Archivo Español de Arqueología, Vol 91 (2018)

Los ceretanos y la iberización del Pirineo oriental (s. IV-III a. n. e.). Una nueva aproximación histórica y arqueológica


https://doi.org/10.3989/aespa.091.018.009

Joan Oller Guzmán
Universitat Autònoma de Barcelona, España
orcid http://orcid.org/0000-0001-5002-4914

Jordi Morera Camprubí
Universitat Autònoma de Barcelona, España
orcid http://orcid.org/0000-0001-6425-2627

Oriol Olesti Vila
Universitat Autònoma de Barcelona, España
orcid http://orcid.org/0000-0003-2184-5312

Oriol Mercadal Fernàndez
Museu Cerdà, Puigcerdà, España

Resumen


Los trabajos arqueológicos desarrollados en la Cerdanya (Pirineo Oriental) en los últimos 15 años han permitido por primera vez definir la entidad del pueblo de los Cerretani, comunidad brevemente mencionada por los autores greco-romanos. Características como su origen, su filiación cultural, y sus peculiares pautas territoriales y económicas, han sido identificadas a partir del estudio de algunos de sus principales yacimientos. Se trata de una etnia con un claro componente montañés y ganadero, pero que llegó a desarrollar un interesante sistema de oppida y un sorprendente corpus epigráfico rupestre.

Palabras clave


ceretanos; Pirineos Orientales; iberización; trashumancia; oppidum; Castellot de Bolvir

Texto completo:


PDF

Referencias


Abad, L. y Sala, F. 2001: Poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y la Escuera, Madrid.

Albizuri, S., Alonso, N. y López, F. J. 2011: "Economia i canvi social a Catalunya durant l'edat del bronze i la primera edat del ferro", Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·leni aC a la Mediterrània occidental, Calafell, 11-36.

Aranegui, A. 2012: Los Íberos: ayer y hoy, Madrid. PMid:22000705

Arcelin, P. y Plana-Mallart, R. 2011: "L'expression monumentale des rites protohistoriques en gaule méditerranéenne et dans la partie nord-est de la Péninsule Ibérique. Stèles, bâtiments culuels et sculptures", R. Roure y L. Pernet (dirs.), Des rites et des hommes. Les pratiques symboliques des Celtes, des Ibères et des Grecs en Provencs, en languedoc et en Catalogne, Paris, 25-60. PMid:21104496

Artica, E. 2015: "Los cerretanos occidentales, revisión de un constructo moderno", Príncipe de Viana 263, 1149-1163.

Asensio, D., Jornet, R., Miró, M. y Sanmartí, J. 2011: "La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)", Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, 243-261.

Belarte, M. C. y De Chazelles, C. A. 2011: "Les manifestations de pratiques rituelles en contexte domestique en Ibérie et en Gaule méditerranéenne", R. Roure y L. Pernet (dirs.), Des rites et des hommes. Les pratiques symboliques des Celtes, des Ibères et des Grecs en Provencs, en Languedoc et en Catalogne, París, 165-188.

Belarte, M. C., Garcia, D. y Sanmartí, J. (eds.) 2015: Arqueomediterrània, 15, Les estructures socials protohistòriques a la Gàlia i a Ibèria, Tarragona.

Berrocal, L. 2004: "La defensa de la comunidad: sobre las funciones emblemáticas de las murallas protohistóricas en la Península ibérica", Gladius 24, 27-98. https://doi.org/10.3989/gladius.2004.36

Bonet, H. y Mata, C. 2002: El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Valencia. PMCid:PMC2478592

Bousquet, D., Campmajó, P., Brabol, D., Rancoule, G., Ruas, M. P., Bouby, L., Calastrenc, C., Llubes, M. y Parent, G. 2014: "Du Bronze Final III au Ier âge du Fer. Premiers résultats des fouilles du site de menhir à Eyne", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà, 107-129.

Buxó, R., Principal, J., Alonso, N., Belarte, M. C., Colominas, L., López, D., Pons, E., Rovira, M. C., Saña, M. y Valenzuela, S. 2010: "Prácticas alimentarias en la Edad del Hierro en Catalu-a", Saguntum, Extra-9. De la cuina a la taula. IV reunió d'economia en el primer mil·lenni aC, 81-96.

Callegarin, L. y Hiriart, E. 2013: "Manifestations prémonétaires et premières monnaies en Gaule méridionaleet en péninsule Ibérique", Les Dossiers d'Archéologie 360, 12-19.

Campmajó, P. 1983: Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales), Perpignan.

Campmajó, P. 2012: Ces pierres qui nous parlent. Les gravures rupestres de Cerdagne(Pyrénees orientales), des ibères à l'èpoque Contemporaine, Perpignan.

Campmajó, P., Bousquet, D., Crabol, D., Martzluff, M. y Rendu, Ch. 2014: "Premiers éléments permettant de saisir la transition âge du bronze – âge du fer en Cerdagne (Pyrénées Orientales)", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà, 131-151.

