Mas Gusó: un establecimiento militar de época romana en el suburbium ampuritano

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.006

Palabras clave:

suburbium de Empúries, praesidium, statio, control del territorio, control de los caminos

Resumen


Tradicionalmente considerada una villa el yacimiento de Mas Gusó (provincia de Girona) corresponde en realidad a un edificio público. Su existencia hay que contextualizarla en el marco de las estructuras que la autoridad romana establece para el control territorial muy ligada a la creación de una nueva red viaria y un sistema de recaudación fiscal. También se analizan las razones de su pervivencia hasta el siglo III d. C. muy ligadas a su relación con la cercana ciudad de Emporiae.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aquilué, X. (ed.) 2012: Empúries. Municipium Emporiae, Ciudades romanas de Hispania 6, Roma.

Aquilué, X., Mar, R., Nolla, J. M., Ruiz de Arbulo, J. y Sanmartí, E. 1984: El Fòrum romà d'Empúries (Excavacions de l'any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península Ibèrica, Monografies Emporitanes VI, Barcelona.

Arce, J. 1988: España entre el mundo antiguo y el mundo medieval, Madrid. PMCid:PMC1051539

Arrayás, I. 2005: Morfología histórica del territorio de Tarraco (s. III-I aC), Instrumenta 19, Barcelona.

Arrayás, I. 2007: "Al voltant de la «romanització» del nord-est de la península ibèrica. Reflexions sobre l'organització territorial i els fluxos comercials", Pyrenae 38.2, 47-72.

Asensio, J. A. 2006: "El gran aparejo en piedra en la arquitectura de época romana republicana de la provincia hispania citerior: el opus siliceum y el opus quadratum", Saldvie 6, 117-159.

Barrandon, N. 2007: "Le rôle des légations sénatoriales dans la gestion de la province d'Hispanie citérieure entre 133 et 82 avant J.-C.", Domitia 8-9, 227-240.

Bendala, M. 2003: "De Iberia in Hispaniam: el fenómeno urbano", L. Abad (ed.), De Iberia in Hispa niam. La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos, Murcia, 15-35.

Bermúdez, X., Cruells, J., González, J. R., Principal, J. y Morell, N. 2005: "El jaciment iberromà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera): resultats preliminars de les intervencions arqueològiques", Món ibèric als Països Catalans, XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, Puigcerdà, I, 455-466.

Brotóns, F. y Murcia, A. J. 2008: "Los castella tardorepublicanos de la cuenca alta de los ríos Argos y Quípar (Caravaca, Murcia). Aproximación arqueológica e histórica", M. P. Garcia-Bellido, A. Mostalac y A. Jiménez, (eds.), Del imperium de Pompeyo a la auctoritas de Augusto, Anejos del Archivo Español de Arqueología, XLVII, Madrid, 49-66. PMCid:PMC2246146

Burch, J., Casas, J., Castanyer, P., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Simon, J., Tremoleda, J., Varenna, A., Vivó, D. y Vivo, J. 2013: L'alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt, Girona.

Burch, J., Casas, J., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L., Rojas, A., Sagrera, J., Vivó, D., Vivo, J. y Simon, J. 2010: "La síntesi", J. M. Nolla, L. Palahí y J. Vivo (eds.), De l'oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Girona, 7-188.

Burch, J., Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M. y Vivó, D., 2001: Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l'antiga església parroquial, Girona.

Burch, J., Nolla, J. M. y Sagrera, J. 2011: Excavacions arqueològiques a Sant Julià de Ramis, 4. Les defenses de l'oppidum de *Kerunta, Girona.

Cadiou, F. 2008: Hibera in terra miles. Les armées romaines et la conquête de l'Hispanie sous la république (218-45 av.J.-C.), Bibliothêque de la Casa de Velázquez, 38, Madrid. PMCid:PMC2655434

Casas, J., Nolla, J. M., Palahí, L., Vivó, D. y Soler, V. 2015: "Mas Gusó: una statio romana al suburbium d'Emporiae", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 245-262.

