The Sala del Llac: a Protohistoric shrine in the Font Major Cave (L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, Tarragona)
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.098.025.736Keywords:
Iron Age, subterranean river, ritual practices, underground worship, territoryAbstract
In this article, we present the results obtained from the archaeological interventions carried out by the research group GRESEPIA-URV, in collaboration with IPHES-CERCA, between 2019 and 2021 in the Sala del Llac of Cova de la Font Major (Espluga del Francolí). The Sala del Llac, which had already been the subject of various archaeological campaigns led by Salvador Vilaseca between 1959 and 1964, yielded multiple pottery vessels, metal artifacts, and bone remains. These findings were assigned a broad chronology and an unclear function, combining ritual activities with a burial site. Our recent investigation in the Sala del Llac aimed to update the data regarding the chronological sequence of stratigraphy, as well as to refine the interpretation of the cavity’s function. In this regard, we placed special emphasis on the study of the excavated materials, providing a new hypothesis regarding the use of this space during Protohistoric times.
Downloads
References
Alejo, M., Gutiérrez, L. M., Ortiz, A. J., Alejo, J. A. y Riquelme, J. A. (2021). "Ritualidad en el área de servicio de la cueva santuario del oppidum de Giribaile". SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, 30.2, pp. 74-102. https://doi.org/10.12795/spal.2021.i30.18
Alfayé, S. (2010). "Hacia el lugar de los dioses: aproximación a la peregrinación religiosa en la Hispania indoeuropea". En: Marco, F., Pina, F. y Remesal, J. (Eds.). Viajeros, peregrinos y aventureros en el mundo antiguo. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 177-218.
Almagro Basch, M. (1960). Inventaria Archaeologica, España, fascículo 5-E.2-E-6. Madrid: Instituto Español de Prehistoria y Dirección General de Bellas Artes.
Ayllón, R. (2012). "Cessetania's sacred landscape: An approximation to the sanctuary-caves functionality". En: Cascalheira, J. y Gonçalves, C. (Eds.). Actas das IV Jornadas de Jovens en Investigaçao arqueologica - JIA 2011, II. Faro: Universidade do Algarve, pp. 307-312.
Ayllón, R. (2013). "Renovarse o morir. Las cuevas santuario del Noreste Peninsular a partir del s. III a.C.". En: Rísquez, C. y Rueda, C. (Eds.). Santuarios iberos: territorio, ritualidad y memoria. Actas del Congreso "El santuario de la Cueva de la Lobera de Castellar. 1912-2012". Jaén: Asociación para el Desarrollo Rural de la Comarca de El Condado, pp. 271-288.
Belarte, M. C. y Noguera, J. (2007). La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre). Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Bell, C. (1997). Ritual: Perspectives and Dimensions. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780195110517.001.0001
Blay, F. (1992). "Cueva Merinel (Bugarra) análisis de la fauna". En: J. Juan Cabanilles (Coord.). Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Serie de Trabajos Varios del Servicio de Investigación Prehistórica, 89. Valencia: Diputación Provincial de Valencia, pp. 283-288.
Bosch, M. (1986). "La cova de l'Espluga de Francolí". Espeleòleg, 37, pp. 7-10.
Bosch, M., Cervelló, J. M. y Romero, M. (1991). "Noves dades sobre l'Espluga". Espeleòleg, 39, pp. 4-10.
Calvo, I. y Cabré, J. (1918). Excavaciones en la cueva y collado de los Jardines (Santa Elena-Jaén): memoria de los trabajos realizados en el año 1916. Madrid: Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.
Canela, J. (2015). Evolució del poblament i el paisatge a la Cessetània occidental durant el 1r. mil·lenni aC. Tesis doctoral. Universitat Rovira i Virgili.
Carreras, A. (2002). Història de l'Espluga de Francolí, vol. II. Antics pobladors. L'Espluga de Francolí: Associació Història de l'Espluga de Francolí.
Cebrià, A., Fontanals, M., Martín, P., Morales, J. I., Oms, F. X., Rodríguez-Hidalgo, A., Soto, M. y Vergès, J. M. (2014). "Nuevos datos para el Neolítico antiguo en el nordeste de la Península Ibérica procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y de la Cova de la Font Major (L'Espluga de Francolí, Tarragona)". Trabajos de Prehistoria, 71 (1), pp. 134-145. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12128
Cervelló, J. M. (1986). "El carst conglomeràtic de l'Espluga de Francolí". Espeleòleg, 37, pp. 3-6.
Classen, C. (1993). Worlds of Sense. Exploring the Senses in History and Across Cultures. London / New York: Routledge.
Classen, C. (1997). "Foundations for an anthropology of the senses". International Social Science Journal, 153, pp. 401-412. https://doi.org/10.1111/j.1468-2451.1997.tb00032.x
Classen, C., Howes, D. y Synnott, A. (1994). Aroma: The Cultural History of Smell. London / New York: Routledge.
