Archivo Español de Arqueología, Vol 92 (2019)

Avances en el estudio de la arqueta-osario dedicada al obispo Cipriano de Tarragona. Estudio de los restos antropológicos y su interpretación en contexto


https://doi.org/10.3989/aespa.092.019.015

Andreu Muñoz Melgar
Museu Bíblic Tarraconense-ICAC, España
orcid http://orcid.org/0000-0001-6161-6536

Joan Gómez Pallarès
ICAC-UAB, España
orcid http://orcid.org/0000-0003-3563-783X

Núria Armentano Oller
Antropòlegs Lab; GROB-UAB, España
orcid http://orcid.org/0000-0003-3306-6797

Resumen


A partir de las evidencias publicadas en un artículo previo, podemos afirmar que el texto epigráfico realizado en 1460 y grabado en la arqueta-osario dedicada a Cipriano, utiliza un formulario y un léxico muy vinculados con el primer cristianismo y con la tradición visigótica; en cambio, no hay paralelo alguno en otros epitafios de la catedral de Tarragona entre los siglos XI a XV. Hay, pues, alguna evidencia que confirma que la inscripción que leemos hoy sobre Cipriano en su arqueta-osario podría ser el resultado de una transmisión literaria a través de los siglos a partir de la primera inscripción que se realizó en el siglo VII para identificar la tumba de Cipriano en la catedral visigótica de Tarragona. El objetivo de la investigación que ha llevado a redactar este artículo ha sido abrir la arqueta-osario, describir y analizar su contenido desde el punto de vista antropológico, fechar con C14/radiocarbono alguno de los huesos y conectar los resultados con el contexto arqueológico e histórico de la Tarragona de época tardorromana y visigoda.

Palabras clave


Tarragona visigoda; obispo Cipriano; siglo VII; transmisión textual de epigrafía funeraria; análisis antropológico; huesos en contexto arqueológico e histórico

Texto completo:


PDF

Referencias


Aquilué Abadias, X. 1993: La seu del Col·legi d'Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre històric de Tarragona, Tarragona.

Armentano, N., Esteve, X., Nociarová, D. y Malgosa, A. 2012: "Taphonomical study of the anthropological remains from Cova Des Pas (Minorca)", Quaternary International, 275, 112-119. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2011.10.025

Binazzi, G. 1995: Regio v. Pizenum, Inscriptiones Christianae Italiae 10, Bari.

Blanch, J. 1985: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, vol. ii, Tarragona.

Bolòs, J. 2006: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix, Barcelona, 81-82; 91-92; 106- 107; 11-113 y 114-115.

Bosch Puche, F., Macias Solé, J. M., Menchón Bes, J., Muñoz Melgar, A. y Teixell Navarro, I. 2005: "La transformació urbanística de l'acròpolis de Tarracona: avanç de les excavacions del Pla Director de la Catedral de Tarragona (2000-2002)", VI Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica, Barcelona, 167-174.

Brothwell, D. 1981: Digging up Bones, London.

Brooks, St. y Suchey, J. M. 1990: "Skeletal age determination based on the os pubis: A comparison of the Acsadi-Nemeskéri and Suchey-Brooks methods", Human Evolution 5, 227-238. https://doi.org/10.1007/BF02437238

Capdevila Felip, S. 1935: La Seu de Tarragona: notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars, Barcelona.

Davis, S. 1989: La arqueología de los animales, Barcelona.

Domènec, A. V. 1630: Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña, Girona.

Duval, N. 1976: La mosaïque funéraire dans l'Art Paléochrétien, Ravenna.

Fabreau, R., Michaud, J. y Mora, B. (eds.) 1988: Corpus des inscriptions de la France médiévale, 13, Paris.

Ferembach, D., Schwidetzky, I. y Stloukal, M. 1980: "Recommendations for Age and Sex Diagnoses of Skeletons", Journal of Human Evolution 9, 517-549. https://doi.org/10.1016/0047-2484(80)90061-5

Florez, E. 1770: España Sagrada, vol. xxv, Madrid.

