Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses

Autores/as

  • Piero Berni Millet Institut Català d’Arqueologia Clàssica

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.088.015.010

Palabras clave:

Hispania Citerior Tarraconensis, Layetania, vino, producción y comercio, tipología ánforas romanas, Dressel 2-4

Resumen


El nombre canónico Dressel 2-4 se utiliza tradicionalmente en el argot científico para señalar a las ánforas vinícolas más representativas de época romana altoimperial, especialmente aquellas producidas en la vertiente occidental del Mediterráneo. Se trata de una definición genérica y al mismo tiempo ambigua que agrupa tres formas sucesivas de la tabla tipológica de Dressel en CIL XV, con una función económica común a través de un diseño afín, pero con valores diferentes, como vamos a ver, llenos de contradicciones. Desde que André Tchernia diera a conocer en 1971 a la comunidad internacional la existencia de hornos en Cataluña para producir esta clase de ánfora, el concepto de “Dressel 2-4 tarraconense” se ha convertido en una constante que encontramos, en la práctica, ejemplificada en la casi totalidad de los trabajos publicados hasta nuestros días. Para comprender su razón de ser, la naturaleza del nombre, y sus límites científicos como clasificación tipológica, hemos creído necesario llevar a cabo un nuevo análisis general de los datos publicados hasta ahora. Esta labor ha dado como resultado la confección del primer modelo descriptivo con el que poder datar las ánforas layetanas con precisión. Asimismo, la sistematización en el tiempo de sus variantes evolutivas ha hecho posible percibir un cambio en la dinámica comercial de los vinos por la coyuntura “calidad versus cantidad”.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almagro, M. 1951: "El recinto sepulcral romano tardío de El Castellet de Ampurias", Archivo Español de Arqueología 24, 99-116.

Almeida, R. de, Van der Berg, J., Berni, P., Schimmer, F. y Carreras, C. 2014: "El comercio de ánforas hispanas en Kops Plateau (Nijmegen) desde época de Augusto a época flavia", R. Morais, A. Fernández y M. J. Sousa (eds.), As produções cerâmicas de imitaçao na Hispania, Monografías Ex Officina Hispana II, Porto, 379-392.

Aranegui, C. 1981: "La producción de ánforas romanas en el País Valenciano: estado de la cuestión", Archivo de Prehistoria Levantina XVI, Valencia, 529-538.

Beltrán Lloris, M. 1970: Las ánforas romanas en España, Anejos de Caesaraugusta VIII, Zaragoza.

Benoît, F. 1957: "Typologie et apigraphie amphoriques, les marques de Sestius", Rivista Studi Liguri 3-4, 247-285.

Bernal, D., Sáez Romero, A.M., Montero Fernández, R., Díaz Rodríguez, J.J., Sáez Espligares, A., Moreno, D. y Toboso Suárez, E.J. 2005: "Insatalaciones fluvio-marítimas de drenaje con ánforas romanas. A propósito del embarcadero flavio del Ca-o de Sancti Petri (San Fernando, Cádiz)", Spal 14, 179-230. http://dx.doi.org/10.12795/spal.2005.i14.07

Bernard, H. 2007: "Nouvelles èpaves hispaniques de Corse: Sud Perduto 2 (Bonifacio) et Marina di Fiori (Porto Vecchio)", Comercio, redistribución y fondeadores: la navegación a vela en el Mediterráneo, V Jornadas de Arqueología Subacuática, Valencia, 461-471.

Berni Millet, P. 1998: Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana, Col·lecció Instrumenta 4, Barcelona.

Berni Millet, P. 2010: "Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l'àrea occidental del Camp de Tarragona", D. Gorostidi Pi, Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes, Sèrie Documenta 16, Tarragona, 153-210.

Berni Millet, P. 2015: "Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat", V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I. d.C.), Archaeopress Roman Archaeology, 4, 55-66.

Berni Millet, P. y Carreras Monfort, P. 2013: "Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat", Barcino II: Marques i terrisseries del Baix Llobregat, Barcelona.

Berni Millet, P. y Miró, J. 2013: "Dinámica socioeconómica en la Tarraconense oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica", J. López (ed.), Tarraco Biennal. Actes del 1er Congrès Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Govern i societat a la Hipània Romana, Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy, Tarragona, 63-83.

Callender, M. H. 1965: Roman Amphorae, with index of Stamps, Oxford University Press.

