Archivo Español de Arqueología, Vol 93 (2020)

La ciudad ibérica de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona) entre los siglos VII-III a. C. Resultados de una investigación con métodos no invasivos


https://doi.org/10.3989/aespa.093.020.002

Jaume Noguera
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0001-5698-3606

Joan Sanmartí
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-6635-9249

Maria Carme Belarte
ICREA e ICAC, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-2293-0482

Roger Sala
SOT Archaeological Prospection, España
orcid https://orcid.org/0000-0003-2886-5148

Jordi Morer
Món Iber ROCS SL, España
orcid https://orcid.org/0000-0003-4199-4358

David Asensio
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0003-3957-8435

Eduard Ble
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-2931-0454

Rafel Jornet
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-7860-909X

Víctor Revilla
Universidad de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-2779-159X

Josep Pou
Ayuntamiento de Calafell, España
orcid https://orcid.org/0000-0001-8286-749X

Resumen


Se presentan los resultados históricos derivados de la primera fase de la investigación sobre este importante yacimiento, realizada exclusivamente a partir de métodos no invasivos. Los datos recuperados a partir de la prospección pedestre y geofísica han permitido verificar la condición urbana del asentamiento, atestiguada tanto por sus dimensiones como por su complejidad estructural y la naturaleza de los materiales muebles recuperados, que sugieren actividades económicas especializadas y la coexistencia de distintos sectores sociales. La desaparición del asentamiento en torno a 200 a. C. confirma el profundo impacto de la conquista romana en los patrones de poblamiento del mundo ibérico septentrional.

Palabras clave


cultura ibérica; urbanismo; arquitectura militar; organización social; conquista romana

Texto completo:


PDF

Referencias


Adserias, M., Cela, X. y Marí, L. 2000-2001: “El po­blat ibèric fortificat de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12, 255-275.

Alaminos, A., Ojuel, M. Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: “Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Catalunya en época arcaica”, J. Remesal y O. Musso (eds.), La presencia de material etrusco en la Pe­nínsula Ibérica, Barcelona, 275-294.

Asensio, D. 2004: “Cerámicas de cocina cartaginesas en contextos ibéricos de la costa catalana”, G. Mantilla, A. Egea y A. González (eds.); El mundo púnico: religión, antropologia y cultura material, Actes del II Congreso Internacional de Mundo Púnico, Estudios Orientales 5-6, 305-318.

Asensio, D. 2015: “Ceràmiques importades, béns de prestigi, practiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibèriques del nord-est penin­sular”, M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Interna­cional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013), Arqueo Mediterrània 14, Barcelona, 237-249.

Asensio, D., Cela, X. y Morer, J. 2005a “El jaciment protohistòric el Turó de la Font de la Canya (Avin­yonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)”, Fonaments: Prehistòria i Món Antic als Països Catalans 12, 123-126.

Asensio, D., Jornet, R., López Reyes, D. y Morer de Llorens, J. 2005b: “La troballa d’una màscara gro­tesca de terra cuita en el jaciment ibèric de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès)”, Fona­ments: Prehistòria i Món Antic als Països Cata­lans 12, 223-233.

Asensio, D., Morer, J., Sanmartí, J., Santacana, J. y Pou, J. 2005c: “Evidències arqueològiques del pro­cés d’emergència d’élites aristocràtiques a la ciu­tadella ibèrica d’Alorda Park (Calafell, Baix Pene­dès)”, O. Mercadal (ed.), Món ibèric : als Països Catalans: XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: homenatge a Josep Barberà i Farràs: Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, 597-614.

Bea, D. 1996: “La necròpolis de Can Canyís. I. El material ceràmic”, Butlletí Arqueològic. Reial So­cietat Arqueològica Tarraconense 18, 23-37.

Bea, D., Carilla, A y Chimisanas, E. 1996: “La necrò­poli de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès): una revisió del material funerari”, Miscel·lània Penedesenca 21, 35-52.

Belarte, M. C., Noguera, J., Plana, J. y Sanmartí, J. 2019: “On the notion of the city and its relevance for the study of the western Mediterranean Proto­history”, M. C. Belarte, J. Noguera R. Plana y J. Sanmartí (eds.), Urbanization in Iberia and Medi­terranean Gaul in the first millennium BC, TRA­MA 7, Tarragona, 11-18.