Casas, J. y Sanmartí, E. 1980: "El «camí d'Empúries». Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà", Informació Arqueològica 33-34, 59-63.

Casas, J. y Soler, V. 2004: Intervenciones arqueológicas en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento precolonial a la uilla romana, BAR Int.Series 1215, Oxford.

Cebrián, R. 1995: "Un beneficiarius consularis documentado en Saetabi", Saguntum 28, Valencia, 275-278.

Díaz, M. 2009: El castellum de Puigpelat, Biblioteca Tàrraco d'Arqueologia 5, Tarragona.

Díaz, M. 2013: "El castellum de Puigpelat: un punt estratègic de control territorial a l'entorn de la Tarraco republicana", M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis, 5. Pasatge, poblament, cultura material i historia. Actes del Simposi Internacional, Documenta 16, 5, Tarragona, 354-365.

Díaz, M. y Ramírez, R. 2015: "El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconensis), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 263-278.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1984: Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone (sauf Barcino), Paris.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1985: Inscriptions romaines de Catalogne. II. Lérida, Paris.

Fabre, G., Mayer, M. y Rodà, I. 1991: Inscriptions romaines de Catalogne. III. Gérone, Paris. PMCid:PMC245424

Genera, M., Gómez, A. y Brull, A. 2005: "Disseny i planificació del sistema defensiu a l'establiment de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d'Ebre)", Tribuna d'Arqueologia, 2002-2003, Barcelona, 95-116.

Gómez-Pantoja, J. 1992: "La estación de Segisamo", Gerión 10, 259-273.

Gonçalves, A. y Carvalho, P. C. 2004: "Intervención arqueológica en el Castelo da Lousa (1997-2002): Resultados preliminares", P. Moret y T. Chapa (eds.), Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s.III a. de C.-s.I d. de C.), Madrid, 65-76.

Gorostidi, D. 2010: Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT), Documenta16, Tarragona.

Gradim, A., Schierl, Th., Teichner, F. y Oberhofer, K. 2010: "Un novo exemplo dos "castella" da fase da fundaçäo da Lusitania romana. O caso do Castelinho dos Mouros", XELB revista de arqueologia, arte, etnologia e historia 10, 215-234.

Guitart, J. 2010: "L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia", Catalan Historical Review 3,147- 162

Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. (eds.) 2003a: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Barcelona.

Guitart, J., Palet, J. M. y Prevosti, M. 2003b: "La cossetània oriental de l'època ibèrica a l'antiguitat tardana: ocupació i estructuració del territori", J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (eds.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, Barcelona, 129-157.

IRC I (= Fabre, Mayer y Rodà 1984).

IRC II (= Fabre, Mayer y Rodà 1985).

IRC III (= Fabre, Mayer y Rodà 1991).

Le Roux, P. 1982: L'armée romaine et l'organisation des provinces ibériques d'Auguste à l'invasion de 409, Publications du Centre Pierre Paris, 8, Paris.

Le Roux, P. 2009: "Peuples et cités de la peninsule iberique du IIe aC au IIe pC", Rome et l'occident. II siécle avant JC-IIe siècle après JC, Pallas, 80, Toulouse, 147-173.

Lostal, J. H. 1992: Los miliarios de la provincia Tarraconense, Zaragoza.

Maestro, E., Domínguez, A. y Magallón, A. 2008: "El proceso de romanización en la provincia de Huesca: La Vispesa (Tamarite de Litera) y Labitolosa (La Puebla de Castro)", Veleia 24-25, 989-1016.

Maia, M. 1986: "Os Castella do Sul de Portugal", Madrider Mitteilungen XXVII, Madrid, 195-223. PMCid:PMC213572

Mar, R., Ruiz de Arbulo, J., Vivó, D. y Beltrán-Caballero, A. 2012: Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. I. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto, Documents d'Arqueologia Clàssica, 5, Tarragona.

