La ciudad ibérica de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona) entre los siglos VII-III a. C. Resultados de una investigación con métodos no invasivos
DOI:
https://doi.org/10.3989/aespa.093.020.002Palabras clave:
cultura ibérica, urbanismo, arquitectura militar, organización social, conquista romanaResumen
Se presentan los resultados históricos derivados de la primera fase de la investigación sobre este importante yacimiento, realizada exclusivamente a partir de métodos no invasivos. Los datos recuperados a partir de la prospección pedestre y geofísica han permitido verificar la condición urbana del asentamiento, atestiguada tanto por sus dimensiones como por su complejidad estructural y la naturaleza de los materiales muebles recuperados, que sugieren actividades económicas especializadas y la coexistencia de distintos sectores sociales. La desaparición del asentamiento en torno a 200 a. C. confirma el profundo impacto de la conquista romana en los patrones de poblamiento del mundo ibérico septentrional.
Descargas
Citas
Adserias, M., Cela, X. y Marí, L. 2000-2001: "El poblat ibèric fortificat de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona)", Revista d'Arqueologia de Ponent 11-12, 255-275.
Alaminos, A., Ojuel, M. Sanmartí, J. y Santacana, J. 1991: "Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Catalunya en época arcaica", J. Remesal y O. Musso (eds.), La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, 275-294.
Asensio, D. 2004: "Cerámicas de cocina cartaginesas en contextos ibéricos de la costa catalana", G. Mantilla, A. Egea y A. González (eds.); El mundo púnico: religión, antropologia y cultura material, Actes del II Congreso Internacional de Mundo Púnico, Estudios Orientales 5-6, 305-318.
Asensio, D. 2015: "Ceràmiques importades, béns de prestigi, practiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibèriques del nord-est peninsular", M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013), Arqueo Mediterrània 14, Barcelona, 237-249.
Asensio, D., Cela, X. y Morer, J. 2005a "El jaciment protohistòric el Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)", Fonaments: Prehistòria i Món Antic als Països Catalans 12, 123-126.
Asensio, D., Jornet, R., López Reyes, D. y Morer de Llorens, J. 2005b: "La troballa d'una màscara grotesca de terra cuita en el jaciment ibèric de Mas d'en Gual (el Vendrell, Baix Penedès)", Fonaments: Prehistòria i Món Antic als Països Catalans 12, 223-233.
Asensio, D., Morer, J., Sanmartí, J., Santacana, J. y Pou, J. 2005c: "Evidències arqueològiques del procés d'emergència d'élites aristocràtiques a la ciutadella ibèrica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)", O. Mercadal (ed.), Món ibèric : als Països Catalans: XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: homenatge a Josep Barberà i Farràs: Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, 597-614.
Bea, D. 1996: "La necròpolis de Can Canyís. I. El material ceràmic", Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 18, 23-37.
Bea, D., Carilla, A y Chimisanas, E. 1996: "La necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès): una revisió del material funerari", Miscel·lània Penedesenca 21, 35-52.
Belarte, M. C., Noguera, J., Plana, J. y Sanmartí, J. 2019: "On the notion of the city and its relevance for the study of the western Mediterranean Protohistory", M. C. Belarte, J. Noguera R. Plana y J. Sanmartí (eds.), Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC, TRAMA 7, Tarragona, 11-18.
Carrasco, P., Pallejà, L. y Revilla, V. 1995: "Excavaciones en el poblado ibérico de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)", Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 17, 5-35.
Caruso, E. 2006: "Le fortificazioni di Lilibeo: un monumentale esempio della poliorcetica punica in Sicilia", C. Ampolo (ed.), Guerra e pace in Sicilia e nel Mediterraneo antico (VIII-III sec. a.C.) Arte, prassi e teoria della pace e della guerra, vol. I, Pisa, 283-305.
Cela, X., Adserias, M. y Revilla, V. 2001: "El oppidum ibérico de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès)", J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (coords.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona, 255-264.
Codina, F., Garcia-Garcia, E., Martín, A., De Prado, G., Sala, R. y Tamba, R. 2016: "Combined results, interpretation and conclusions of all the systems", E. Garcia-Garcia, G. De Prado y J. Principal (eds.), Working with buried remains at Ullastret (Catalonia). Proceedings of the 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, Monografies d'Ullastret 3, Girona, 97-110.
Fantar, M. 2012: "Les ouvrages de défense dans la cité punique de Kerkouane", F. Déroche y J. Leclant (eds.), Enceintes urbaines, sites fortifiés, forteresses d'Afrique du Nord. Actes de la Ve Journée d'études nord-africaines, Paris, 9-23.
Ferrer, C., García, J., Morer, J. y Rigo, A. 2003: "Fondo del Roig (Cunit). Un nucli camperol ibèric de la Cossetània", J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (coords.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona, 339-348.
Ferrer, A. y Giró, P. 1943: La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés, Barcelona.
Hansen, M. H. 2008: "Analyzing cities", J. Marcus y J. A. Sabloff (eds.), The Ancient city: new perspectives on urbanism in the old and new world, Santa Fe NM, 67-76.
Martín, A., Casas, S., Codina, F., Margall, J. y De Prado, G. 2004: "La zona 14 de l'oppidum del Puig de Sant Andreu d'Ullastret. Un edifici dels segles IV i III aC", Cypsela 15, 265-284.
Morel, J.-P. 1994: "La céramique attique à vernis noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison", E. Sanmartí, R. Olmos y P. Cabrera (eds.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Huelva Arqueológica XIII, 2, 323-344.