Coll, R. y Cazorla, F. (1998). "Una cueva santuario ibérica en el Maresme: «la cova de les Encantades» del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)". En: Aranegui, C. (Eds.). Los Iberos Príncipes de Occidente. Las estructuras de poder en la sociedad ibérica, Actas del Congreso Internacional. Barcelona: Fundación La Caixa, pp. 275-283.
Coll, R., Cazoru, F. y Bayés, E. (1994). "El santuari iberic de la cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, el Maresrne). Estudi preliminar". Laietania, 9, pp. 33-86.
Cots, I., Pérez, M., Diloli, J., Ferré, R. y Sardà, S. (2021). "Ritual Spaces in the Font Major Cave: The Sala del Llac and the Sala de la Mamella (L'Espluga de Francolí, Tarragona)". En: Machause, S., Rueda. C, Grau, I. y Roure, R. (Eds.). ROCK & RITUAL. Caves, Rocky Places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean. Montpellier: Presses universitaires de la Méditerranée, pp. 101-111.
Day, J. (2013). Making senses of the past: Toward a sensory archaeology. Carbondale: Southern Illinois Univ. Press.
De la Vega, J. (1986). "Contribució catalana a l'inventari de les probables coves santuari ibèriques". Fonaments, 6, pp. 171-181.
Dowd, M. y Hensey, R. (2016). The archaeology of darkness. Oxford: Oxbow Book. https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dng1
Drobnick, J. (2005). "Volatile effects. Olfactory dimensions of art and architecture". En: Empire of the Senses. The Sensual Culture Reader. Oxford / New York: Routledge, pp. 265-280. https://doi.org/10.4324/9781003230700-24
Equip Guineu (1994). "Elaboració d'una cronoestratigrafia per a la prehistòria del Penedès". Tribuna d'Arqueologia, 1993-1994, pp. 7-24.
Esteban, C., Rísquez, C. y Rueda, C. (2014). "Una hierofanía solar en el santuario ibérico de Castellar (Jaén)". Archivo Español de Arqueología, 87, pp. 91-107. https://doi.org/10.3989/aespa.087.014.006
Fontanals, M., Martín, P. y Vergès, J. M. (2021). Cova de la Font Major. Espluga de Francolí conca de Barberà. Memòria de la intervenció arqueològica programada realitzada entre els dies 14 d'octubre a 8 de novembre de 2019. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Genera, M. (1995). "Dades sobre el plistocè a la balma de la Fontmajor, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà, Tarragona)". En: X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, pp. 189-191.
González-Alcalde, J. (2006). "Cuevas-santuario en Cataluña". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 25, pp. 187-248.
González-Alcalde, J. (2011). "Una reflexión genérica sobre el sacerdocio ibérico en el contexto de las cuevas-santuario". Recerques del Museu d'Alcoi, 20, pp. 137-150.
Graells, R. (2008). La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona), Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Graells, R., Balsera R. y Sardà S. (2008). "Rellegint la Cova de la Font Major. Un santuari en cova protohistòric al curs alt del Francolí". Pyrenae, 39, pp. 45-66.
Grau, I. (1996). "La Cova dels Pilars (Agres, El Comtat) (1996)". Alberri. Quaderns d'investigacio del centre d'estudis contestants, 9, pp. 79-106.
Grau, I. (2010). "Límite, confín, margen, frontera… Conceptos y nociones en la antigua Iberia". En: Prados, F. M, García, I. y Bernard, G. (Eds.). Confines. El extremo del mundo durante la Antigüedad. Alicante: Servicio de publicaciones de la Universidad de Alicante, pp. 23-48.
Grau, I. y Amorós, I. (2013). "La delimitación simbólica de los espacios territoriales ibéricos: el culto en el confín y las cuevas-santuario". En: Rísquez, C. y Rueda, C. (Eds.). Santuarios iberos: territorio, ritualidad y memoria. Actas del Congreso "El santuario de la Cueva de la Lobera de Castellar. 1912-2012". Jaén: Asociación para el Desarrollo Rural de la Comarca de El Condado, pp. 183-211.
Hamilakis, Y. (2002). The past as oral history: towards an archaeology of the senses. En: Hamilakis, Y., Pluciennik, M. y Tarlow, S. (Eds.). Thinking Through the Body. Archaeologies of Corporeality. New York: Springer, pp. 121-136. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-0693-5_7
López-Bertran, M. (2011). "Practical movements: Kinetic rituals in the ancient Western Mediterranean". Journal of Mediterranean Archaeology, 24.1, pp. 85-109. https://doi.org/10.1558/jmea.v24i1.85
Machause, S. (2017). Las cuevas como espacios rituales en época ibérica. Los casos de Kelin, Edeta y Arse. Tesis doctoral. Universitat de Valencia.
