Cultura material y cultura escrita en la sociedad rural de Hispania en los siglos I-II d. C.: el conjunto cerámico y los grafitos del asentamiento de Cal Montblanc (Albesa, Lleida)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.091.018.011

Palabras clave:

cerámica romana, sigillata, instrumentum scriptum, escritura, sociedad rural

Resumen


La excavación de un asentamiento rural cercano a Lleida permitió recuperar un importante contexto cerámico datado en los siglos I-II d. C. El repertorio cerámico recuperado incluye una amplia representación de vajillas de mesa romana; en especial, sigillata hispánica. Un gran número de vasos presenta grafitos con significados muy diferentes. La riqueza y diversidad del conjunto permite hacer algunas consideraciones sobre las condiciones de su formación y la función del lugar, así como sobre la difusión de la cultura escrita entre la población rural del periodo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abascal, J. M. 1994: Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania, Murcia-Madrid. PMid:8130726

Abascal, J. M. y Cebrián, R. 2007: "Grafitos cerámicos de Segobriga (1996-2006)", Lucentum 26, 127-171.

Agostiniani, L. 1982: Le "inscrizioni parlanti" dell'Italia antica, Florencia.

Aguilera, A. y Garcés, I. 1997: "La inscripción ante cocturam de Esplujals (Foradada, La Noguera, Lleida). Un congiario para mulsum", Pyrenae 28, 271-283.

Andreu Pintado, J. y Delange, I. 2017: "Un singular grafito sobre sigillata hispánica hallado en Los Bañales de Uncastillo (Zaragoza)* (Conventus Caesaraugustanus)", Ficheiro Epigráfico 152, núm. 609.

Aquilué, X. 1987: Las cerámicas africanas de la ciudad romana de Baetulo (Hispania Tarraconensis), BAR International Series 337, Oxford.

Aquilué, X. 1995: "La cerámica común africana", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Cerámica comuna romana d'època altimperial a la península ibèrica. Estat de la qüestió, Empúries, 61-74.

Aquilué, X. 2008: "Las imitaciones de cerámica africana en Hispania", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 553-561.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. 2008: "L'evolució dels contextos ceràmics d'Empúries entre els segles ii a. C. i vii d. C.", SFECAG, Actes Du congrès de l'Escala-Empúries" 1er-4 mai 2008, 33-62.

Bakker, L. y Galsterer-Kroll, B. 1975: Graffiti auf römischer Keramik im rheinischen Landesmuseum Bonn, Colonia.

Bussière, J. 2000: Lampes antiques d'Algérie, Montagnac. PMCid:PMC111753

Bustamante, M. 2013: Terra Sigillata Hispánica en Augusta Emerita (Mérida, Badajoz). Valoración tipocronológica a partir de los vertederos del suburbio norte, Anejos Archivo Espa-ol de Arqueología-XLV, Madrid.

Buxeda, J., Madrid, M., Morán, M. y Payà, X. 2014: "La terra sigillata d'Ilerda. Caracterització arqueomètrica i estudi històric-arqueològic de la seva producción i de la seva relació amb les ceràmiques engalbades", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 182-249.

Carreras, C. 2004: "Les àmfores de Iesso", J. Guitart y J. Pera (eds.), Iesso I. Miscel·lània arqueológica, Barcelona-Guissona, 145-169.

Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J. M.ª y Tremoleda, J. 1990: Ceràmiques comunes i de producció local d'època romana. I, Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona, Girona.

Casas, J., Castanyer, P. Nolla, J. M.ª y Tremoleda, J. 1995: "Les ceràmiques comunes locals del N.E. de Catalunya", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Ceràmica comuna romana d'època Alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, Barcelona, 99-127.

Casas J. y Merino, J. 1990: "Troballes de ceràmica vidriada d'època romana a les comarques costaneres de Girona", Cypsela VIII, 139-155.

Corell, J., Gómez, X., Escrivà, V. y Vidal, X. 2012: "Grafitos sobre cerámica romana de Edeta (Llíria, València)", M. Fuchs, R. Sylvestre y C. Schmidt Heidenreich (eds.), Inscriptions mineures. Nouveutés et réflexions, Actes du premier colloque Ductus (19-20 juin, Université de Lausanne), Berna, 95-124.