Moreno, A. y Valor, J. 2010: "Casas, Personas y Comunidades: aproximación al cómputo poblacional de la ciudad ibérica de Kelin (Caudete de las Fuentes, València) y su territorio", Arqueología Espacial 28 Arqueología de la Población, Teruel, 245-264.
Munilla, G. 1991: "Elementos de influencia etrusca en los ajuares de las necrópolis ibéricas", J. Remesal y O. Musso (eds.), La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, 107-175.
Olmos, P. 2010: Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (S.V-II aC), Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. http://www.tdx.cat/handle/10803/8641
Padró, J. 1971: "Breus notes sobre els escarabeus i escaraboids de la necròpolis de Can Canyís", Pyrenae 7, 129-133.
Padró, J. 1980: Egyptian-type documents: from the Mediterranean littoral of the Iberian Peninsula before the Roman conquest, Leiden.
Principal, J. 1998: Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Cataluña sur y occidental. Comercio y dinámica de adquisición en las sociedades indígenas, BAR International Series 729.
Revilla, V. 2014: "Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona)", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 123-149.
Sala, R., Garcia, E. y Tamba, R. 2012: "Archaeological Geophysics. From Basics to New Perspectives", I. Ollich, (ed.), Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques, 133-166. https://doi.org/10.5772/45619
Sala, R., Principal, J., Olmos, P., Tamba, R. y Garcia, E. 2013: "Multimethod Geophysical Survey at the Iron Age Iberian Site of El Molí d'Espígol (Tornabous, Lleida, Catalonia): Exploring Urban Mesh Patterns Using Geophysics", Archaeological Prospection 20 (4), 249-265. https://doi.org/10.1002/arp.1459
Sala, R., Tamba, R. y Garcia, E. 2016: "Application of Geophysical Methods to Cultural Heritage", Elements 12 -1, 19-25. https://doi.org/10.2113/gselements.12.1.19
Sanmartí, J. 2000: "Les importations de céramique attique du IVe s. av. J.-C. sur la côte centrale de Catalogne", B. Sabatini (ed.), La céramique attique du IVe siècle en Méditerranée occidentale. Actes du colloque international organisé par le Centre Camille Jullian, Collection de Centre Jean Bérard, 19; Travaux du Centre Camille Jullian, 24, Nápoles, 233-241. https://doi.org/10.4000/books.pcjb.1958
Sanmartí, J. 2014: "Long-term social change in Iron Age northern Iberia", B. A. Knapp y P. Van Dommelen (eds.), The Cambridge Prehistory of the Bronze & Iron Age Mediterranean, Nueva York, 454-470. https://doi.org/10.1017/CHO9781139028387.033
Sanmartí, J. 2015: "Interactions coloniales, cuisine et formes de consommation en Ibérie septentrionale", R. Roure (ed.), Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale. Hommages à Michel Bats, Bibliothèque d'Archéologie Méditerranéenne et Africaine, 15, 171-183. https://doi.org/10.4000/books.pccj.4181
Sanmartí, J. y Asensio, D. 2005: "Comercio púnico y estratificación social: la difusión de cerámicas comunes en la costa nordoriental de la Península Ibérica", V Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici (Marsala-Palermo, 2-8 ottobre 2000), Palermo, 1299-1310.
Sanmartí, J., Asensio, D. y Martín, A. 2002: "Les relacions comercials amb el món mediterrani dels pobles indígenes de la Catalunya sudpirinenca durant el periode tardoarcaic (ca. 575-450 aC)", Cypsela, 14, 69-106.
Sanmartí, J., Asensio, D., Miró, M. T. y Jornet, R. 2012: "Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro", Archivo Español de Arqueología 85, 23-43. https://doi.org/10.3989/aespa.085.012.003
Sanmartí, J., Belarte, M. C., Noguera, J., Asensio, D., Jornet, R. y Morer, J. 2019: "A city-state system in the pre-roman Mediterranean West: the Iberian cities of eastern Catalonia", M. C. Belarte, J. Noguera, R. Plana y J. Sanmartí (eds.), Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC, TRAMA 7, Tarragona, 91-108.
Sanmartí, J., Bruguera, R. y Morer, J. 1998: "Les àmfores ibèriques de la Catalunya meridional", Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 19, 267-289.
Sanmartí, J., Plana, R. y Martín, A. 2015: "Les estructures socials en els estats ibèrics de la costa de Catalunya", M. C. Belarte, D. Garcia y J. Sanmartí (eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martin i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013), Arqueo Mediterrània 14, Barcelona, 119-136.
Sanmartí, J. y Santacana, J. 1992: El poblat ibèric d'Alorda Park, Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 11, Barcelona.
Sanmartí Grego, E. 1978a: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode, Monografies Emporitanes IV, Barcelona.
Sanmartí Grego, E. 1978b: "L'atelier des patères des trois palmettes radiales et quelques productions connexes", Journées d'études de Montpellier sur la céramique campanienne, Archéologie en Languedoc, 1, 21-36
Sanmartí Grego, E., Barberà, J., Costa, F. y Garcia, P. 1982: "Les troballes funeràries d'època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpetua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)", Empúries 44, 71-103.
Solé Caralt, J. 1948: Bisbal histórica. Resumen histórico del Penedès, Tarragona.
Solé Caralt, J. 1952: "Inventario Nacional de folios arqueológicos", Noticiario Arqueológico Hispánico, 1, 173-251.
Vilaseca, S., Solé, J. M.ª y Mañé, R. 1963: "La necrópolis de Can Canyís (Banyeres, Prov. de Tarragona)", Trabajos de Prehistoria VIII.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2020 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.