Producción y almacenaje de cereales en el noreste peninsular en época ibérica: algunos aspectos metodológicos y problemas de interpretación

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.18

Palabras clave:

economía antigua, Edad del Hierro, silos, poscolonialismo, colonización romana

Resumen


Las formas específicas que asume la producción y almacenaje de cereales son fundamentales en cualquier intento de definir la naturaleza de los sistemas agrarios y las dinámicas de cambio socioeconómico en las sociedades antiguas. En un área geográfica formada principalmente por la depresión litoral y las llanuras prelitorales de Cataluña, junto con el Languedoc occidental, las fosas de almacenaje o silos constituyen una de las estructuras arqueológicas más frecuentes de la Edad del Hierro. Su identificación responde a una mejor comprensión de las formas de ocupación y explotación del territorio, conocimiento que se ha beneficiado de la combinación de investigación científica y arqueología de urgencia en las últimas décadas. Este avance nos ha permitido obtener una imagen más completa y precisa de las estrategias de gestión y almacenamiento de los excedentes agrícolas, especialmente las relacionadas con los llamados “campos de silos”. La interpretación de la evidencia acumulada se basa principalmente en ciertos argumentos: una mayor complejidad social, un aumento de la producción agrícola (vinculada al desarrollo tecnológico) y la sedentarización. En este artículo, sugerimos la importancia de otros factores para comprender la expansión de las formas de almacenaje en silos desde una perspectiva transcultural y poscolonial, al mismo tiempo que señalamos algunos de los fundamentos epistemológicos y teóricos de las propuestas tradicionales: una lectura interesada por parte de agrónomos modernos de las fuentes antiguas. Primero, mostramos cómo este precedente ha influido en algunas de nuestras propias concepciones del almacenamiento en silos, particularmente en la mayoría de los estudios arqueológicos que se han centrado en la condición hermética de los silos, equiparando el almacenaje subterráneo con el almacenamiento en general. Partiendo de estas premisas, consideramos el papel del almacenaje en silos como un factor clave para comprender las estructuras económicas y la organización del paisaje de determinadas regiones ibéricas desde la Edad del Hierro hasta la colonización romana. Al mismo tiempo, analizamos la plausibilidad de las interpretaciones actuales sobre el significado social y económico de la prevalencia de este sistema de almacenaje en las sociedades ibéricas del noreste peninsular.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adroher, A. M., Pons E. y Ruiz de Arbulo, J. (1993). “El yacimiento de Mas Castellar de Pontós y el comercio del cereal ibérico en la zona de Emporion y Rhode (ss. IV-II aC)”. Archivo Español de Arqueología, 66, pp. 31-70.

Aguelo, X. (2015). Intervenció arqueològica al jaciment de Camps de l’Hospital. Memoria arqueológica inédita. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Aguelo, X., Colomeda, N., Bosch, M. y Muret L. (2014). “Intervenció arqueològica al jaciment de Camps de Mas Vidal, Vilademuls (Pla de l’Estany)”. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 12, pp. 219-227.

Aguelo, X. y Garcia de Consuegra, R. (2013). Intervenció arqueològica al jaciment dels Camps de Mas Vidal. Projectes de construcció de l’enllaç de Vilademuls de l’autopista AP-7 i de la connexió amb la carretera N-II. Vilademuls, Pla de l’Estany. Memoria arqueológica inédita. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Aguelo, X., Grau, J., Moret, L. y Sánchez, M. (2016). “Treballs arqueològics realitzats a la carretera N-II, tram Medinyà-Orriols (Vilademuls, Pla de l’Estany)”. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 13, pp. 155-168.

Alcalde, G. y Buxó, R. (1991). “Experimentació d’emmagatzematge i explotació de Triticum dicoccum Sch. a la vall del Llierca (La Garrotxa)”. Cypsela, 9, pp. 87-94.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. (2002). “El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries”. Romula, 1, pp. 9-38.

Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., Morer, J. y Pou, J. (2001). “Tipus d’assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya Central (Eix Llobregat-Cardener)”. En: Martín, A. y Plana, R. (Coords.). Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental: actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 183-201.

Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., Morer, J. y Pou, J. (2011). “Experimentación en el almacenaje en silos en Sant Esteve d’Olius (Solsonès, Lleida)”. En: Morgado, A., Baena, J. y García, D. (Eds.). La investigación experimental aplicada a la arqueología. Granada: Universidad de Granada; Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, pp. 311-318.

Asensio, D., Cela, X., Miró, C., Miró, M. T. y Revilla, E. (2009). “El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona”. Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 5, pp. 15-85.

Asensio, D., Francès, J. y Pons, E. (2002). “Les implicacions econòmiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica”. Cypsela, 14, pp. 125-140.

Asensio, D., Jornet, R., López, D. y Pou, J. (2006). “Una aportació sobre aspectes d’explotació agrícola a Catalunya en època ibèrica. El cas de la Cossetània i el camp de sitges del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)”. En: Bolòs, J., Jarné A. y Vicedo, E. (Eds.). Condicions de vida al món rural: cinquè congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 689-700.

Asensio, D., Jornet, R., Morer, J. y Pons, E. (2014). “El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontòs (Alt Empordà). Les campanyes 2012-2013”. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 12, pp. 127-136.

Asensio, D. y Pons, E. (2010). “El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). La campanya 2009”. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 10, pp. 93-92.

Baker Tristram, H. (1860). The Great Sahara: Wanderings South of the Atlas Mountains. London: John Murray.

Ballesteros, J. A. (2014). “La silera de Mérida o los silos de Calamonte”. En: Actas de las V Jornadas de Almendralejo y Tierra de Barros (15-16 noviembre 2013). Almendralejo: Asociación Histórica de Almendralejo, pp. 93-108.

Bénézet, J. (2017). “Le Puig de les Forques, un secteur périphérique d’Illiberis (Elne, 66-France) au cours du deuxième âge du fer. Fouilles anciennes et données récentes”. Cypsela, 20, pp. 141-164.

Benhima, Y. (2003). Espace et société rurale au Maroc médiéval. Stratégies territoriales et structures de l’habitat: l’exemple de la région de Safi. Tesis doctoral. Université Lumière-Lyon II.

Benoit, M. y Fontenelle, M. J. de (1836). Manuel complet du Boulanger, du Négociant en Grains, du Meunier et du Constructeur de Moulins. Paris.

Bermúdez, X., Sales, J., Soler, M., Cruz, S. y Guix, J. C. (2003). “Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l’Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 13, pp. 211-222.

Berseville, M. A. (1897). Rapport sur les operations des Sociétés Indigènes de Prévoyance de securs et de prêts mutuels des communes de l’Algérie pendant l’exercice 1895-1896. Argel-Mustafa: Giralt, Imprimeur du Gouvernement Général.

Bersu, G. (1940). “Excavations at Little Woodbury, Wiltshire. Part 1, the settlement as revealed by excavation”. Proceedings of the Prehistoric Society, 6, pp. 30-111.

Binford, L. (1980). “Willow Smoke and Dogs’ Tails: Hunter-Gatherer Settlement Systems and Archaeological Site Formation”. American Antiquity, 45(1), pp. 4-20.

Brower, B. C. (2011). A desert named peace. The violence of France’s empire in the Algerian Sahara, 1844-1902. New York: Columbia University Press.

Brown, E. (1673). A brief account of some travels in Hungaria, Servia, Bulgaria, Macedonia, Thessaly, Austria, Styria, Carinthia, Carniola, and Friuli. London: T. R. for Benj. Tooke.

Burch, J. (1995). L’emmagatzematge de cereals en sitges d’època ibèrica al nord-est de Catalunya. Tesis doctoral. Universitat de Girona.

Burch, J. (1996). “L’ús de sitges en època republicana al nordest de Catalunya”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 6, pp. 207-217.