Carrasco, P., Pallejà, L. y Revilla, V. 1995: “Excava­ciones en el poblado ibérico de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)”, Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 17, 5-35.

Caruso, E. 2006: “Le fortificazioni di Lilibeo: un mo­numentale esempio della poliorcetica punica in Sicilia”, C. Ampolo (ed.), Guerra e pace in Sicilia e nel Mediterraneo antico (VIII-III sec. a.C.) Arte, prassi e teoria della pace e della guerra, vol. I, Pisa, 283-305.

Cela, X., Adserias, M. y Revilla, V. 2001: “El oppidum ibérico de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès)”, J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (coords.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Interna­cional d’Arqueologia del Baix Penedès, Barcelo­na, 255-264.

Codina, F., Garcia-Garcia, E., Martín, A., De Prado, G., Sala, R. y Tamba, R. 2016: “Combined results, interpretation and conclusions of all the systems”, E. Garcia-Garcia, G. De Prado y J. Principal (eds.), Working with buried remains at Ullastret (Cata­lonia). Proceedings of the 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, Mono­grafies d’Ullastret 3, Girona, 97-110.

Fantar, M. 2012: “Les ouvrages de défense dans la cité punique de Kerkouane”, F. Déroche y J. Leclant (eds.), Enceintes urbaines, sites fortifiés, forteres­ses d’Afrique du Nord. Actes de la Ve Journée d’études nord-africaines, Paris, 9-23.

Ferrer, C., García, J., Morer, J. y Rigo, A. 2003: “Fon­do del Roig (Cunit). Un nucli camperol ibèric de la Cossetània”, J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevos­ti (coords.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Interna­cional d’Arqueologia del Baix Penedès, Barcelo­na, 339-348.

Ferrer, A. y Giró, P. 1943: La colección prehistóri­ca del Museo de Vilafranca del Panadés, Bar­celona.

Hansen, M. H. 2008: “Analyzing cities”, J. Marcus y J. A. Sabloff (eds.), The Ancient city: new perspec­tives on urbanism in the old and new world, San­ta Fe NM, 67-76.

Martín, A., Casas, S., Codina, F., Margall, J. y De Prado, G. 2004: “La zona 14 de l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Un edifici dels segles IV i III aC”, Cypsela 15, 265-284.

Morel, J.-P. 1994: “La céramique attique à vernis noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison”, E. San­martí, R. Olmos y P. Cabrera (eds.), Iberos y grie­gos: lecturas desde la diversidad, Huelva Arqueo­lógica XIII, 2, 323-344.

Moreno, A. y Valor, J. 2010: “Casas, Personas y Comu­nidades: aproximación al cómputo poblacional de la ciudad ibérica de Kelin (Caudete de las Fuentes, València) y su territorio”, Arqueología Espacial 28 Arqueología de la Población, Teruel, 245-264.

Munilla, G. 1991: “Elementos de influencia etrusca en los ajuares de las necrópolis ibéricas”, J. Remesal y O. Musso (eds.), La presencia de material etrus­co en la Península Ibérica, Barcelona, 107-175.

Olmos, P. 2010: Estudi dels patrons mètrics, arquitec­tònics i urbanístics del món ibèric (S.V-II aC), Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarra­gona. http://www.tdx.cat/handle/10803/8641

Padró, J. 1971: “Breus notes sobre els escarabeus i escaraboids de la necròpolis de Can Canyís”, Pyrenae 7, 129-133.

Padró, J. 1980: Egyptian-type documents: from the Mediterranean littoral of the Iberian Peninsula before the Roman conquest, Leiden.

Principal, J. 1998: Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Cataluña sur y occidental. Comercio y dinámica de adquisición en las socie­dades indígenas, BAR International Series 729.

Revilla, V. 2014: “Contextos cerámicos de época al­toimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarra­gona)”, M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d’època altimperial a la Me­diterrània occidental, Barcelona, 123-149.

Sala, R., Garcia, E. y Tamba, R. 2012: “Archaeological Geophysics. From Basics to New Perspectives”, I. Ollich, (ed.), Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques, 133-166.