Campmajó, P. y Ferrer, J. 2010: "Le noveau Corpus d'Inscriptions Ibériques rupestres de la Cerdagne (1): premiers résultats", Paleohispanica 10, 249- 274.

Campmajó, P. y Padró, J. 1978: "Els Ceretans", II Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 189-210.

Campo, M. y Mercadal O. 2009: "Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo III a. C. ‒ mediados siglo I d. C.)", A. Arévalo (ed.), Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática "Moneda y Arqueología", Madrid, 353-367.

Colominas, L. 2008: "Els animals en el conjunt de les practiques socials desenvolupades a l'establiment rural de Mas Castellar (Pontós, Girona)", Cypsela 17, 219-230.

Colominas, L. 2017: "Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles iii ane – III ne: més que pernae", O. Olesti, J. Oller y J. Morera (eds.), ArqueoPyrenae, L'explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga, Treballs d'Arqueologia 21, 129-147.

Colominas, L. y Saña, M. 2014: "Pràctiques ramaderes durant la transició del bronze final a la primera edat del Ferro a les dues vessants del Pirineu oriental", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà, 559-578.

De León, D., Morera, J., Oller, J. y Olesti, O. 2017: "Los conjuntos cerámicos de las fases de ocupación Ceretana e Ibero-Romana de El Castellot, Bolvir de Cerdanya (Girona)", Cypsela 20, 2014-2016, 165-181.

Ejarque, A. 2013: La alta montaña pirenaica: génesis y configuración holocena de un paisaje Cultural. Estudio paleo-ambiental en el Valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra), Oxford. PMCid:PMC3636860

Ferrer, J. 2010: "La llengua i l'escriptura ibèrica a la Cerdanya", Ker 4, 50-59.

Ferrer, J. 2015a: "L'escriptura ibèrica a la Cerdanya: els abecedaris rupestres", ERA. Revista Cerdana de Recerca 1, 37-48.

Ferrer, J. 2015b: "Le nouveau corpus d'inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (2). Deuxième parution", Sources 3, 7-22.

Ferrer, J., Velaza, J. y Olesti, O., en prensa: "Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Libica", Dialogues d'Histoire Ancienne 44/1.

Francès, J. y Guàrdia, M. 2011: "Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, Vallès Occidental)", Revista d'Arqueologia de Ponent 21, 165-172.

Gallop, D. 2005: "Les transformations de l'environnement Pyrénéenne durant L'Antiquité: l'état de la question à la lumière des données polliniques", P. Sillières (dir.), L'Aquitanie et l'Hispanie septentrionale à l'époque Julio-Claudienne, Bordeaux, 317-327. PMCid:PMC1208953

Garcia, D., Garcia, F. y Moreno, I. 2005. "L'assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume-Mas d'en Serrà (Alcanar-Montsià)", XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans I, Puigcerdà, 117-130.

Gardiesen, A. 2011: "Economia alimentària i límits d'una disciplina: alguns exemples arqueozoològics de l'edat del ferro al Llenguadoc", Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·leni aC a la mediterrània occidental, Calafell, 47-60.

Guàrdia, J., Guitart, J., Carreras, C. y Olesti, O. 2015: "El forum de Iulia Livica", Era. Revista Cerdana de Recerca 1, 97-112.

Harchoufe, R. y Poupet, P. 2013: "Approche pédoarchéologique des espaces de production agricole à l'âge du Bronze dans les montagnes méditerranéennes (exemples des Pyrénées-Orientales et de la Haute-Corse, France)", Préhistoires Méditerranéennes 4, 1-32.

López, A. y Fierro, X. 2011: "Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)", Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, 215-239.

Martzluff, M., Bousquet, D., Campmajó, P., Crabol, D., Rendu, Ch. y Belbenoit, V. 2014: "Questions sur le mode d'occupations de l'espace sur la Solana de Cerdagne, autour du Bronze Final-Ier âge du Fer", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà, 167-185.

Mata, C., Pérez, G. e Iborra, M. P. 2005: "Les activitats econòmiques dels pobles ibers al País Valencià", XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans I, Puigcerdà, 737-753.

Mayer, M. 1984: "Cerretani, quondam Tirynthia castra. Sobre Sil. Ital. 3, 357", V Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 197-199.

Morera, J. 2017: Territori i Poblament de Cerdanya a l'Antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana, tesis doctoral inédita, Universitat Autònoma de Barcelona.

Morera, J., Olesti, O., Oller, J., Mercadal, O. y Sànchez, E. 2014: "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013", XII Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, Girona, 159-168.

Morera, J., Olesti, O. y Oller, J. 2016: "El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana", J. Pera y J. Vidal, Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana, Zaragoza, 137-166.

Moret, P. 2010: "Les tours rurales et les maisons fortes de l'Hispanie romaine: éléments pour un bilan", V. Mayoral y S. Celestino (coords.), Los paisajes rurales de la Romanización. Arquitectura y explotación del territorio, Mérida, 9-36.