Burch, J., Nolla, J. M. y Sagrera, J. (2010). “Le système de stockage en silos sur le territoire ibérique aux environs d’Emporion”. En: Trézini, H. (Ed.). Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire: actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008). Paris: Errance; Aix-en-Provence: Centre Camille Julian, pp. 391-401

Burch, J., Nolla, J. M., Sagrera J. y Vivo J. (2017). “Les funcions tàctica, estratègica i logística d’Emporion i la Indigècia ibèrica (218-76 a.C.)”. En: Principal, J. Ñaco, A. Duran, M. y Mestres, I. (Eds.). Roma en la península ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 143-152.

Burch, J. y Sagrera, J. (2009). Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis: Els Sitjars (vol. 3). Girona: Publicacions del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona.

Caballé, G. (2003). “La intervenció arqueològica al polígon de Sant Joan Nord. L’evolució d’un espai d’explotació agrària des del període del bronze fins a època romana”. Gausac, 23, pp. 25-34.

Cahill, N. (2002). Household and City Organization at Olynthus. New Haven, London: Yale University Press.

Codina, D. (2010). “Intervenció arqueològica al camp del Pla de Sant Esteve (Vilademuls, Pla de l’Estany)”. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 10, pp. 129-132.

Collis, J. R. (2000). “Storage pits in southern and eastern Britain”. En: Buxó, R. y Pons, E. (Dirs.). Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del Ferro de l’Europa Occidental: de la producció al consum. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 351-358.

Cuesta, F. (1984). El campo de silos “Elisenda”. Sant Cugat del Vallès. Memoria arqueológica. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Cunliffe, B. (1983). Danebury: Anatomy of an Iron Age Hillfort. London: Batsford Ltd.

Cunningham, P. (2011). “Caching your savings: The use of small-scale storage in European prehistory”. Journal of Anthropological Archaeology, 30, pp. 135-144.

DeBoer, W. R. (1988). “Subterranean storage and the organization of surplus: the view from Eastern North America”. Southeastern Archaeology, 7(1), pp. 1-20.

Dietler, M. (2010). Archaeologies of Colonialism. Consumption, Entanglement, and Violence in Ancient Mediterranean France. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.

Domínguez, A. J. (1987). “La función económica de la ciudad griega de Emporion”. En: Padró, J. (Ed.). Protohistòria catalana: 6è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 7-9 de desembre de 1984. Puigcerdà: Cymys per a l’Institut d’Estudis Ceretans, pp. 193-199.

Dondin-Payre, M. (1991). “L’exercitus Africae inspiratrice de l’armée française d’Afrique: Ense et aratro”. Antiquités africaines, 27, pp. 141-149.

Doyère, L. M. F. (1862). Conservation des grains par l’ensilage. Recherches et applications expérimentales faites depuis 1850 pour démontrer la conservation des grains par l’ensilage souterrain hermétique. Paris: Guillaumin et Cie.

Dunham, S. (2000). “Cache Pits, Ethnohistory, Archaeology, and the Continuity of Tradition”. En: Nassaney, M. y Johnson, E. (Eds.). Interpretations of Native North American Life. Material Contributions to Ethnohistory. Gainesville: University Press of Florida, pp. 225-260.

Faber, J. E. (1779). Beobachtungen über den Orient, aus Reisebeschreibungen. Bohn: Thomas Harmer.

Fantar, M. (2007). “Silos et entrepôts en Afrique préromaine. Des témoignages historiographiques et archéologiques”. Antiquités africaines, 43, pp. 231-238.

Fenton, A. (1983). “Grain storage in pits: experiment and fact”. En: O’Connor, A. y Clarke, D. (Eds.). From the Stone Age to the ‘Forty-five: Studies presented to R.B.K. Stevenson. Edinburgh: John Donald, pp. 567-588.

Flannery, K. V. (1972). “The Origin of the Village as a Settlement Type in Mesoamerica and the Near East: A Comparative Study”. En: Ucko, P. J., Tringham, R. y Dimbleb, G. W. (Eds.). Man, Settlement and Urbanism. London: Duckworth, pp. 23-53.