Comas i Solà, M. 1985. Baetulo. Les àmfores, Monografies Badalonines 8, Badalona.

Delattre, A.L. 1906: "Un second mur à amphores découvert à Carthage", Bulletin de la société archéologique de Sousse 1er semestre, 33-48.

Dell'Amico, P. y Pallarés, F. 2005: "Il relitto di Diano Marina e le navi a 'dolia': nuove considerazioni", T. Cortis y T. Gambin (eds.), De Triremibus, Festschrift in honour of Joseph Muscat, Malta, 67-114.

Dell'Amico, P. y Pallarés, F. 2007: "Le anfore della Laietania. Appunti e riflessioni", Archeologia Marittima Mediterranea. An International Journal on Underwater Archaeology 4, 53-133.

Dressel, H. 1879: "Di un grande deposito di anfore rivenuto nel nuovo quartiere del Castro Pretorio", Bullettino della Commissione Archeologica Comunale di Roma, Anno VII - Serie seconda, 36-64, Tav. VII-XVIII.

Farinas del Cerro, L., Hesnard, A. y Fernandez de la Vega, W. 1977: "Contribution à l'établissement d'une typologie des amphores dites Dressel 2-4", Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude typologique des amphores, Actes du colloque de Rome, Roma, 179-206.

Freed, J. 1998: "Stamped Tarraconensian Dressel 2-4 Amphoras at Carthage", II Col.loqui Internacional d'Arqueologia Roman. Actes, El vi a l'antiguitat: Economia, produccio i comerc al Mediterrani occidental, Monografies Badalonines 14, 350-356.

García Vargas, E., Almeida, R. y González Cesteros, H. 2011: "Los tipos anfóricos del Guadalquivir en el marco de los envases hispanos del siglo I a.C. Un universo heterogéneo entre la imitación y la estandarización", Spal 20, 185-283. http://dx.doi.org/10.12795/spal.2011.i20.12

Gianfrotta, P.A. y Hesnard, A. 1987: "Due relitti augustei carichi di dolia. Quelli di Ladispoli e del Grand Ribaud D", El vi a l'Antiguitat. Economia producció i comerç al Mediterrani Occidenta, I Col·loqui d'Arqueologia Romana, Badalona, 285-297.

Gisbert, J.A. 1987: "La producció del vi al territori de Dianum durant l'Alt Imperi: el taller d'àmfores de la vil·la romana de l'Almadrava (Setlamirarrosa - Miraflor)", El vi a l'Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, I Col·loqui d'Arqueologia Romana, Badalona, 104-118.

González Cesteros, H. y Tremmel, B. 2013: "Aceite, vino y salazones hispanos en Oberaden", De vino et oleo Hispaniae. Áreas de producción y procesos tecnológicos del vino y el aceite en la Hispania romana, Anales de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Murcia 27-28, Murcia, 527-542.

González Cesteros, H. 2014: Ánforas hispanas en la Germania Inferior antes de la formación de la provincia (20 a.C.-69 d.C.), Tesis Doctoral inédita, Tarragona.

Grace, V.R. 1961: Amphoras and the ancient wine trade, Excavations of the Athenian Agora 6, Princeton.

Grenier, A. 1934: Manuel d'archéologie préhistorique, celtique et gallo-romaine, J. Déchelette VI (2), Paris.

Hesnard, A., Carre, M-B, Rival, M., Dangréaux, B., Thinon, M., Blaustein Dumontier M., Chéné A., Foliot, P. y Bernard-Maugiron, H. 1988: "L'épave romaine Grand Ribaud D (Hyères, Var)", Archaeonautica 8, 5-180. http://dx.doi.org/10.3406/nauti.1988.1135

Járrega, R. 2008: "La producció vinícola i els tallers d'àmfores a l'ager Tarraconensis i l'ager Dertosanus", M. Prevosti y A. Martín (eds.), El vi tarraconense i laietà: ahir i avui, Actes del simpòsium, Sèrie Documenta 7, 99-123.

Lamboglia, N. 1955: "Sulla cronologia delle anfore romane di etá republicana (II-I secolo a.C.)", Rivista Studi Liguri 21 (3-4), 241-270.

Laubenheimer, F. 1989: "Les amphores gauloises sous l'Empire. Recherches nouvelles sur leur production et leur chronologie", Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche. Actes du colloque de Sienne, École Française de Rome, Roma, 105-138.