Godoy Fernández, C. 2005: "Les ciutats d'Hispània sota la protecció dels sants màrtirs. Transformacions del concepte d'espai religiós entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana", vi Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Les ciutats tardoantigues d'Hispania: cristianització i topografia, Barcelona, 63-72.

Gómez Pallarès, J. 2002: Epigrafía cristiana sobre mosaico de Hispania, Roma, 2002.

Gómez Pallarès, J. y Muñoz Melgar, A. 2017: "Cyprianus episcopus Tarraconensis and his interment", Epigraphica 79, 137-153.

Guidi Sánchez, J. J. y Villuendas Vázquez, A. 2011: Història, formació i usos de l'espai urbà medieval a Tarragona, segles xii -xiii, Tarragona.

Hauschild, Th. 1992: "Hallazgos de la época visigoda en la parte alta de Tarragona", iii Reunió d'Arqueologia paleocristiana hispànica, Barcelona, 151-157.

Hauschild, Th. 1996: "Bronzefunde aus einem westgotenzeitlichen grab neben der Kathedrale von Tarragona", Spania. Estudis d'Antiguitat Tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas, Barcelona, 157-163.

Hauschild, Th. 2009: "Algunas observaciones sobre la construcción de la sala-aula situada detrás de la Catedral de Tarragona", López Vilar, J. y Martín Vielba, O. (eds.), Tarraco: construcció i arquitectura d'una capital provincial romana. Congrés Internacional en Homenatge a Th. Hauschild, Tarragona, 313-344.

Isidro, A. y Malgosa, A. (eds.) 2003. Paleopatología. La enfermedad no escrita, Barcelona.

Krenzer, U. 2006: Compendio métodos antropológicos forenses para la reconstrucción del perfil ósteo- biológico: Métodos para la determinación del sexo, Guatemala.

Krogman W. M. e Iscan Y. M. 1986: The Human Skeleton in Forensic Medicine, Springfield.

López, J., Macias, J. M. y Muñoz, A. 2016: "El cementiri i la basilica a Tarragona", J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera y J. Goday, L'arquitectura cristiana preromànica a Catalunya. Edició facsímil i textos d'actualització, Barcelona.

Lovejoy, C. O., Meindl, R. S., Prybeck, T. R. y Mensforth, R. P. 1985: "Chronological metamorphosis of the auricular surface of the ilium - a new method for the determination of adult skeletal age at death", American Journal of Physical Anthropology 68 (1), 15-28. https://doi.org/10.1002/ajpa.1330680103 PMid:4061599

Macias Solé, J. M. 2013: "La medievalización de la ciudad romana", J. M. Macias Solé y A. Muñoz Melgar (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Tarragona, 123-148.

Macias Solé, J. M. 2014: "El territorio y la ciudad de Tarraco", P. Pensabene y C. Sfameni, La Villa restaurata e i nuovi studi sull'edilizia residenziale tardoantica, Bari, 453-465.

Macias Solé, J. M., Menchón Bes, J., Muñoz Melgar, A. y Teixell Navarro, I. 2007: "L'arqueologia de la Catedral de Tarragona. La memòria de les pedres", AA. VV., La Catedral de Tarragona. In sede. 10 anys de pla director de restauració, Tarragona, 151-213.

Macias Solé, J. M., Menchón Bes, J., Muñoz Melgar, A. y Teixell Navarro, I. 2010: "La construcción del recinto de culto imperial de Tarraco (Provincia Hispania Citerior)", J. López Vilar y O. Martín Vielba (eds.), Tarraco. Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana. Congrés Internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Tarragona, 423-479.

Macias Solé, J. M., Muñoz Melgar, A. y Teixell Navarro, I. 2012: "Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona", Tribuna d'Arqueologia 2010-2011, Barcelona, 151-173.

