Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.010

Palabras clave:

escritura ibérica, lengua ibérica, Burriac, cultura itálica, epigrafía

Resumen


El análisis de los testimonios epigráficos de los yacimientos del valle de Cabrera de Mar muestra un dominio absoluto de la escritura ibérica sobre la latina, no sólo en el oppidum de Burriac, sino también en el asentamiento tardo-republicano situado en el actual casco urbano de Cabrera de Mar, ambos probablemente identificados con el topónimo ibérico Ilduro. Aunque la presencia en el asentamiento tardo-republicano de edificios públicos y privados de estilo itálico indican que su población se encuentra fuertemente influenciada por el estilo de vida y la cultura itálica, la presencia de inhumaciones de fetos humanos documentadas en niveles fundacionales y, especialmente, los documentos epigráficos, apuntan que incluso en el asentamiento tardo-republicano, el valle de Cabrera de Mar mantenía durante el s. II a. C. y hasta la primera mitad del s. I a. C. un marcado carácter ibérico.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aguilar, À. y Pons, E. 1988: “Epigrafía ibérica”, J. Miró, J. Pujol y J. García (eds.), El dipòsit del sector occidental del poblat de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de l’època tardana al Maresme, (= Laietania 4), 145-148.

Asensio, D., Miró, M., Sanmartí, J. y Velaza, J. 2003: “Inscripción ibérica sobre plomo procedente de Castellet de Banyoles (Tivissa)”, Palaeohispanica 3, 195-204.

Ballester, X. 2014: “Cataluña, ibèrica cuna”, Palaeohispanica 14, 59-87.

Barberà, J. 1968: “La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar”, Ampurias 30, 95-150.

Barberà, J. 1969-1970: “La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (Excavación 1968-1969)”, Ampurias 31-32, 169-190.

Beltrán, M. 1995: AZAILA. Nuevas aportaciones deducidas de la documentación inédita de Juan Cabré Aguiló, Zaragoza,.

Benito, N., Burjachs, E., Defaus, J. M., Espadaler, M. y Molina, M. 1984-85: “Les excavacions al poblat ibéric de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme) durant l’any 1984. Resultats preliminars i noves dades estratigràfiques”, Tribuna d’Arqueologia, 15-24.

Bonamusa, J. 1970: “Excavacions de sitges iberiques a Cabrera de Mar”, El Maresme 6, 13.

Bonet, H. y Mata, C. 2002: El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Trabajos Varios del SIP 99, València.

Campo, M. 2005: “Emissió i circulació monetàries al nord-est de la Hispània Citerior al final de la república”, La moneda al final de la República: Entre la tradició i la innovació, IX Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 73-93.

Cela, X., Zamora, D. y Revilla, V. 2002: “El jaciment de l’Hostal (Cabrera de Mar)”, Laietania 13, 49-65.

Cisneros, M. 1989-1990: “Enterramientos infantiles domésticos en la Colonia Lepida - Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza)”, Caesaraugusta 66-67, 105-122.

Díaz, B. y Mínguez, J. A. 2011: “Grafitos sobre cerámica —ibéricos, latinos, griegos y signos— procedentes del yacimiento romanorrepublicano de La Cabañeta (El Burgo de Ebro, Zaragoza)”, Archivo Español de Arqueología 84, 51-86.

Faria, A. M. de 1991: “Antropónimos em inscrições hispânicas meridionais”, Portugalia Nova Serie XI-XII, 73-88.

Faria, A. M. de 1999: “Novas notas de onomàstica hispânica pré-romana”, Revista Portuguesa de Arqueologia 2/1, 153-161.

Ferrer i Jané, J. 2005: “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives”, Palaeohispanica 5, 957-982.

Ferrer i Jané, J. 2006: “Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona)”, Veleia 23, 129-170.

Ferrer i Jané, J. 2008: “Ibèric: kastaun: un element característic del lèxic sobre torteres”, Cypsela 17, 253-271.

Ferrer i Jané, J. 2009: “El sistema de numerales ibérico: avances en su conocimiento”, Palaeohispanica 9, 451-479.

