intervenció Arqueològica. Calaix (Generalitat de Catalunya). Actualizado: 2023. Disponible en https:// calaix.gencat.cat/handle/10687/439466#page=1 [consultado 02-02-2024].
Antequera Devesa, F., Vázquez Álvarez, D. y Rigo Jovells, A. (2011). "Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor anfòric i necrópolis altoimperials". Tribuna d'Arqueologia, 2009-2010, pp. 265-294.
Artigues Conesa, P. Ll. y Rigo Jovells, A. (2024). "La vil·la de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès). Un centre productor de vi al Baix Imperi". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 223-233.
Barreda Casanova, M.ª Ll. (1993). "L'ager de Barcino: un exemple d'habitat rural de l'època romana a Sant Boi de Llobregat". En: Actes del III Congrés d'Història de Barcelona. Barcelona 20-22 d'octubre de 1993. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 79-86.
Beltrán de Heredia Bercero, J. y Comas Solà, M. (2009). "Instalacions vinícoles vinculades a domus: els exemples de Barcino i Baetulo". En: Prevosti Monclús, M. y Martín Oliveras, A. (Coords.). El vi tarraconense i laietà ahir i avui: actes del simpòsium. Tarragona: ICAC, pp. 151-166.
Beltrán de Heredia Bercero, J., Comas Solà, M., Gurri Costa, E. y Juan Treserras, J. (2006). "Noves aportacions sobre la producció de vi a la Laietània romana: instal·lacions vinícoles i anàlisi de residus". Quarhis. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 2, pp. 93-107.
Berni Millet, P. (2015). "Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses". Archivo Español de Arqueología, 88, pp. 187-201. https://doi.org/10.3989/aespa.088.015.010
Carreras Monfort, C. (2009). "Preliminars: l'estudi del territorio de la colònia i les primeres terrisseries". En: Carreras Monfort, C. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC, pp. 11-43.
Carreras Monfort, C. (2016). Pascual 1 (Área costera noreste tarraconense) [en línea]. Amphorae ex Hispania. Paisajes de
producción y de consumo. Actualizado: 8 de julio de 2016. Disponible en http://amphorae.icac.cat/amphora/pascual-1-tarraconensis-northern-coastal-area [consultado 02-02-2024].
Carreras Monfort, C. y González Cesteros, H. (2012). "Ánforas tarraconenses para el limes germano: una nueva visión de las Oberaden 74". En: Bernal Casasola, D. y Ribera Lacomba, A. (Coords.). Cerámicas hispanorromanas II: producciones regionales. Cádiz: Universidad de Cádiz, pp. 207-230.
Casas Blasi, J. (2009). "Una terrisseria del Pla de Barcelona: l'excavació del carrer de la Princesa, numero 21". En: Carreras Monfort, C. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC, pp. 63-88.
Casas Selvas, M.ª T., Coll Conesa, J. y Moro García, A. (1986). "El complex industrial romà de Can Jofresa (Terrassa, Vallès Occidental)". Tribuna d'Arqueologia, 1985-1986, pp. 69-74.
Cazorla Carrera, F., Coll Monteagudo, R. y Járrega Domínguez, R. (1997). "Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme)". Sessió d'Estudis Mataronins, 13, pp. 177-202.
Clariana Roig, J. F. (1996). "El forn d'amfores del càmping «Costa de Levante» (Mataró)". Sessió d'Estudis Mataronins, 13, pp. 161-168.
Clariana Roig, J. F. (2002). "La vil·la romana del Sant Crist de Cabrils (el Maresme). Interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucción". Laietània, 13, pp. 107-157.
Clariana Roig, J. F. y Járrega Domínguez, R. (2024). "Nota sobre el centre productor d'àmfores de Can Collet del Coll (Llinars Del Vallès)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 350-389.
Coll Monteagudo, R. (2016). "Una posible figlina amphoralis en Can Jordà (Santa Susanna, El Maresme, Catalunya)". En:
Járrega Domínguez, R. y Berni Millet, P. (Eds.). Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo. III Congreso
Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) - Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de
diciembre de 2014). Tarragona: ICAC, pp. 101-119.