Escrivà, V. 1989: Cerámica romana de Valentia. La terra sigillata hispánica, Série arqueológica municipal-8, Valencia. PMid:2692099

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 2002 : Inscriptions romaines de Catalogne, V, suppléments aux volumes iñaIV et instrumentum inscriptum, Paris.

Fernández, A. y Remolà, J.-A. 2008: "Tarraco: contextos ceràmics d'època altoimperial (segles iñaIII)", SFECAG, Actes Du congrès de l'Escala- Empúries" 1er-4 mai 2008, 87-102.

Feugère, M. 2004 : "L'instrumentum, support d'écrit", Gallia 61, 53-65. https://doi.org/10.3406/galia.2004.3187

Garabito, T. 1978: Los Alfares Romano Riojanos, Bibliotheca Praehistorica Hispana, vol. XVI, Madrid.

García Noguera, M., Pociñaa López, C. A. y Remolà Vallverdú, J. A. 1997: "Un context ceràmic d'inicis del segle II d.C. a Tàrraco (Hispania Tarraconensis)", Pyrenae 28, 179-209.

Genin, M. (dir.) 2007: La Graufesenque (Millau, Aveyron). Volume II. Sigillées lisses et autres productions, Pessac. Gil, I., Loriente, A. Morán, M., Payà, X. y Pérez Almoguera, A. 2001: "De la Iltirta prerromana a la Ilerda tardorromana. Nuevos datos tras dos décadas de investigación continuada en Lérida", Archivo Espa-ol de Arqueología 74, 161-181.

Goróstidi, D. 2010: Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT), Col·lecció Documenta 16.3, Tarragona. Hidalgo, L. A., Bustamante, M. y Pérez, C. 2012: "Grafitos sobre cerámica del puticuli de la calle Cabo Verde de Mérida (España). Nuevos datos sobre la cotidianidad Emeritense en el siglo I d. C.", Espacio, Tiempo y Forma. Serie 2. Historia Antigua 25, 131-172.

Hingley, R. 2005: Globalizing Roman Culture: Unity, Diversity and Empire, Londres-Nueva York. https://doi.org/10.4324/9780203023341 PMid:15919915 PMCid:PMC1143675

Huguet, E. y Ribera, A. 2014: "Contextos ceràmics altimperials de Valentia", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 150-181.

Járrega, R. y Abela, J. 2010: "Producció i importació de ceràmiques a l'ager Tarraconensis. Una aproximació a l'economia del Camp de Tarragona en època romana", M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament, Col·lecció Documenta-16, Tarragona, 141-206.

Járrega, R. y Otiñaa, P. 2008: "Un tipo de ánfora Tarraconense de época medioimperial (siglos IiñaIII): la Dressel 2-4 evolucionada", SFECAG, Actes du Congrès de L'Escala-Empúries, 2008, 281-286.

Járrega, R. y Prevosti, M. 2010: "Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l'ager Tarraconensis", M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament, Col·lecció Documenta-16, Tarragona, 455-489.

Junyent, E. y Pérez Almoguera, A. 1994: "Los restos arqueológicos de la plaza Sant Joan de Lleida, Revista d'Arqueologia de Ponent 1, 173-203.

Kajanto, I. 1982: The latin cognomina, Roma.

López Mullor, A. 1981: "Notas para una clasificación de los tipos más frecuentes de la cerámica vidriada romana en Catalu-a", Ampurias 43, 201-215.

López Mullor, A. 2008: "Las cerámicas de paredes finas en la fachada mediterránea de la Península Ibérica y las Islas Baleares", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 343-383.

Lorincz, B. 1994-2002: Onomasticon provinciarum Europae Latinarum, Budapest.

Madrid, M., Comas, M. y P. Padrós, P. 2005: "Étude archéologique et analise archéométrique de la céramique sigillée sud-gauloise documentée a la ville romaine de Baetulo (Badalona, Barcelona)", La difusió de la Terra Sigillata Sud.gàl.lica al nord d'Hispania, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Monografies-6, Barcelona, 179−197.