Macias Solé, J. M., Muñoz Melgar, A. y Teixell Navarro, I. 2016: "La sala de l'exedra romana del Museu Diocesà de Tarragona", Església de Tarragona, 295, 27-29.

Macias Solé, J. M., Muñoz Melgar, A., Peña Jurado, A. y Teixell Navarro, I. 2012: Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. Memòria d'una exposició temporal, Tarragona.

Macias Solé, J. M., Muñoz Melgar, A., Peña Jurado, A. y Teixell Navarro, I. 2014: "El templo de Augusto en Tarraco: últimas excavaciones y hallazgos", J. M. Alvárez, T. Nogales e I. Rodà, Ciac. Actas xviii Congreso Internacional de Arqueología Clásica. Proceedings xviiith Congress of Classical Archaelogy, Centro y periferia en el mundo clásico Centre and periphery in the ancient world. Los modelos arquitectónicos de Roma y su impacto en las provincias. The architectural models of Rome and their impact on the provinces, vol. ii, Merida, 1539-1543.

Maples, W. R. 1986: "Trauma analysis by the forensic anthropologist", K. J. Reichs (ed.), Forensic Osteology: Advances in the Identification of Human Remains, Springfield, 218-228.

Mar Medina, R., Mir Llorente, H. y Piñol Masgoret, Ll. 1996: "La formación de la topografía urbana de la Tarragona medieval: nuevas aportaciones", Attività economiche e sviluppo urbano nei secoli xiv e xv. Atti dell'incontro di studi (Barcellona 1995), Archivio storico del Sannio 1 (1-2), 165-203.

Marí, M. 1989: Exposició cronologico-històrica dels noms i dels fets dels arquebisbes de Tarragona, Tarragona.

Marquès Planagumà, J. M. 2009: Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona, Girona.

Martí Aixalà, J. 2002: "Lauda funerària del canonge raimon de Milà", Germinabit. L'expressió religiosa en llengua catalana al segle xx. Arxidiòcesi de Tarragona, Barcelona, 57.

Martin, R. y Saller, K. 1957: Lehrbuch der Anthropologie, Stuttgart.

Menchón Bes, J. 2011: "Tarragona a l'edat mitjana o la restauració d'una ciutat medieval sobre una seu episcopal visigòtica i una ciutat romana",Actes del iv Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Tarragona, 263-277.

Menchón Bes, J.; Macias Solé, J. M. y Muñoz Melgar, A. 1994: "Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tàrraco. Del Baix Imperi a l'Edat Mitjana", Pyrenae 25, 225-243.

Morera Llauradó, E. 1904: Memoria ó Descripción histórico-artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona. Desde su fundación hasta nuestros días, Tarragona, 148.

Morera Llauradó, E. 1981 [1897; reimpressió]: Tarragona cristiana: historia del arzobispado de Tarragona y del territorio de su provincia (Cataluña la Nueva), Tarragona.

Muñoz Melgar, A. 2001: El cristianisme a l'antiga Tarragona. Dels orígens a la incursió islàmica, Tarragona.

Muñoz Melgar, A. 2013: Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l'antiguitat a l'actualitat, Tarragona.

Muñoz Melgar, A. 2015: "La qüestió arqueològica de Santa tecla la Vella o les catedrals perdudes de Tarragona: de l'antiguitat al segle xii", A. Puig, A. Pérez de Mendiguren y J. M. Gavaldà, El culte de Tecla, santa d'Orient i d'Occident. Congrés de Tarragona, Barcelona.

Muñoz Melgar, A. 2017a: Memòria de la intervenció arqueològica a l'arqueta-ossari del bisbe Cebrià a la Catedral de Tarragona (Tarragona, Tarragonès) Any 2016, [librada al Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 19 de julio de 2017], Tarragona.

Muñoz Melgar, A. 2017b: "La reliquia de la Santa Espina de la Catedral de Tarragona", Setmana Santa 2017, Tarragona, 43-47.