Coll Monteagudo, R. y Prevosti Monclús, M. (2024). "La terrisseria de la vil·la romana de la Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 207-222. https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_01
Esteban Castanera, J. J., Estrada Martín, A., Salazar Ortiz, N. y Sales Carbonell, J. (2006). "La vil·la romana de Sant Pere de Gavà (Baix Llobregat): de l'alt imperi a l'antiguitat tardana. Catorze anys d'intervencions arqueològiques". Tribuna d'Arqueologia, 2003-2004, pp. 171-188.
Ferrer Álvarez, C. y Rigo Jovells, A. (2024). "Una instal·lació de premsat de vi a l'assentament de Can Nolla-Santa Anna (Premià de Dalt-Vilassar de Dalt, Maresme)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 294-302.
Florensa Puchol, F. X., Griñó Márquez, D., Medina Guerrero, E. y Ramos Ruiz, J. (2016). "Control i excavacions arqueològiques fetes durant l'obra del gaseoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric". Tribuna d'Arqueologia, 2013- 2014, pp. 313-344.
Flórez Santasusanna, M. y Palet Martínez, J. M. (2010). "Asentamientos rurales y estructuración de la Layetania interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial". En Corsi, C. y Vermuelen, F. (Eds.). Changing Landscapes. The impact of Roman towns in the Western Mediterranean. Proceedings of the International Colloquium, Castelo de Vide - Marvão 15th-17th May 2008. Bologna: Ante Quem, pp. 141-166.
Folch Soler, J. (2019). "Can Feu (Sant Quirze del Vallès): un fundus productor de vi i d'àmfores". En: Carreras Monfort, C., Folch Soler, J. y Guitart Duran, J. (Coords.). Laietània interior: marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Barcelona: IEA-ICAC, pp. 47-56.
Forn Perramón, C. (2024). "La ciutat i el vi. Espais de producción i comercialització a Baetulo (Hispania Citerior)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 322-334.
Forn Perramón, C. y Moreno Expósito, I. (2024). "La producció de vi al territori de Baetulo. Les vil·les de l'Estrella i Can Peixau". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp, 74-83.
García Biosca, J. E., Macias Solé, J. M. y Reyes Bellmunt, T. (1993). "Intervencions arqueològiques a l'àrea del monestir de Pedralbes". En: III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions. Barcelona, 20, 21 i 22 d'octubre de 1993. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 139-144.
García Llinares, G. y Olesti Vila, O. (1999). "Historiografia terrassenca: antiguitat i edat contemporània. Terrassa i el seu territori a l'edat antiga: estat de la qüestió i noves perspectives de recerca". Terme, 14, pp. 13-23.
García Molsosa, A., Flórez Santasusanna, M. y Palet Martínez, J. M.ª (2015). "Arqueología del paisaje en el entorno de Lauro: una aproximación microrregional a la construcción del territorio romano en el noreste de la Península Ibérica". Zephyrus, LXXVI, pp. 99-119. https://doi.org/10.14201/zephyrus20157699119
García Roselló, J., Cerdà Mellado, J. y Banús Tort, J. (1990). Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al solar número 12 del carrer de Sant Critòfor (Can Puig/Can Fullerachs) [en línea]. Memòries d'Intervenció Arqueològica. Calaix (Generalitat de Catalunya). Actualizado: 15 de septiembre de 2010. Disponible en: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7821 [consultado 02-02-2024].
García Roselló, J., Martín Menéndez, A. y Cela Espín, X. (2000). "Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)". Empúries, 52, pp. 29-54.
Granados García, J. O. (1984). "La primera fortificación de la colonia Barcino". En: Blagg, T. F. C., Jones, R. F. J. y Keay, S. J. (Eds.). Papers in the Iberian Archaeology. Oxford: BAR Oxford Ltd., pp. 267-319.