Ferrer i Jané, J. 2011: “Ibèric baikar: nou testimoni en un escif àtic de Sant Julià de Ramis”, J.

Burch, J. M. Nolla y J. Sagrera (eds.), Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 4. El oppidum de *kerunta, Documenta Universitaria, Girona, 208-222.

Ferrer i Jané, J. 2012: “?aleita?tin: testimoni múltiple d’un antropònim ibèric al jaciment de Can Rossó (Argençola)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 143–151.

Ferrer i Jané, J., 2013: “Los problemas de la hipótesis de la lengua ibérica como lengua vehicular”, Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas, 115-157.

Ferrer i Jané, J. 2014: “Ibèric kutu i els abecedaris ibèrics”, Veleia 31, 227-259.

Ferrer i Jané, J., Martin, A. y Sinner, A. G., 2011: “Una tortera amb inscripció ibèrica de Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar)”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis 9, 17-38.

García, J. 1986: Memòria de l’excavació d’urgència realitzada al Turó dels Tres Pins. Campanya de 1986, Mataró, inédita.

García, J. 1987: Memòria de les excavacions arqueològiques d’urgència efectuades a la necròpoli laietana del Turó dels Tres Pins (Cabrera de Mar, Maresme). Campanya de gener-març de 1987, Mataró, inédita.

García, J. 1991: “La necrópolis Layetana del “Turó dels Dos Pins” (Cabrera de Mar)”, J. Blanquez y V. A. Del Val (coords.), Congreso de Arqueología Ibérica: Las Necrópolis, Varia 1, Madrid, 109-144.

García, J. 1993: Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibérica, Barcelona

García, J., Martin, A. y Cela, X. 2000: “Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)”, Empúries 52, 29-54.

García, J. y Zamora, D. 1993: “La vall de Cabrera de Mar. Un model d’ocupació del territori a la Laietània ibèrica”, Laietania 8, 146-179.

García, J. y Zamora, D. 2005: “Les necrópolis ibériques a Catalunya”, O. Mercadal (coord.) (ed.), XIII Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: homenatge a Josep Barberà i Farràs., Piugcerdá, 955-970..

Herce, A. I., Punter, M. P., Vicente, J. y Escriche, C. 1991: “La Caridad (Caminreal, Teruel)”, M. Beltrán (ed.), La casa urbana hispanorromana:ponencias y comunicaciones, Zaragoza, 81-130.

HEp = Hispania Epigraphica. Madrid.

Hoz, J. de 2009: “El problema de los límites de la lengua ibérica como lengua vernácula”, Palaeohispanica 9, 413-433.

Hoz, J. de 2011: “Las funciones de la lengua ibérica como lengua vehicular”, Contacts linguistiques dans l’occident méditerranéen Antique, Collection de la Casa de Velázquez 126, Madrid, 27-64.

Hoz, M. P. de, Diez. B., Ribera, A. 2013: “Grafitos sobre cerámica procedentes de los niveles romanorrepublicanos de Valentia (Valencia, España)”, Palaeohispanica 13, 407-429.

López, A. y Martín, A. 2008: “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produides a Catalunya”, J. A. A. Mullor (ed.), La producció i el comerç de les àmfores de la «Provincia Hispania Tarraconensis»: homenatge a Ricard Pascual i Guasch: actes de les jornades d’estudi celebrades al Palau Marc de la Generalitat de Catalunya els dies 17 i 18 de novembre de 2005 , Monografies 8, Barcelona, 689-724.

López, A. y Martín, A. 2010a: “Productions de cerámique à parois fines dans l’agglomeration italique d’Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona)”, SFECAG, Actes du Congrès de Chelles, Marseille, 655-666.

López, A. y Martín, A. 2011: “Les produccions de ceràmica romana de parets fines al núcli itàlic d’Ilturo (Cabrera de Mar)”, J. M. Modolell (ed.), Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar, Cabrera de Mar, 1-27.