Machause, S. y Díez, A. (2022). "Analysing the sacred landscape in the Iberian Culture: GIS, caves and ritual performance". Zephyrus, 90, pp. 135-158. https://doi.org/10.14201/zephyrus202290135158
Machause, S. y Falcó, J. (2023). "La Cova de les Dones (Millares, València): el agua subterránea en las prácticas rituales ibéricas". Lucentum, 42, pp. 51-74. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.23619
Machause, S. y Quixal, D. (2018). "Cuevas rituales ibéricas en el territorio de Kelin (ss. V-III a.C.)". Complutum, 29 (1), pp. 115-134. https://doi.org/10.5209/CMPL.62398
Machause, S. y Skeates, R. (2022). "Caves, Senses, and Ritual Flows in the Iberian Iron Age: The Territory of Edeta". Open Archaeology, 8.1, pp. 1-29. https://doi.org/10.1515/opar-2022-0222
Moneo, T. (2003). Religio ibérica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I aC). Madrid: Real Academia de la Historia.
Palau, R. y Pallisé, J. (2006). "Ressenya de quatre fenòmens càrstics a la zona limítrofa del PNIN de Poblet". En: Vallvey, A., Grau, J. M. y Ribera, M. C. (Eds.). Actes de les segones jornades sobre el bosc de poblet i les muntanyes de prades. Els límits de la pressió humana en el medi natural. Poblet: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, pp. 289-316.
Pons, E. (1979): "El dipòsit d'objectes de l'Edat de Bronze de Ripoll". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25 (1), pp. 59-78.
Rauret, A. M. (1962). "Consideraciones sobre hallazgos ibero-romanos en la Font Major (Espluga de Francolí)". En: VII Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza: Seminario de Arqueología de la Universidad de Zaragoza, pp. 251-254.
Rodríguez, A. J. (2021). Memòria d'intervenció arqueològica de la cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet, Conca de Barberà). Intervenció del 1 al 28 de febrer del 2021. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ros, A. (2003). "L'ús de coves santuari al massís del Garraf durant el període ibèric". En: IV Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 181-185.
Rueda, C. (2013). "Ritos de paso de edad y ritos nupciales en la religiosidad ibera: algunos casos de estudio". En: C. Risquez y C. Rueda (Eds.). Santuarios iberos: territorio, ritualidad y memoria. Actas del Congreso "El santuario de la Cueva de la Lobera de Castellar. 1912-2012". Jaén: Asociación para el Desarrollo Rural de la Comarca de El Condado, pp. 341-384.
Rueda, C. y Bellón, J. P. (2016). "Culto y rito en cuevas: modelos territoriales de vivencia y experimentación de lo sagrado, más allá de la materialidad (ss. V-II A.N.E.)". ARYS: Antigüedad: Religiones y Sociedades, 14, pp. 43-80.
Rueda, C., Bellón, J. P., Herranz, A. B., Lechuga, M. A., Ruiz, A., Moreno, M. I., Molinos, M., Rísquez, C., Gutiérrez, M. y Portillo, M. (2021). "Ofrendas en el humedal: el santuario ibero de Haza del Rayo (Sabiote, Jaén)". Trabajos de Prehistoria, 78, pp. 140-152. https://doi.org/10.3989/tp.2021.12269
Santacana, J. y Vilaseca, S. (1973). "La cueva de Garrofet (Querol, Tarragona)". En: Crónica del XIII Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza: Seminario de Arqueología de la Universidad de Zaragoza, pp. 347-354.
Skeates, R. (2016). "Experiencing darkness and light in caves: Later prehistoric examples from Seulo in central Sardinia". En: Dowd, M. y Hensey, R. (Eds.). The archaeology of Darkness. Oxford: Oxbow Books, pp. 39-49. https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dng1.11
Skeates, R. y Day, J. (2020). "Sensory archaeology: Key concepts and debates". En: Skeates, R. y Day, J. (Eds.). The Routledge Handbook of Sensory Archaeology. London / New York: Routledge, pp. 1-17. https://doi.org/10.4324/9781315560175-1
Tarradell, M. (1973). "Cuevas sagradas o cuevas santuario. Un aspecto poco valorado de la religión ibérica". En: Memorias de 1973 del Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona: Universidad de Barcelona, pp. 25-40.
Toledo, A., Palol, P. de y Agustí, A. (2006). La necròpolis d'incineració del bronze final transició a l'edat del ferro de Can Bech de Baix, Agullana (Alt Empordà, Girona). Els resultats de la campanya d'excavació de 1974. Sèrie monogràfica, 24. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Vilaseca, S. (1959). "Noticia de hallazgos de objetos de bronce en la cueva de la Font Major, de Espluga de Francolí". Ampurias, XXI, pp. 266-273.
Vilaseca, S. (1964). "La cerámica de factura tosca de la cueva de la Font Major de Espluga de Francolí (Prov. de Tarragona)". En: VIII Congreso Arqueológico Nacional Sevilla-Málaga. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, pp. 258-264.
Vilaseca, S. (1969). "La Cueva de la Font Major". Trabajos de Prehistoria, 26, pp. 117-202.
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.
Funding data
Generalitat de Catalunya
Grant numbers CLT009/18/00053