Guasch Dalmau, D., Menèndez Pablo, F. X. y Solias Arís, J. M.ª (1996). "Aproximació a l'estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç (entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat)". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, VII, pp. 9-63.
Gurri Costa, E. y Sánchez Campoy, E. (1998). "El jaciment romà del Morè (Sant Pol de Mar, Maresme), un centre productor de vi laietà". Tribuna d'Arqueologia, 1996-1997, pp. 24-34.
Gurt Esparraguera, J. M. y Ferrando, F. (1987). "La vil·la romana de Sentromà (Tiana) i el conreu de la vinya. Valoració aproximativa a la vista de les restes arqueològiques conservades". En: El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes del I Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre de 1985). Badalona: Museu de Badalona, pp. 189-198.
Harper, K. (2017). The fate of Rome. Climate, disease and the end of an Empire. Princeton / Oxford: Princeton University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv9b2txr
Huélamo Gabaldón, J. M. y Solias Arís, J. M.ª (2013). "Can Manyoses (Viladecans, Baix Llobregat): l'abocador d'un nou centre productor de cerámica". En: Carreras Monfort, C., López Mullor, A. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, pp. 83-96.
Járrega Domínguez, R. (2016). Dressel 2-4 (Área costera noreste tarraconense) [en línea]. Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo. Actualizado: 8 de julio de 2016. Disponible en: http://amphorae.icac.cat/amphora/dressel-2-4-tarraconensis-northern-coastalarea [consultado 02-02-2024].
Járrega Domínguez, R. y Berni Millet, P. (2014). "El taller de ánforas de Malgrat de Mar (Barcelona): Arqueometría y epigrafía". En: Morais, R., Fernández Fernández, A. y Sousa, M.ª J. (Eds.). As produçoes cerámicas da imitaçao na Hispania. Porto: Universidade do Porto, pp. 393-403.
Jiménez Fernández, M. C. (2002). Baetulo. La ceràmica de vernís negre. Una contribució a l'estudi de la romanització a la Laietània. Badalona: Museu de Badalona.
Juan González, Ll. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada a la plaça de l'Església i al carrer d'Asensi Vega. Caldes de Montbui (2 vols.) [en línea]. Memòries d'Intervenció Arqueològica. Calaix (Generalitat de Catalunya). Actualizado: 2012. Disponible en: http://hdl.handle.net/10687/422981 [consultado 02-02-2024].
Lacuesta Contreras, R., Fierro Macía, J., Gracia Suñé, M., Prada Pérez, J. L. y Pitarch Martí, À. (2014). "La ermita de Santa María de Salas, de Viladecans (Barcelona). Recuperación e interpretación de las pinturas murales". Papeles del Partal: revista de restauración monumental, 6, pp. 157-184.
Laubenheimer, F. (1985). La production des amphores en Gaule Narbonnaise. Paris: Les Belles Lettres. https://doi.org/10.3406/ista.1985.1790
Laubenheimer, F. (2015). "Les circuits d'exportations des vins de Tarraconaise en Gaule". En: Martínez Ferreras, V. (Ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C. - I d.C.). Oxford: Archeopress, pp. 181-192. https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.17
López Mullor, A. (2013). "La figlina i les àmfores de l'àrea de les termes romanes de Sant Boi de Llobregat". En: Carreras Monfort, C., López Mullor, A. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, pp. 61-81.
López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2006). "La production d'amphores gréco-italiques, Dressel 1, Lamboglia 2 et Tarraconaise 1 à 3 en Catalogne, typologie et chronologie". En : Actes du Congrès de Pézenas, 25-28 mai 2006. Marseille: Société française d'étude de la céramique antique en Gaule, pp. 441-460.
López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008). "Las ánforas de la Tarraconense". En: Bernal Casasola, D. y Ribera Lacomba, A. (Eds.). Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Editorial UCA, pp. 689-724.
Manacorda, D. (1977). "Le anfore". En: Panella, C. y Carandini, A. (Eds.). Ostia IV. Le terme del nuotatore: scavo dell'ambiente XV e dell'area XXV. Studi Miscellanei 23. Roma: De Luca Editore, pp. 117-254.