Foxhall, L. (1993). “Farming and Fighting in Ancient Greece”. En: Rich, J. y Shipley, G. (Eds.). War and Society in the Greek World. London, New York: Routledge, pp. 134-145.

Francès, J. (2007). Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Garcia, D. (1987). “Observations sur la production et le commerce des céréales en Languedoc méditerranéen durant l’Age du Fer: les formes de stockage des grains”. Revue archéologique de Narbonnaise, 20, pp. 43-98.

Garcia, D. (1997). “Les structures de conservation des céréales en Méditerranée nord-occidental au premier millénaire avant J.-C.: innovations techniques et rôle économique”. En: Garcia, D. y Meeks, D. (Eds.). Techniques et économie antiques et médiévales. Le temps de l’innovation. Paris: Éditions Errance, pp. 88-95.

Given, M. (2004). The Archaeology of the Colonized. New York, London: Routledge.

González, M. (2020). “Food Storage among the Iberians of the Late Iron Age Northwest Mediterranean (ca. 225-50 BC)”. Journal of Mediterranean Archaeology, 32.2, pp. 149-172.

González, P., Martín, A. y Mora, R. (1999). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Gonzalo, C., López, A., Pons. E. y Vargas, A. (2000). “Producción y almacenaje de cereal en la zona emporitana: Mas Castellar de Pontós (Girona, España)”. En: Buxó, R. y Pons, E. (Dirs.). Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del Ferro de l’Europa Occidental: de la producció al consum. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 311-323.

Gorgues, A. (2010). Économie et société dans le nord-est du domaine ibérique (IIIe-Ier s.av.J.-C.). Anejos de AEspA LII. Madrid: CSIC.

Gracia, F. (1995). “Producción y comercio de cereal en el N.E. de la Península Ibérica entre los siglos VI-II A.C.”. Pyrenae, 26, pp. 91-113.

Gsell, S. (1920). Histoire ancienne de l’Afrique du Nord. Vol. 4. Paris: Hachette.

Hendon, J. (2000). “Having and Holding: Storage, Memory, Knowledge, and Social Relations”. American Anthropologist, 102 (1), pp. 42-53.

Hobsbawm, E. J. (1973). “Peasants and politics”. The Journal of Peasant Studies, 1, pp. 3-22.

Horden, P. y Purcell, N. (2000). The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History. London: Wiley- Blackwell.

Houbaida, M. (2008). Le Maroc Vegetarien (15ème-18ème siècles). Histoire et Biologie. Casablanca: Éditions Wallada.

Hutchinson, R. W. (1935). “Bothroi”. The Journal of Hellenic Studies, 55(1), pp. 1-19.

Ingold, T. (1983). “The Significance of Storage in Hunting Societies”. Man, 18 (3), pp. 553-571.

Jiménez-Jáimez, V. y Suárez-Padilla, J. (2020). “Understanding Pit Sites: Storage, Surplus and Social Complexity in Prehistoric Western Europe”. Journal of Archaeological Method and Theory, 27, pp. 799-835.

Junyent, E. y Baldellou, V. (1972). “Estudio de una casa Ibérica en el poblado de Mas Boscá, Badalona (provincia de Barcelona)”. Príncipe de Viana, 126-127: pp. 5-68.

Lozano, Y., Torrell, X. y Yebras, M. (1997). Alcover: Una història. Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs.

Madrolle, A. M. (1838). Démonstration eucharistique. Paris: Librairie Catholique de Périsse Frères.

Maistre, X. de (1825). Les prisonniers du Caucase. Paris: Dundey-Dupré.

Marcus, J. y Stanish, C. (2006). Agricultural Strategies. Los Angeles: Cotsen Institute of Archaeology Press at UCLA.

Mármol y Carvajal, L. (1573). Descripción General de África. Granada: Rene Rabut.

Martín, A. (1977). “Excavaciones de salvamento en el tramo de autopista Gerona-Figueras”. En: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza: Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, pp. 1113-1128.

Martin, R. (1971). Recherches sur les agronomes latins et leur conceptions économiques et sociales. Paris: Les Belles Lettres.