Noguera, J., Principal, J. y Ñaco, T. 2014: "La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218-45 aC)", F. Cadiou y M. Navarro (ed.), La Guerre et ses Traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l'époque de la conquête romaine (IIIe – Ier s aC), Bordeaux, 31-56.

Olesti, O. 2014: Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio, Sabadell. PMid:25720443

Olesti, O. y Mercadal, O. 2005: "La iberització del Pirineu Oriental i la filiació étnica dels ceretans", Acta Paleohispanica 5, 295-314.

Olesti, O. y Mercadal, O. 2017: "L'explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane.), O. Olesti, J. Oller, J. Morera (eds.), ArqueoPyrenae. L'explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga, Treballs d'Arqueologia 21, 9-47.

Oller, J. y Morera, J. 2014-2016: Memòria de la intervenció arqueológica realitzada al Tossal de Baltarga. Campanya 2013, 2015, 2016, Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Olesti, O., Morera, J., Crespo, C. y Mercadal, O. 2011: "El Castellot de Bolvir (la Cerdanya): una fortificació ceretana als Pirineus", Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, 295-330.

Olesti, O., Oller, J. y Morera, J. (eds.) 2017: ArqueoPyrenae. L'explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga, Treballs d'Arqueologia 21, Barcelona.

Oller, J., Olesti, O., Mercadal, O. y Morera, J. 2015: "El Tossal de Baltarga. Un nou assentament Ibero-Ceretà a la Cerdanya", Actes de les Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, Lleida, 148-155.

Ollich, I., y De Rocafiguera, M. 2001: "El poblat ibèric i medieval de l'Esquerda (Masies de Roda, Osona). De l'excavació a l'experimentació arqueològica", Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, 115-133.

Olmos, P. 2009: "Aproximació a la métrica ibèrica a Catalunya (segles v-ii aC)", Revista d'Arqueologia de Ponent 19, 51-70.

Palet, J. M., Orengo, H., Ejarque, A., Euba, I., Miras, Y. y Riera, S. 2010: "Formas de paisaje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudios pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Catalu-a)", Bollettino di Archeologia on line I, volumen speciale, 67-79.

Pancorbo, A., en prensa: "Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)", Tribuna d'Arqueologia 2016-2017. Generalitat de Catalunya.

Piera, M. 2015: "El Pla de la Guineu (Gerri de la Sal). Primeres evidències d'explotació de la sal en época del Bronze", Actes de les Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, Lleida, 142-147.

Piqué, R. 2014: "Paleoambient i aprofitament de recursos forestals a la transició del Bronze Final a la Primera Edat del Ferro a les comarques del NE de Catalunya", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà-Congrés Nacional d'Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 501-518.

Pons, E. 2005: "Catalunya a la transició de l'Edat del ferro: zona de pas, época de trasbalsaments humans i canvi cultural", XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans I, Puigcerdà, 69-86.

Principal, J., Cama-es, M. P. y Padrós, C. 2015: "Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera), i l'urbanisme complex d'un post avançat del nordest de la Citerior", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 309-325.

Py, M. 2009: Lattara (Lattes, Hérault). Comptoir Gaulois Méditerranéen entre Etrusques, Grecs et Romains, París.

Rancoule, G. 2005: "Attaches et relations méridionales aux âges du fer: les cas du couloir Aude-Garonne", XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans I, Puigcerdà, 61-68.

Rendu, Ch. 2003 : La Montagne d'Enveig : une estive pyrénéenne dans la longue durée, Perpignan. PMid:14652635

Rico, Ch. 1997: Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIème siècle avant J.C – IVème siècle ap. J.C., Madrid. Roure, R. y Pernet, L. 2011: Des rites et des Hommes. Les pratiques symboliques des Celtes, dès Ibères et des Grecs en Provence, en Languedoc et en Catalogne, Paris.

Roux, J. C. 1990: "Aménagements domestiques dans les îlots 1, 3 et 4-nord de Lattes (III-I ane)", Lattara 3, 317-328.

Sanmartí, J. 2005: "Intercanvi, comerç i societat en el món ibèric", XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans I, Puigcerdà, 709-728.

Sanmartí, J. y Santacana, J. 2005: Els íbers del Nord, Barcelona. PMCid:PMC1755356

Vial, J. 2009: Le Pla de la creu à Bolquère (Pyrénées Orientales). Occupation et mise en culture d'un versant de moyenne montagne au cours de premier âge du fer, en Cerdagne, memoria inédita.

Vila, S. 2014: "Aprofitament del combustible i transformació del paisatge a la plana occidental de Catalunya (durant la primera meitat del I mil·leni aC)", XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà-Congrés Nacional d'Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 519-529.

Villaronga, L. 2000: Les monedes de plata d'Emporion i Rhode i les seves imitacions, Barcelona.




Copyright (c) 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista archesparqueologia.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es