Martín Menéndez, A. (2004). "Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau-Can Mateu (Cabrera de Mar, Maresme), 1997-1998". En: Genera Monells, M. (Coord.). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, comarques de Barcelona, 1996-2001 (La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001) vol. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 376-407.
Martín Menéndez, A., García Ordóñez, A. y Colomeda Folgado, N. (2024). "La producció amforal del centre terrissaire del Mujal o El Roser (Calella) segons les excavacions de 2021 i 2022". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 373-387.
Martín Oliveras, A. (2020). "Projecte Cella Vinaria; quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmoral (Teià, Barcelona)". Tribuna d'Arqueologia, 2017-2018, pp. 220-253.
Martín Oliveras, A. (2024). "Model evolutiu-comparatiu de Freqüència de Distribució Acumulativa de la producció, distribución i consum del vi tarraconense i laietà (segles I aC - V dC)". En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 171-191.
Martínez Ferreras, V. (2014). Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.-I d.C.). Caracterización arqueométrica. Oxford: Archeopress. https://doi.org/10.2307/j.ctv170x43t
Mateo Corredor, D. (2018). "La producción de ánforas en el área costera central de la Tarraconense durante el Alto Imperio". Cuadernos de la SECAH-Ex Officina Hispana, 3, pp. 133-152. https://doi.org/10.63114/secah306
Mayer Olivé, M. (2010). "El problema de las Aquae Calidae del norte del conventus Tarraconensis". Paleohispánica, 10, pp. 303-317. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i10.109
Miquel López, J. y Morera Camprubí, J. (2013). "Sant Vicenç dels Horts: una zona productora de tipus industrial en època altimperial romana". En: Carreras Monfort, C., López Mullor, A. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, pp. 33-50.
Miró Canals, J. (2016a). Dressel 1 (Área costera noreste tarraconense) [en línea]. Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo. Actualizado: 8 de julio de 2016. Disponible en: http://amphorae.icac.cat/amphora/dressel-1 tarraconensis-northern-coastal-area [consultado 02-02-2024].
Miró Canals, J. (2016b). Tarraconense 1 (Área costera noreste tarraconense) [en línea]. Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo. Actualizado: 10 de junio de 2016. Disponible en http://amphorae.icac.cat/amphora/tarraconense-1-tarraconensis-northern-coastal-area [consultado 02-02-2024].
Miró Canals, J. (2020). "Barcino augustea y julio-claudia. Dinámica socio-económica". Spal, 29.2, pp. 205-234. https://doi.org/10.12795/spal.2020.i29.24
Moret Pujol, L., Carreras Monfort, C. y Miró Alaix, C. (2013). "Terrisseries al voltant de la riera de Rubí: Can Tintorer (El Papiol) i Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)". En: Carreras M. C., López Mullor, A. y Guitart Duran, J. (Eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, pp. 17-32.
Olesti Vila, O. (1995). El territori del Maresme en época republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana.
Olesti Vila, O. (1997). "El origen de las villae romanas en Cataluña". Archivo Español de Arqueología, 70, pp. 71-90. https://doi.org/10.3989/aespa.1997.v70.257
Oller Guzmán, J. (2014). "La civitas sine urbe y su función de vertebración en el territorio provincial hispano: los casos de Egara y Caldes de Montbui". Pyrenae, 45.1, pp. 89-110.
Oller Guzmán, J. (2016). El territorio y poblamiento de la Layetania interior en época antigua (ss. IV a.C.-I d.C.). Col. Instrumenta 51. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Peña Cervantes, Y. (2010). Torcularia. La producción de vino y aceite en Hispania, Documenta 14. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica. https://doi.org/10.51417/documenta_14
Prevosti Monclús, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Ed. Rafael Dalmau.
Prevosti Monclús, M. y Clariana Roig, J. F. (2010). "Torre Llauder, figlina amphoralis". Rei Cretariae Romanae Factorum Acta, 41, pp. 481-489
Pujol Del Horno, J. y García Roselló, J. (1994). "El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins al naixement d'Iluro". Laietània, 9, pp. 89-129.