Mattingly, D. J. (1996). “From one colonialism to another: imperialism and the Maghreb”. En: Webster, J. y Cooper, N. (Eds.). Roman Imperialism: Post-Colonial Perspectives. Leicester: University of Leicester, pp. 49-69.

Mazière, F., Jandot, C., Raux, S., Ruas, M.-P., Forest, V., Ratsimba, A., Verdin, P., Ros J. y Borvon, A. (2015). “Une aire d’ensilage du deuxième âge du Fer en Roussillon: les Vignes de l’Espérance (Banyuls-dels-Aspres, Pyrénées-Orientales)”. Documents d’Archéologie Méridionale, 2013 (36): pp. 19-57.

Michel, N. (1997). Une économie de subsistances : le Maroc précolonial. Cairo: Institut Français d’Archéologie Orientale.

Miret, J. (2008). “L’experimentació sobre sitges tradicionals. Aportacions de l’arqueologia i de l’agronomia”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18: pp. 217-240.

Mocquet, J. (1830, ed.). Voyages en Afrique, Asie, Indes orientales et occidentales. Paris.

Morer, J. y Rigo, A. (2003). “Les Guàrdies (El Vendrell, Baix Penedès). Un assentament metal·lúrgic d’època ibérica”. En: Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. (Coords.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. El Vendrell, novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, pp. 327-338.

Morer, J., Rigo, A. y Barrasetas, E. (1998). “Les intervencions arqueològiques a l’autopista A-16: valoració de conjunt”. Tribuna d’Arqueologia, 1996-1997, pp. 67-98.

Moret, P. (2016). “Les tours isolées de l’Hispanie romaine: postes militaires ou maisons fortes?”. En: Frederiksen, R., Müth, S., Schneider, P. y Schnelle, M. (Eds.). Focus on Fortifications. New Research on Fortifications in the Ancient Mediterranean and the Near East. Oxford: Oxbow Books, pp. 456-468.

Noguier, L. (1874). “Ensérune et Montady. Stations gauloises, gallo-romaines. Châteaux féodal”. Bulletin de la Société Archéologique de Béziers, 8, pp. 233-252.

Nolla, J. y Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al N.E. de Catalunya. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològiques.

Olesti, O. (2006). “El control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 a.C.): un modelo a debate”. En: Ñaco, T. y Arrayás, I. (Eds.). War and Territory in the Roman World. Guerra y territorio en el mundo romano. Oxford: John and Erica Hedges Ltd., pp. 119-148.

Olive, C. y Ugolini, D. (2017). “Les silos d’Ensérune, nouvelles propositions pour d’anciennes découvertes”. Revue archéologique, 64(2), pp. 311-343.

Pearce, N. (1831). The life and adventures of Nathaniel Pearce, written by himself, during a residence in Abyssinia, from the years 1810 to 1819. Vol. 1. London: H. Colburn and R. Bentley.

Peyssonnel, J.-A., Flourens, P. y Desfontaines, R. L. (1838). Voyages dans les Régences de Tunis et d’Alger. Relation d’un voyage sur les côtes de Barbarie, fait par ordre du Roi en 1724 et 1725 (vol. 2). Paris: Dureau de la Malle.

Pons, E. (1993). “L’expansió septentrional del món iber: el jaciment de Mas Castellar-Pontós i les seves especialitzacions”. Laietània, 8, pp. 105-128.

Pons, E., Bouso, M. y Gonzalo, C. (2006). “Significación y función de las estructuras excavadas del yacimiento protohistórico de Mas Castellar de Pontós (Girona) Espagne”. En: Frère-Sautot, M. y Lichardus-Itten, M. (Eds.). Des Trous: structures en creux pré- et protohistoriques: actes du colloque de Dijon et Baume-les-Messieurs, 24-26 mars 2006. Montagnac: Monique Mergoil, pp. 289-302.

Pons, E., Molist, M. y Buxó, R. (1994). “Les estructures de combustió i d’emmagatzematge durant la Protohistòria en els assentaments de la Catalunya litoral”. Cota Zero, 10, pp. 49-59.