Muñoz Melgar, A.; Menchón Bes, J. y Macias Solé, J. M. 1995: "Nuevos elementos decorados de arquitectura hispano-visigoda en la provincia de Tarragona", Archivo Español de Arqueología 68, 293- 302. https://doi.org/10.3989/aespa.1995.v68.434

Palol, P. de 1953: Tarraco Hispanovisigoda, Tarragona.

Pladevall, A. 1991: La metròpoli de Tarragona. Nou-cents anys de la seva restauració medieval. Barcelona.

Pérez Martínez, M. 2012: Tarraco en la antigüedad tardía. Cristianización y organización eclesiástica (siglos iii a viii), Tarragona.

Picard, J.-Ch. 1988: Le souvenir des Évêques. Sépultures, listes episcopales et culte des Évêques en Italie du Nord des origines au Xe siècle, Roma.

Pons d'Icart, L. 1980: Libro de las Grandezas y cosas memorables de la metropolitana insigne y famosa ciudad de Tarragona, (1572; reimpressió), Tarragona.

Pruenca Bayona, E. 1995: Diplomatari de Santa Maria d'Amer, ed. J. M. Marquès, Barcelona, 53-54.

Quiñones Costa, A. M. 2002: La decoración vegetal en el Arte Español de la Alta Edad Media: su simbolismo, Madrid.

Ramon Vinyes, S. 1984: "Emplaçament de la primitiva Catedral de Tarragona", i Congrés d'Història de l'Església Catalana. Des dels orígens fins ara, 1, Solsona, 786-787.

Ramon Vinyes, S. 1993: "Emplaçament de la primitiva Catedral de Tarragona", i Congrés d'Història de l'Església Catalana. Des dels orígens fins ara, 2, Solsona, 781-792.

Ramon Vinyes, S. 2001: "Canonges, Comensals I Beneficiats de la Seu de Tarragona", Bulletí Arqueològic 21-22, 241-595.

Ramon Vinyes, S. y Ricomà Vendrell, F. X. 1970: "El Necrologi de la Seu de Tarragona", Scriptorium Populeti 3, 343-398.

Ramon Vinyes, S. y Ricomà Vendrell, F. X. 1997: Índex Vell. Índex dels documents de l'arxiu de l'Arquebisbe 1679 (1a part), Tarragona.

Rincón García, W. 2007: "El Olivo en el arte español", i Congreso de Cultura del Olivo, Jaén, 73-100

Riu Barrera, E. 1982: "Notícia sobre enterraments barcelonins de l'Alta Edat Mitjana", Acta historica et archaeologica mediaevalia, Annex 1, 177-201.

Rodríguez Velasco, M. 2014: "Símbolos para la eternidad: Iconografía funeraria en la Baja Edad Media", El mundo de los difuntos: culto, cofradías y tradiciones, San Lorenzo de El Escorial, 445-462.

Salom Garreta, C. 2010: "La arquitectura eclesiástica de Tarragona durante la antigüedad tardía, nuevas interpretaciones", Butlletí Arqueològic 32, 685- 756.

Serra Vilaró, J. 1950: "La capilla del Corpus Christi y el retablo de Bonifás", Boletín Arqueológico 31, 159.

Serra Vilaró, J. 1960: Santa Tecla la Vieja. La primitiva catedral de Tarragona, Tarragona.

Serrano, M. y Boto, G. 2018: "Memoria per corporis sensum anima. Un relato histórico en la catedral de Tarragona: presencia y secuencia de ámbitos funerarios", Codex Aquilarensis 34, 115-142.

TED'A 1990: L'amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l'església romànica, Memòries d'Excavació 3, Tarragona.

Ubekaler, D. H. 1989: Human Skeletal Remains. Excavation, Analysis, Interpretation, Washington.




Copyright (c) 2019 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista archesparqueologia.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es