Revilla Calvo, V. (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C.-III d.C.). Barcelona: Ed. L'Estaquirot.
Revilla Calvo, V. (2008). "La villa y la organización del espacio rural en el litoral central de Cataluña: implantación y evolución de un sistema de poblamiento". En: Revilla Calvo, V., González Pérez, J. y Prevosti Monclús, M. (Eds.). Actes del Simposi Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana. Celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007 vol. 1. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, pp. 99-124.
Revilla Calvo, V. (2015). "Tipologías del hábitat, formas de ocupación del territorio y economía en la zona central de Cataluña". En: Villas, farms, rural settlements. A regional approach. Montpellier: ASM, pp. 171-197. https://doi.org/10.33115/b/9782951742314_09
Revilla Calvo, V. (2022). "On the Margins of the Villa System? Rural Architecture and Socioeconomic Strategies in North Eastern Roman Spain". En: Bermejo Tirado, J. y Grau Mira, I. (Eds.). The Archaeology of Peasantry in Roman Spain. Berlin / Boston: De Gruyter, pp. 169-200 https://doi.org/10.1515/9783110757415-009
Rice, C. (2023). "Comparative advantage, specialized viticulture, and the economic development of Gallia Narbonensis". Journal of Roman Archaeology, 36, pp. 261-299. https://doi.org/10.1017/S1047759423000508
Rizzo, G. (2014). "Ostia VI. Le Terme del Nuotatore. Le anfore, Ostia e i commerci mediterranei". En: Panella, C. y Rizzo, G. (Coords.). Ostia VI. Le Terme del Nuotatore. Studi Miscellanei 38. Roma: L'Erma di Bretschneider, pp. 73-440.
Rizzo, G. (2018). "Flussi commerciali, rifornimenti annonari e storia económica: amphorae ex Hispania a Roma (I sec. a.C. VI sec. d.C.)". Ex Officina Hispana. Cuadernos de la SECAH, 3, pp. 169-196. https://doi.org/10.63114/secah308
Rodà De Llanza, I., Martín Oliveras, A., Velasco Felipe, C. y Arcos Lòpez, R. (2005). "Personatges de Barcino i el vi laietà: localització d'un fundus dels Pedanii Clementes a Teià (El Maresme) a partir de la troballa d'un signaculum de plom amb inscripció (segle II dC)". Quarhis. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 1, pp. 46-57.
Ruestes Bitrià, C. (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials [en línea]. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Actualizado: 3 de septiembre de 2017. Disponible en: http://hdl.handle.net/10803/5535 [consultado 02-02-2024].
Tchernia, A. (1971). "Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l'Empire". Archivo Español de Arqueología, 44, pp. 38-85.
Tchernia, A. (1980). "Quelques remarques sur le commerce du vin et les amphores". En: D'Arms, J. H. y Koff, E. C. (Eds.). The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies in Archaeology and History. Roma: American Academy in Rome, pp. 305-312. https://doi.org/10.2307/4238712
Tchernia, A. y Zevi, F. (1974). "Amphores vinaires de Campanie et de Tarraconaise à Ostie". En: Recherches sur les amphores romaines. Actes du Colloque de Rome (4 mars 1971). Roma: Publications de l'École française de Rome, pp. 35-67.
Vázquez Álvarez, D., Rigo Jovells, A., Ferrer Álvarez, C. y Padrós Martí, P. (2024). La figlina d'Illa Fradera. L'evidència de la importància de la producción i comercialització del vi de l'àrea de Baetulo entre els segles I aC i I dC. En: Gurri Costa, E. y Forn Perramón, C. (Coords.). El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes del III Col·loqui Internacional d'Arqueologia romana. (Badalona, 19, 20 i 21 d'octubre de 2022). Badalona: Museu de Badalona, pp. 48-61.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.
Funding data
Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital, Generalitat Valenciana
Grant numbers CIAICO/2022/049
