La muralla romana de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía

Autores/as

  • Ramon Ferré Anguix Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueología (GRESEPIA), Dep. d’Història i Història de l’Art Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Institut Català d’Arqueologia Clàssica https://orcid.org/0000-0002-8840-2682
  • Jordi Diloli Fons Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueología (GRESEPIA), Dep. d’Història i Història de l’Art Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Institut Català d’Arqueologia Clàssica https://orcid.org/0000-0001-5048-9308

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.06

Palabras clave:

fortificación, tabernae, opus africanum, Dertosa, río Ebro, época romana

Resumen


Las excavaciones arqueológicas realizadas entre 2015 y 2020 frente a la Catedral de Santa María en Tortosa (Tarragona), han generado una gran cantidad de documentación sobre la evolución urbana de la ciudad en época antigua. Entre los restos exhumados destaca la localización de un tramo de 60 m de la muralla romana, construida presumiblemente entre finales del siglo IV y el inicio del siglo V, para proteger la fachada de ribera de Tortosa. Una de las características más destacables de esta fortificación es la utilización de la técnica del opus africanum en un tramo de su fachada exterior. Cabe indicar que el conocimiento sobre la muralla romana de Dertosa era prácticamente nulo hasta esta intervención. La construcción del muro defensivo afectó a una batería de tabernae edificadas en época alto-imperial, cuyas estructuras fueron reconstruidas y adaptadas como espacios aparentemente dependientes de la fortificación.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abril, J. (1909). "Plano de Tortosa". Enciclopedia Universal Espasa Calpe. Voz "Tortosa". Barcelona: Espasa.

Alba Calzado, M. (1998). "Consideraciones arqueológicas en torno al siglo V en Mérida: Repercusiones en las viviendas y en la muralla". Excavaciones Arqueológicas, 2, pp. 361-385.

Aquilué, X. (2008). "Empúries en l'Antiguitat Tardana. El pas del món antic al món medieval". Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39, pp. 101-113.

Arbeloa, J. V. (2000). "Dertosa a l'Antiguitat Tardana. Consideracions sobre els espais cultuals". Nous Col·loquis, 4, pp. 45-71.

Arbeloa, J. V. (2008). "Dertosa a l'Antiguitat. Aspectes d'una estructura urbana incògnita". Citerior, 4, pp. 79-96.

Arce, J. (1982). El último siglo de la España romana (284-409). Madrid: Alianza Editorial.

Arce, J. (2011). "Horrea y aprovisionamiento en Hispania (ss. IV-VI)". En: Horrea d'Hispanie et de la Méditerranée romaine. Madrid: Casa de Velázquez, pp. 287-298.

Bayerri, E. (1948). Historia de Tortosa y su comarca. Tomo VIII. Tortosa.

Beltrán de Heredia, J. y Macías, J. M. (2016). "Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 12, pp. 16-38.

Bosch, J.M. (1999). "Castre d'Enclar". En: Palol, P. y Pladevall, A., Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Disponible en: https://www.enciclopedia.cat/ec-roma-2815001.xml [consultado 12/07/2021].

Bramon, D. (2000). De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona: Eumo-Institut d'Estudis Catalans.

Bricio, L. y Ferré, R. (en prensa). "Les transformacions d'un sector de la façana de riu de Tortosa durant l'Edat Mitjana. Les excavacions del solar de les Cases de la Catedral". En: VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

Burch, J., García, G., Nolla, J. M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda Jubany, M., Vivó Codina, D. y Miquel, I. (2006). Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 2, El castellum. Girona: Universitat de Girona.

Burón, M. (2007). "La puerta norte del recinto tardorromano de Asturica Augusta (Astorga, León): Estructura y configuración". En: Rodríguez Colmenero, A. y Rodà, I., Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como paradigma, Lugo: Diputación Provincial de Lugo, pp. 359-380.

Camporeale, S. (2014). "Opus africanum e tecniche a telaiolitico in Etruria e Campania (VII a. C. - VI d. C.)". Archeollogia dell'Architettura, 18, pp. 192-209.

Del Lungo, S. (1999). "Insediamenti della bassa valle del Marta nella tarda antichità e nell'alto medioevo (secoli V-IX)". Bollettino della Società tarquiniese d'Arte e Storia, 28, pp. 23-73.

Castellví, J. (1999). "Fortificacions de les Cluses (Vallespir)". En: Palol, P. y Pladevall, A., Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Disponible en: https://www.enciclopedia.cat/ec-roma-2815001.xml [consultado 12/07/2021].