Prats, G. (2013). “Aproximació tipològica i funcional de les estructures excavades al jaciment del bronze de Minferri (Juneda, les Garrigues): emmagatzematge i conservació a la Catalunya occidental”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 23: pp. 89-126.

Prats, G. (2022). L’emmagatzematge en sitja entre el neolític i l’època ibèrica (del VI al I mil·leni ANE). Lleida: Universitat de Lleida.

Prats, G., Antolín, F. y Alonso, N. (2020). “Household storage, surplus and supra-household storage in prehistoric and protohistoric societies of the Western Mediterranean”. PLoS ONE, 15(9): e0238237.

Rancoule, G. (1992). “Habitat rural des IIe et Ier siècles en Minervois oriental et en Narbonnais”. Bulletin de la Société d’Études Scientifiques de l’Aude, 92, pp. 71-79.

Raymer, L. E. (1990). The Form and Function of Subterranean Food Storage Structures: An Ethnoarchaeological Study of the Social and Environmental Determinants of Pit Storage. Tesis de máster. Norman: University of Oklahoma.

Revilla, V. (2004): “El poblamiento rural en el noreste de Hispania entre los siglos II a.C. y I d. C.: Organización y dinámicas culturales y socioeconómicas”. En: T. Chapa y P. Moret (Eds.). Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (S. III a. de C. - S. I d. de C.). Jaén: Universidad de Jaén, pp. 175-202.

Revilla, V. (2010): “Rural Settlement in the central littoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd centuries BC”. En: Time of Changes. The beginning of the Romanization, Studies on the rural world in the Roman period-5, Girona, pp. 139-159.

Reynolds, P. J. (1974). “Experimental Iron Age Storage Pits: An Interim Report”. Proceedings of the Prehistoric Society, 40, pp. 118-131.

Reynolds, P. J. (1998). “The experimental storage of grain in simulated mediaeval underground silos”. En: Ollich, I., Rocafiguera, M. de y Ocaña, M. (Coords.). Experimentació arqueológica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 131-139.

Romey, Ch. (1839). Histoire d’Espagne. Paris: Furne & Cie.

Ros, A. y Barrasetas, E. (2009). “El jaciment protohistòric de Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la conca del Foix (segles VII-III aC)”. En: Hernández, J., Grau, J. y Melero, J. (Coords.). II Monografies del Foix. Comunicacions presentades el dia 23 d’octubre de 2008 a Santa Margarida i els Monjos. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 41-52.

Rosenberger, B. (1985). “Réserves de grains et pouvoir dans le Maroc précolonial”. En: Gast, M. y Sigaut, F. (Dirs.). Les techniques de conservation des grains à long terme: leur rôle dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés (vol. 3, fasc. 1). Paris: Éditions du CNRS, pp. 237-266.

Ruiz de Arbulo, J. (1992). “Emporion. Ciudad y territorio (s. VI-I aC). Algunas reflexiones preliminares”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 2, pp. 59-74.

Russell, A. (1756). The Natural History of Aleppo, and parts adjacent. London: A. Millar.

Russel, M., Verdin, P. y Sigaut, F. (2014). “Storage and Preservation. Introduction”. En: van Gijn, A. J., Whittaker, J. y Anderson P. (Eds.). Explaining and Exploring Diversity in Agricultural Technology. Oxford: Oxbow Books, pp. 191-192.

Said, E. (1978). Orientalism. New York: Pantheon Books.

Sanmartí, J. (2001). “La formació i desenvolupament de les societats ibèriques a Catalunya”. Butlletí Arqueològic, 23: pp. 101-132.

Sanmartí, J. (2005). “La conformación del mundo ibérico septentrional”. Palaeohispanica, 5, pp. 333-358.

Sanmartí, J. (2009). “Colonial Relations and Social Change in Iberia (Seventh to Third Centuries BC)”. En: Dietler, M. y López-Ruiz, C. (Eds.). Colonial encounters in ancient Iberia: Phoenician, Greek and indigenous. Chicago, London: The University of Chicago Press, pp. 49-88.