Sala, R., Principal, J., Olmos, P., Tamba, R. y Garcia, E. 2013: “Multimethod Geophysical Survey at the Iron Age Iberian Site of El Molí d’Espígol (Torna­bous, Lleida, Catalonia): Exploring Urban Mesh Patterns Using Geophysics”, Archaeological Pros­pection 20 (4), 249-265. https://doi.org/10.1002/ arp.1459

Sala, R., Tamba, R. y Garcia, E. 2016: “Application of Geophysical Methods to Cultural Heritage”, Ele­ments 12 -1, 19-25.

Sanmartí, J. 2000: “Les importations de céramique attique du IVe s. av. J.-C. sur la côte centrale de Catalogne”, B. Sabatini (ed.), La céramique atti­que du IVe siècle en Méditerranée occidentale. Actes du colloque international organisé par le Centre Camille Jullian, Collection de Centre Jean Bérard, 19; Travaux du Centre Camille Jullian, 24, Nápoles, 233-241.

Sanmartí, J. 2014: “Long-term social change in Iron Age northern Iberia”, B. A. Knapp y P. Van Dommelen (eds.), The Cambridge Prehistory of the Bronze & Iron Age Mediterranean, Nueva York, 454-470.

Sanmartí, J. 2015: “Interactions coloniales, cuisine et formes de consommation en Ibérie septentriona­le”, R. Roure (ed.), Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale. Hommages à Michel Bats, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéen­ne et Africaine, 15, 171-183.

Sanmartí, J. y Asensio, D. 2005: “Comercio púnico y estratificación social: la difusión de cerámicas co­munes en la costa nordoriental de la Península Ibérica”, V Congresso Internazionale di Studi Fe­nici e Punici (Marsala-Palermo, 2-8 ottobre 2000), Palermo, 1299-1310.

Sanmartí, J., Asensio, D. y Martín, A. 2002: “Les re­lacions comercials amb el món mediterrani dels pobles indígenes de la Catalunya sudpirinenca durant el periode tardoarcaic (ca. 575-450 aC)”, Cypsela, 14, 69-106.

Sanmartí, J., Asensio, D., Miró, M. T. y Jornet, R. 2012: “Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro”, Archivo Español de Arqueología 85, 23-43.

Sanmartí, J., Belarte, M. C., Noguera, J., Asensio, D., Jornet, R. y Morer, J. 2019: “A city-state system in the pre-roman Mediterranean West: the Iberian cities of eastern Catalonia”, M. C. Belarte, J. No­guera, R. Plana y J. Sanmartí (eds.), Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first mi­llennium BC, TRAMA 7, Tarragona, 91-108.

Sanmartí, J., Bruguera, R. y Morer, J. 1998: “Les àmfores ibèriques de la Catalunya meridional”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Caste­lló 19, 267-289.

Sanmartí, J., Plana, R. y Martín, A. 2015: “Les estruc­tures socials en els estats ibèrics de la costa de Catalunya”, M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmar­tí (eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Mar­tin i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Inter­nacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013), Arqueo Mediterrània 14, Barcelona, 119-136.

Sanmartí, J. y Santacana, J. 1992: El poblat ibèric d’Alorda Park, Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 11, Barcelona.

Sanmartí Grego, E. 1978a: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode, Monografies Emporitanes IV, Barcelona.

Sanmartí Grego, E. 1978b: “L’atelier des patères des trois palmettes radiales et quelques productions connexes”, Journées d’études de Montpellier sur la céramique campanienne, Archéologie en Lan­guedoc, 1, 21-36

Sanmartí Grego, E., Barberà, J., Costa, F. y Garcia, P. 1982: “Les troballes funeràries d’època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpetua de Mo­goda, Vallès Occidental, Barcelona)”, Empúries 44, 71-103.

Solé Caralt, J. 1948: Bisbal histórica. Resumen histó­rico del Penedès, Tarragona.

Solé Caralt, J. 1952: “Inventario Nacional de folios arqueológicos”, Noticiario Arqueológico Hispáni­co, 1, 173-251.

Vilaseca, S., Solé, J. M.ª y Mañé, R. 1963: “La necró­polis de Can Canyís (Banyeres, Prov. de Tarrago­na)”, Trabajos de Prehistoria VIII.




Copyright (c) 2020 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista archesparqueologia.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es