Lorrio, A., Miguel, M. P. de, Moneo, T. y Sánchez, M. D. 2010: “Enterramientos infantiles en el “oppidum” de El Molón (Camporrobles, Valencia)”, Cuadernos de arqueología de la Universidad de Navarra 18, 2, 201-262.

Maluquer de Motes, J. 1963: “Dos grafitos ibéricos con nombres latinos”, Zephyrus 24, 101-145.

Martí, C. 2004: “Las monedas del yacimiento romano republicano de Ca l’Arnau-Can Mateu (Cabrera de Mar, Barcelona)”, F. Chaves y F. J. García Fernández (eds.), Moneta Qua Scripta. La moneda como soporte de escritura, Anejos de Archivo Español de Arqueología 33, Madrid, 355-365.

Martí, C. 2009: “Las monedas de las excavaciones en “Can Benet” (Cabrera de Mar, Barcelona)”, Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática, , Madrid-Cádiz, 369-385.

Martín, A. y García, J. 2002: “La romanización en el territorio de los layetanos y la fundación de la ciudad romana de Iluro (Hispania Tarraconensis)”, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valencia, 195-204.

Martín, A. y García, J. 2007: “La vall de Cabrera de Mar. Focus inicials de la producció vitivinícola de la Laietània”, Pottery workshops and agricultural productions. Studies on the rural world in the Roman period 2, 69-82, Girona.

Miró, J., Pujol, J. y García, J. 1988: “El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de I’època ibèrica tardana al Maresme (s. I a. C.)”, Laietania 4, 1-140.

Moncunill, N. y Velaza, J. 2011: “Abiner, Abinericus, Abinnericus”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis 9, 59–62.

Oliveras, M. 2003: Informe de la intervenció arqueològica preventiva al jaciment de Can Masriera, Cabrera Mar, El Maresme, Dipositat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, (Inédito).

Orduña, E. 2005: “Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos”, Palaeohispanica 5, 491-506.

Padrós, P. 2001: “La circulació monetària a la ciutat de Baetulo (Badalona) durant el segle I aC”, Moneda i vida urbana, V Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 65-88.

Padrós, P. 2012: “Las cecas layetanas. La ceca de Baitolo”, A.G. Sinner (ed.), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos, Solsona, 44-54.

Panosa, M. I. 1993a: “Nuevas inscripciones ibéricas de Cataluña”, Complutum 4, 175-222.

Panosa, M. I. 1993b: “Annex núm. 3: L’epigrafia”, J. García (ed.), Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica”, 311-314.

Panosa, M. I. 2001: “Novedades de epigrafia ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos”, Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, Salamanca, 511-540.

Pera, J. 2001: “Aproximació a la circulació monetària de la ciutat romana de Iesso (Guissona, Lleida)”, Moneda i vida urbana, V Curs d’Història Monetària d’Hispània, Barcelona, 53-63.

Pera, J. 2005: “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I a. C. El ejemplo de la ciudad Romana de Iesso (Guissona, Lleida)”, Palaeohispanica 5, 315-333.

Pérez, A. 1996: “Las cecas catalanas y la organización territorial romano-republicana”, Archivo Español de Arqueología 69, 37-56.

Pérez-Sala, M. y Garcia, J. 2002: “El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d’època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar”, Laietania 13, 5-48.

Pujol, J. y Garcia, J. 1982-1983: “El grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme). Un jaciment d’època ibèrica situat en la rodalia del poblat ibèric de Burriac”, Laietania 2-3, 46-115.

Revilla, V. y Zamora, D. 2006: “Organització i dinàmica del poblament al territori d’Iluro (Mataró, Barcelona) entre els segles IIa. C. i IV dC”, Rhythms and Cycles of Countryside Romanization. Studies of the Rural World in the Roman Period 1, Girona, 41-66.

Ribas, M. 1952: El poblament d’Ilduro, Barcelona.

Ribas, M. 1964: El poblado ibérico de Ilduro. Madrid, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueologicas.