Sanmartí, J. (2015). “Long-term social change in Iron Age Northern Iberia (ca. 700-200 BC)”. En: Knapp, B. y van Dommelen, P. (Eds.). The Cambridge Prehistory of the Bronze and Iron Age Mediterranean. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 454-487.

Sanmartí, J., Álvarez, R. y Asensio, D. (1995). “La cerámica ática del yacimiento del Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Occidental, Barcelona) conservada en el Museu Municipal Joan Pla i Gras”. Verdolay, 7, pp. 187-197.

Scott, J. C. (1985). Weapons of the Weak. Everyday Forms of Peasant Resistance. New Haven / London: Yale University Press.

Serra i Ràfols, J. C. (1974). “Las relaciones comerciales entre Iberia y Grecia durante la segunda Edad de Hierro.” En: Sanmartí, E. y Ripoll, E. (Coords.). Simposio Internacional de Colonizaciones. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología, Diputación de Barcelona, pp. 217-222.

Sessions, J. E. (2011). By Sword and Plow. France and the Conquest of Algeria. Ithaca: Cornell University Press.

Shaw, B. (1984). “Water and Society in the Ancient Maghrib: Technology, Property and Development”. Antiquités africaines, 20, pp. 121-173.

Shaw, T. (1738). Travels in Barbary and the Levant. London: A. Millar in the Strand, and W. Sandby in Fleet-Street.

Sigaut, F. (1979). “La redécouverte des silos à grains en Europe occidentale, 1708-1880”. En: Gast, M. y Sigaut, F. (Dirs.). Les techniques de conservation des grains à long terme: leur rôle dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés (vol. 1). Marseille: Éditions du CNRS, pp. 15-40.

Smith, C. A. (1976). “Regional exchange systems: linking geographic models and socioeconomic problems”. En: Smith, C. A. (Ed.). Regional Analysis, Vol. 1: Economic System. New York: Academic, pp. 3-63.

Testart, A., Forbis, R. G., Hayden, B., Ingold, T., Perlman, S. M., Pokotylo, D. L., Rowley-Conwy, P. y Stuart, D. E. (1982). “The Significance of Food Storage Among Hunter-Gatherers”. Current Anthropology, 23, pp. 523-537.

Urquhart, D. (1850). The Pillars of Hercules; Or, A Narrative of Travels in Spain and Morocco in 1848. Vol. 1. London: Bentley.

Valensi, L. (1977). Fellahs tunisiens. L’économie rurale et la vie des campagnes aux 18e et 19e siècles. Paris: Mouton & Co. y EHESS.

Vignet, J. (1979). “Les silos à grains enterrés dans trois populations arabes: Tell algérien, Cyrénaîque et sud du lac Tchad”. En: Gast, M. y Sigaut, F. (Dirs.). Les techniques de conservation des grains à long terme: leur rôle dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés (vol. 1). Marseille: Éditions du CNRS, pp. 215-220.

White, K. D. (1973). “Roman Agricultural Writers. I. Varro and his Predecessors”. Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, 1(4), pp. 439-497.

Wright, G. R. H. (1985). Ancient building in south Syria and Palestine. Leiden, Köln: Brill.

Young, L. C. (1996). “Pits, Rooms, Baskets, Pots: Storage Among Southwestern Farmers”. En: Fish, P. R. y Reid, J. J. (Eds.). Interpreting Southwestern Diversity: Underlying Principles and Overarching Patterns. Tempe: Arizona State University, pp. 201-210.

Publicado

2022-12-01

Cómo citar

González Vázquez, M. . (2022). Producción y almacenaje de cereales en el noreste peninsular en época ibérica: algunos aspectos metodológicos y problemas de interpretación. Archivo Español De Arqueología, 95, e18. https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.18

Número

Sección

Artículos

Datos de los fondos

Deutsche Forschungsgemeinschaft
Números de la subvención 449943696

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2019-105659GB-I00