Liou, B. y Domergue, C. 1990: "Le commerce de la Bétique au Ier siècle de notre ère. Notes sur l'épave Lavezzi 1 (Bonifacio, Corse du Sud)", Archaeonautica 10, 125-155. http://dx.doi.org/10.3406/nauti.1990.905

Loeschke, S. 1909: "Keramische Funde in Haltern. Ein Beitrag zur Geschichte der Augusteischen Kultur in Deutschland", Mitteilungen der Altertumkommission für Westfallen II, Münster, 101-257.

Loeschke, S. 1942: "Die römische und belgische Keramik aus Oberaden", C. Albrecht (ed.), Das Römerlager in Oberaden und das Uferkastell in Beckinghausen an der Lippe, Dortmund, 7-148.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. 2008: "Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya", La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis, Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, 33-94.

Martínez Ferreras, V. 2014: Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.- I d.C.), Roman and Late Antique Mediterranean Pottery 4, Oxford.

Marty, F. y Zaaraoui, Y. 2009: "Contextes céramiques du haut-empire de la bonification de l'Estagnon à Fos-sur-mer (Bouches-du-Rhône)", SFECAG, Actes du Congrés de Colmar, Marseille, 397-426.

Miró Canals J. 1988: La Producción de ánforas romanas en Catalunya, BAR Int. Series 473, Oxford.

Nolla J.M. y Solías, J.M. 1984: "L'àmfora tarraconense 1. Característiques, procedència, àrees de producció, cronología", Butlletí Arqueològic de Tarragona 6-7, 107-144.

Oxé, A., Comfort, H. y Kenrick, P. 2000: Corpus Vasorum Arretinorum. A Catalogue of the Signatures, Shapes and Chronology of Italian Sigillata (2ª ed.), Bonn.

Pallarés, F. 1983: La nave romana del golfo di Diano Marina. Relazione preliminare della campagna 1981, Forma Maris Antiqui XI-XII (1975-1981), Bordighera.

Pallarés, F. 1985: "La nave romana di Diano Marina, Relazione preliminare", VI Congreso internacional de Arqueología submarina, Madrid, 285-296.

Panella, C. 1970: "Anfore", Ostia II, Roma, 102-264.

Panella, C. y Fano, M. 1977: "Le anfore con anse bifide conservate a Pompei: contributo ad una loro classificazione", Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude typologique des amphores, Actes du colloque de Rome, Roma, 133-177.

Pascual Guasch, R. 1962: "Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora", VII Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 334-345.

Pascual Guasch, R. 1977: "Las ánforas de la Layetania", en: Méthodes classiques et Méthodes Formelles dans l'Étude des Amphores, Actes du Colloque de Rome, Roma, 47-96.

Pelichet, E. 1946: "A propos des amphores trouvées a Nyon", Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte 8, 189-202.

Piccottini, G. 1997: "Amphorae litteratae vom Magdalensberg", Erath, G. et alii (eds.), Komos, Festschrift für Thuri Lorenz zum 65. Geburtstag, Wien, 203-206.

Sciallano, M. y Liou, B. 1985: "Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4", Archaeonautica 5.

Sciallano, M. y Marliere, S. 2008: "L'èpave à dolia de l'île de la Giraglia (Haute-Corse)", Archaeonautica 15, 113-151.

Tchernia, A. 1964: "Amphores et marques d'amphores de Bétique à Pompéi et à Stabies", Mélanges d'archéologie et d'histoire de l'École Française de Rome 76 (2), 419-449.

Tchernia, A. 1971: "Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l'Empire", Archivo Español de Arqueología 44, 38-85.

Tchernia, A. y Zevi, F. 1972: "Amphores vinaires de Campanie et de Tarraconaise à Ostie", Recherches sur les amphores romaines, Actes du Colloque de Rome, Publications de l'École française de Rome 10, Roma, 35-67.

Tchernia, A. 1986: Le vin de l'Italie romaine. Essai d'histoire économique d'après les amphores, Roma.

Vegas, M. 1973: Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental, Barcelona.

Zevi, F. 1966: "Appunti sulle anfore romane", Archeologia Classica XVIII, 208-247.

Descargas

Publicado

2015-12-30

Cómo citar

Berni Millet, P. (2015). Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses. Archivo Español De Arqueología, 88, 187–201. https://doi.org/10.3989/aespa.088.015.010

Número

Sección

Artículos