Ribas, M., 1994: “Restes ibériques en el Turó deis Oriols (Cabrera de Mar)”, Laietania 9, 7-17.

Rodríguez Ramos, J. 2001: “Aspectos de la morfología de los formantes segundos de los compuestos de tipo onomástico en la lengua íbera”, Faventia 23, 1, 7-19.

Rodríguez Ramos, J. 2014: “Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos”, ArqueoWeb 15, 81-238

Rubió de la Serna, J. 1888: “Noticia de una necrópolis anterromana en Cabrera de Mar (Barcelona)”, Memorias de la Real Academia de la Historia XI, Cuaderno complementario, Madrid.

Sanmartí, E. 1978: La cerâmica campaniense de Emporion y Rhode, Monografies Emporitanes IV, Barcelona.

Sanmartí, J. 1987: La Laietània Ibérica estudi d’arqueologia i d’història. Universitat de Barcelona.

Sinner, A. G. 2012: “La ceca de Ilturo. Estado de la cuestión”, A. G. Sinner (ed), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres Layetanos, Solsona, 28-43.

Sinner, A. G. 2015: “Cultural contacts and identity construction: a colonial context in NE Spain (2nd – early 1st c. B.C.)”, Journal of Roman Archaeology 28, 7-37.

Sinner, A. G. y Martí, C. 2012: “La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona)”, A. G. Sinner (ed), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres Layetanos, Solsona, 55-71.

Sinner, A. G., Velasco, C. y Velaza, J. 2014: “Una tapadera cerámica con esgrafiado hallada en Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona)”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis 11, 163-170.

Torra, F. 2009: “Les inscripcions ibèriques a la ciutat de Baetulo”, Carrer dels arbres 20, 7-24.

Tsiolis, V. 2006: “Fregellae: il complesso termale e le origini degli edifici balneari urbani nel mondo romano”, M. Osanna y M. Torelli (eds.), Sicilia ellenistica, consuetudo italica. Alle origini dell’architettura ellenistica d’Occidente, Atti dell’Incontro di studio, Spoleto, complesso monumentale di S. Nicolò, Roma, 243-255.

Untermann, J. 1975: Monumenta Linguarum Hispanicarum. I Die Münzlegenden, Wiesbaden.

Untermann, J. 1980: Monumenta Linguarum Hispanicarum. II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht, Wiesbaden.

Untermann, J. 1990: Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.

Untermann, J. 1993: “Intercanvi epistolar en un plom ibèric”, Acta Numismàtica, 21-23, 93-100.

Velaza, J. 1991: Léxico de inscripciones ibéricas (1976-1989), Barcelona.

Velaza, J. 2012a: “Chronica epigraphica iberica X (2010-11)”, Palaeohispanica 12, 283-290.

Velaza, J. 2012b: “Inscripciones paleohispánicas con abecedarios: formas y funciones”, Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas 12, 151-165.

Verdaguer, A. 1884: “Excursió col-lectiva á caldetas y á sant andreu de llevaneras, y visita á la col.lecció de D. Joan Rubio de la Serna (antiguetats ante-romanas de Cabrera)”, Bulletí de la associació d’excursións catalana, IV, 235-243.

Vicente, J., Punter, M. P., Escriche, C. y Herce, A. I. 1993: “Las inscripciones de la “Casa de LIKINE” (Caminreal, Teruel)”, J. Untermann y F. Villar (eds.), Actas del V Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la península ibérica, Salamanca, 747-772.

Viñals, J. 1996: “Notícia sobre unes troballes de materials arqueològics a Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar)”, Sessió d’Estudis Mataronins 13, 203-213.

Villaronga, L. 1979: Numismática Antigua de Hispania. Barcelona.

Villaronga, L. 1998: Les dracmes ibèriques i llurs divisors. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Barcelona.

Zamora, D. 2006-2007: “L’oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica”, Laietania 17, 23-329.

Descargas

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Sinner, A. G., & Ferrer i Jané, J. (2016). Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Archivo Español De Arqueología, 89, 193–223. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.010

Número

Sección

Artículos