Diloli, J., Ferré, R., Navarro, S. y Vilà, J. (2013). "Evolución urbana de un sector de la ciudad de Tortosa durante la Antigüedad: intervenciones arqueológicas en la calle de Sant Domènech". Archivo Español de Arqueología, 86, pp. 75-89. https://doi.org/10.3989/aespa.086.013.005

Diloli, J., Ferré, R., Járrega, R. y Vilà, J. (2015). "La ciudad de Dertosa durante el Alto Imperio. La ocupación del área suburbial del barranco del Rastre". Zephyrus, 76, pp. 121-139. https://doi.org/10.14201/zephyrus201576121139

Fernández Ochoa, C. y Gil Sendino, F. (2007). "El recinto amurallado de Gijón. Origen y permanencia hasta la Edad Media". En: Rodríguez Colmenero, A. y Rodà, I., Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como paradigma, Lugo: Diputación Provincial de Lugo, pp. 401-416.

Fernández Ochoa, C. y Morillo, A. (2005). "Walls in the urban landscape of Late Roman Spain: defense and imperial strategy". Hispania in Late Antiquity. Current perspectives, edited by Kimberly Diane Bowes and Michael Kulikowski. Leiden-Boston: Brill, pp. 299-340. https://doi.org/10.1163/9789047407522_015

Fernández Ochoa, C. y Morillo, A. (2007). "Ejército y amurallamiento urbano durante el bajo imperio romano: defensa y estrategia". En: Morillo, A., El ejército romano en Hispania. Guía arqueológica. León: Universidad de León, pp. 201-222.

Fernández Ochoa, C., Morillo, A. y Salido, J. (2011). "Ciudades amuralladas y annona militaris durante el Bajo Imperio en Hispania. Una cuestión a debate". En: Horrea d'Hispanie et de la Méditerranée romaine. Madrid: Casa de Velázquez, pp. 65-286.

García-Dils, S. (2011). "Astigi". En: Remolà, J. A. y Acero, J., La gestión de los residuos urbanos en Hispania. Xavier Dupré Raventós (1956-2006). In memoriam. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 53-63.

García Merino, C. (2018). "Uxama Argaela: Mucho más que el Alto del Castro". En: Martínez Caballero, S., Santos, J. y Municio, L. J., El urbanismo de las ciudades romanas del valle del Duero. Actas de la I Reunión de Ciudades Romanas del Valle del Duero. Segovia: Junta de Castilla y León, Diputación de Segovia, Ayuntamiento de Segovia y Asociación de Amigos del Museo, Anejos de Segovia Histórica, 2, pp. 71-90.

Garlan, Y. (1974). Recherches de poliorcétique grecque. Paris: École Française d'Athènes.

Genera, M. y Járrega, R. (2009). Aproximació a la Dertosa romana. Resultats de les investigacions arqueològiques al solar de la Costa de Capellans, núm. 5. Tortosa (el Baix Ebre). Autoedición.

Gutiérrez González, J. A. y Arias, L. (2009). "Novedades sobre el recinto amurallado de Astorga (León)". En: Morillo, A., Hanel, N y Martin, E., Limes XX. XX Congreso Internacional de Estudios sobre la Frontera Romana. Madrid: Polifemo, pp. 757-772.

Hauschild, T. (1985). "Excavaciones en la muralla romana de Tarragona". Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 6-7, pp. 11-38.

Járrega Domínguez, R. (1991). "Consideraciones sobre la cronología de las murallas tardoromanas de Barcelona: ¿una fortificación del Siglo V?". Archivo Español de Arqueología, 64 (163-164), 326-335.

Kirchner, H. y Virgili, A. (2015). "De Turtusa a Tortosa. La ciutatat abans i després de la conquesta catalana (1148)". En: V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 117-144.

Lineros, R. y Román, J. M. (2011). "Carmo". En: Remolà, J. A. y Acero, J., La gestión de los residuos urbanos en Hispania. Xavier Dupré Raventós (1956-2006). In memoriam. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 93-122.

Macías, J. M. y Olesti, O. (2020). "Tarraco y los procesos de fortificación del noreste peninsular a inicios de la Antigüedad Tardía". En : Les enceintes urbaines de Novempopulanie à la fin de l'Antiquité, entre Aquitaines et Hispanies. Pau: Université de Pau et des pays de l'Adour, pp. 239-254.