Marí, L. y Revilla, V. 2003: "El Tossal del Moro (Corbins, Segrià). Economia i organització de l'espai en una vil·la del territori d'Ilerda", Actes de les jornades d'arqueologia i paleontologia 2000, Comarques de Lleida, Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Barcelona, 343-361.

Marín, C. 1995: "La cerámica de cocina africana: consideraciones en torno a la evidencia valenciana", X. Aquilué y M. Roca (eds.), Cerámica comuna romana d'època altimperial a la península ibèrica. Estat de la qüestió, Empúries, 155-165.

Massaro, M. 2015: "Mali versus an proba oratio? (epigrafia latina su instrumentum e carmina epigraphica)", Sylloge Epigraphica Barcinonensis 12, 237-261.

Mayet, F. 1970: "À propos de deux potier de Mérida: Valerius Paternus et Lapillius (problèmes de méthode)", Melanges de la Casa de Velázquez 6, 5-41. https://doi.org/10.3406/casa.1970.1012

Mayet, F. 1984: Les céramiques sigillées hispaniques, Paris.

Menéndez Granda, a. y Sánchez Hidalgo, E. 2014: "La terra sigillata del castro de Chao Sanmartín (Asturias). Conjuntos cerámicos de las construcciones c-10 y c-22", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 339-366.

Mezquíriz, M. A. 1961: Terra sigillata hispánica, Valencia.

Mezquíriz, M. A. 1985: "Terra sigillata ispanica", en Atlante delle forme ceramiche II, tardo ellenismo e primo impero, Roma, 97-174.

Mínguez, J. A. 1996: "Decoraciones fálicas sobre vasos cerámicos de época romana de la Península Ibérica", Zephyrus 49, 305-319.

Oxé, A., Comfort H. y Kenrick, Ph. 2000: Corpus Vasorum Arretinorum. A catalogue of the signatures, shapes and chronology of Italian sigillata, Bonn.

Paz Peralta, J. A. 2008: "La producción de cerámica vidriada", D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 489-494.

Pellegrino, E. 2009: "Les céramiques comunes d'origine orientales dans le Sud de la Gaule au Haut-Empire: le gobelet Marabini LXVIII", M. Pasqualini (dir.), Les céramiques comunes d'Italie et de Narbonnaise. Structures de production, typologies et contextes inédits. IIe s. av. J.-C. – IIIe s. apr. J.-C., (Naples, 2-3 novembre 2006), Colléction Centre Jean Bérard-30, Nápoles, 251-281.

Pera, J. y De Solà, G. 2014: "La problemática de la terra sigillata hispánica en las ciudades de interior: el caso de Iesso", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona, 250-269.

Pérez Almoguera, A. 1983-1984: "Marcas de Terra Sigillata de Ilerda", Pyrenae 19-20, 127-139.

Pérez Almoguera, A. 1990: La "terra sigillata" de l'antic Portal de Magdalena, Monografies d'Arqueologia Urbana-1, Lleida.

Pérez Almoguera, A. 1993: "Imitaciones de "terra sigillata" de Lérida", Homenatge a Miquel Tarradell, Barcelona, 767-777.

Pérez Almoguera, A. 1999: "T.P.M.T, alfarero ilerdense de terra sigillata", Anales de Prehistoria y Arqueología 15, 169-177.

Pérez Almoguera, A. 2003: "Nuevos datos de epigrafía ilerdense", Revista d'Arqueologia de Ponent 13, 337-343.

Pérez Almoguera, A. 2005: "El municipium de Ilerda y la terra sigillata sudgálica", X. Nieto, M. Roca, A. Vernhet y P. Sciau (eds.): La difusió de la Terra Sigillata Sundgàl·lica al nord d'Hispania, Barcelona, 105-110.

Pérez Almoguera, A. 2008: "La zona de la confluencia Ebro-Segre-Cinca", V. Revilla, J.-R. González y M. Prevosti (eds.), Actes del Simposi Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana (Lleida, 28-30 de novembre de 2007), Barcelona, vol. I, 229-242.