Mateos, P. (2018). "De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V". En: Sánchez Ramos, I. y Mateos, P., Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía. Colección Mytra, Monografías y Trabajos de Arqueología, 1. Mérida: Instituto de Arqueología, 127-153.

Mezzolani, A. (1996). "Persistenza di tecniche edilizie puniche in età romana in alcuni centri della Sardegna". En: Khanoussi, M., Ruggeri, P. y Vismara, C., L'Africa romana atti del 11. convegno di studio, 15-18 dicembre 1994, Cartagine. Sassari: Editrice Il Torchietto, pp. 993-1002.

Miravall, R. (1969). Tortosa i els tortosins. Barcelona: Editorial Selecta.

Morillo, A. y Durán Cabello, R. (2017). "La puerta meridional del recinto amurallado de la ciudad de León (siglos I-XIII). Análisis estratigráfico e interpretativo de una nueva evidencia constructiva". Arqueología de la Arquitectura, 14. https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2017.003

Morizot, P. (1991). "L'enceinte fortifiée de Mendour (Aurès)". Antiquités africaines, 27, pp. 123-140. https://doi.org/10.3406/antaf.1991.1194

Navarro, S. (2016). Fvnvs Dertosanorvm. El món funerari de la ciutat de Dertosa. Tortosa: Associació de Veïns "Jesús-Catalonia".

Negre, J. (2020). En els confins d'al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d'una societat islàmica a les Terres de l'Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada Edicions.

Nolla, J. M. (1993). "Ampurias en la Antigüedad Tardía. Una nueva perspectiva". Archivo Español de Arqueología, 66, pp. 207-223. https://doi.org/10.3989/aespa.1993.v66.470

Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M., Canal, E., García, G., Lloveras, M. J. y Canal, J. (2008). Del fórum a la plaça de la Catedral. Evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona y Universitat de Girona.

Orfila, M., Arribas, A., Riera, M. y Cau, M. A. (2000). "Aproximación a la topografía urbana tardía de Pollentia (Mallorca). construcciones defensivas". En: V Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica, Cartagena 1998, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans - Universitat de Barcelona, pp. 229-235.

Pérez García, V. L. (2012). "Late Roman and Visigothic military fortifications in Conventus Tarraconensis (Hispania). The organization of border defence". Aqvila Legionis, 15, pp. 165-202.

PRAMA (1991). "Aeso: Noves dades sobre la romanització al Pallars Jussà. Actuació arqueológica a Isona 1987-1988". En: Padró, J. y De la Vega, J., La romanització del Pirineu. 8è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: CYMYS-Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 111-118.

Pringle, R. D. (1979). "Sixth-century fortifications in Bizantine Africa. An Archaeological and Historical Study". PhD diss., Oxford University.

Puig, F. y Rodà, I. (2007). "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación". En: Rodríguez Colmenero, A. y Rodà, I., Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como paradigma. Lugo: Diputación Provincial de Lugo, pp. 595-631.

Ravotto, A. (2014). "La muralla romana de Barcelona. Una empresa de finals del segle III". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 10, pp. 140-162.

Ravotto, A. (2017). "La muralla de Barcino". PhD diss., Universitat Autònoma de Barcelona.

Reklaityte, I. (2012). Vivir en una ciudad de al-Ándalus. Hidráulica, saneamiento y condiciones de vida. Zaragoza: Área de Arqueología, Dpto. Ciencias de la Antigüedad, Grupo de investigación de excelencia Urbs.

Ribera, A. (2008). "La ciudad de Valencia durante el período visigodo". En: Olmo, L., Recópolis y la ciudad en la época visigoda. Alcalá de Henares: Comunidad de Madrid, pp. 302-321.

Roldán, L. (1996). "Aspects constructifs des thermes romains de la Baetica". En: Khanoussi, M., Ruggeri, P. y Vismara, C., L'Africa romana: atti del 11. convegno di studio, 15-18 dicembre 1994, Cartagine. Sassari: Editrice Il Torchietto, pp. 789-821.

Vizcaíno, J. (2009). La presencia bizantina en Hispania, siglos VI-VII: la documentación arqueológica. Murcia: Universidad de Murcia.

Publicado

2022-04-26

Cómo citar

Ferré Anguix, R. ., & Diloli Fons, J. . (2022). La muralla romana de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía. Archivo Español De Arqueología, 95, e06. https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.06

Número

Sección

Artículos