Polak, M. 2000: South Gaulish Terra Sigillata with Potters' Stamps from Vechten, Rei cretariae Romanae fautorum acta. Supplementum-9, Nijmegen.

Polo, J., Sánchez-Lafuente, J. y Rascón, S. 1999: "Grafitos sobre instrumental doméstico en Hispania. Problemas y perspectivas de estudio", XI Congresso Internazionale di Epigrafia Greca e Latina (Roma, 24-28 settembre 1997), Roma, 585-599.

Quevedo, A. 2015: Contextos cerámicos y transformaciones urbanas en Carthago Nova (s. IiñaIII d. C.), Roman and Late Antique Mediterranean Pottery 7, Oxford.

Rascón, S. Polo, J. y Maese, M. D. 1994: "Grafitos sobre terra sigillata hispánica hallados en un vertedero del siglo I en la casa de Hippolytus (Complutum)", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 21, 235-270.

Revilla, V. 2014: "Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona)", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 123-149.

Revilla, V. 2015: "Agricultura, artesanado rural y territorio en el noreste de Hispania Citerior: estructuras y dinámicas", V. Martínez (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (siglos I a. C. - I d. C.), Archeopress Roman Archaeology-4, Oxford, 1-17.

Ricci, A. 1985: "Ceramica a pareti sotili", en Atlante delle forme ceramiche II, tardo ellenismo e primo impero, Roma, 231-357. PMCid:PMC1306077

Robles, J. M.ª y Cortés, J. 1983: "Grafito sobre Sigillata encontrado en la Villa Romana de La Serna (Palencia)", Publicaciones de la Institución Tello Tellez de Meneses 49, 5-17.

Roca, M. y Fernández, M.ª I. 1999: Terra sigillata hispanica: centros de fabricación y producciones altoimperiales. Homenaje a Mª Ángeles Mezquíriz, Universidad de Jaén-Universidad de Granada.

Rodrigo, E. 2004: "L'estructuració del territori de Iesso en època romana", J. Guitart y J. Pera (eds.), Miscel·lània arqueològica. Iesso I, Barcelona- Guissona, 171-186.

Rovira, J. y Gasca, M. 1990: "Una Statio con restos de una Turris, en el Tossal de Cal Montblanc (Albesa, La Noguera, Lleida), y su vía romana", Simposio sobre la red viaria en la Hispania romana, Zaragoza, 385-398. PMCid:PMC1133714

Solin, H. 2003: Die Griechischen Personennamen in Rom: ein Namenbuch, Berlin.

Tremoleda, J., Castanyer, P. y Santos, M. 2014: "Contextos ceràmics altoimperials del Municipium Emporiae", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 9-71.

Trullen, A. y Remolà, J.-A. 2014: "Contextos cerámicos alto-imperiales de Tarraco (siglos iñaIII d. C.)", M. Roca, M. Madrid y R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d'època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona, 94-122.

Uscatescu, A. 2004: "La ciutat de Iesso durant l'antiguitat tardana: les novetats de la campanya d'excavacions de 1999", J. Guitart y J. Pera (eds.), Iesso I. Miscel·lània arqueológica, Barcelona- Guissona, 11-142.

Vavassori, M. 2012: "La personalizzazione della cerámica domestica", Sylloge Epigraphica Barcinonensis 10, 81-99.

Wilson, A. 2002: "Urban production in the Roman world", Papers of the British School at Rome 70, 231-274. https://doi.org/10.1017/S0068246200002166

Woolf, G. 1995: "The Formation of Roman Provincial Cultures", M. Millet et alii (eds.), Integration in the Early Roman West. The role of Culture and Ideology, Luxembourg, 9-18.

Descargas

Publicado

2018-12-30

Cómo citar

Marí i Sala, L., & Revilla Calvo, V. (2018). Cultura material y cultura escrita en la sociedad rural de Hispania en los siglos I-II d. C.: el conjunto cerámico y los grafitos del asentamiento de Cal Montblanc (Albesa, Lleida). Archivo Español De Arqueología, 91, 217–242. https://doi.org/10.3989/aespa.091.018.011

Número

Sección

Artículos