Martín, A. 2004: "Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau- Can Mateu (Cabrera de Mar)", Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, 2001, Barcelona, 376-408.

Mayer, M. y Rodà, I. 1986: "La epigrafía republicana en Catalunya. Su reflejo en la red viaria", Epigrafía hispánica de época romano-republicana, Zaragoza, 157-170.

Moret, P. 1990: "Fortins, «tours d'Hannibal» et fermes fortifiées dans le monde ibérique", Mélanges de la Casa de Velázquez 26, 1, 5-43. http://dx.doi. org/10.3406/casa.1990.2558 https://doi.org/10.3406/casa.1990.2558

Moret, P. 2004: "Tours de guet, maisons à tour et petits établissements fortifiés de l'Hispanie républicaine : l'apport des sources littéraires", P. Moret y T. Chapa (eds.), Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s. III a. de C. - s. I d. de C.), Madrid, 13-29.

Morillo, A. 2008: "Criterios arqueológicos de identificación de los campamentos romanos en Hispania", Saldvie 8, 73-93.

Nolla J. M. y Casas, J. 1984: Carta arqueològica de les Comarques de Girona. El poblament d'època romana al nord-est de Catalunya, Girona. PMid:6610806

Nolla, J. M., Palahí, L. y Vivo, J., (eds.) 2010: De l'oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Girona.

Ñaco, T. 2003: Vectigal Incertum. Economia de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano. Su impacto histórico en el territorio (218-133 aC), BAR International Series 1158, Oxford. PMid:12768613

Ñaco, T. y Prieto, A. 1999: "Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana ¿Economia, política, fiscalidad?", Studia Historica, Historia Antigua 17,193-241.

Olesti, O. 1996: El territori del Maresme en època republicana (s. III-IaC): estudi d'arqueomorfologia i història, Mataró. PMid:8736409

Olesti, O. 2000: "Integracio i transformacio de les comunitats iberiques del Maresme durant el s. II-I aC: un model de romanitzacio per a la Catalunya litoral i prelitoral", Empúries 52,55-86.

Olesti, O. 2010a: "Urbanització, integración i gestió del territori al nord-est de la península Ibèrica", Times of changes. In the beginning of the romanization. Studies on thr rural world in the roman period, Girona, 11-60.

Olesti, O. 2010b: "Los veteranos de Cneo Pompeyo y Quinto Cecilio Metelo Pio en la Hispania Citerior", Dialéctica histórica y compromiso social. Homenaje a Domingo Plàcido, Madrid, 1007-1028.

Palahí, L. 2013: El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romana, tesis doctoral, Universitat de Girona.

Palahí, L., Vivó, D. y Nolla, J. M. 2015: "La monumentalització dels espais domèstics en época augustal. El cas de la vil·la del Pla de l'Horta i el suburbium de Gerunda", J. López Vilar (ed.), August i les provincies occidentals. 2000 aniversari de la mort d'August. Actes del 2on Congrés d'Arqueologia i Món Antic, Tarragona, vol. I, 245-262. PMid:25810187

Palao, J. J. 2006: Legio VII Gemina (Pia) Felix. Estudio de una legión romana, Salamanca.

Pina, F. 2009: "Hispania y su conquista en los avatares de la república tardía", J. A. Pintado, J. Cabrera, y I. Rodà (eds.), Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano, Documenta 11, Tarragona, 223-236.

Prevosti, M. y Guitart, J. (dirs.) 2010a: Ager Tarraconensis,I. Aspectes històrics i marc natural, Documenta 16, Tarragona.

Prevosti, M. y Guitart, J. (dirs.) 2010b: Ager Tarraconensis,II. El poblament, Documenta 16, Tarragona.

Prieto, A. 1998: "Las transformaciones económicas de la Hispania Citerior durante la época republicana", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano, Madrid, 87-98.

Principal, J., Cama-es, Mª P. y Padrós, C. 2015: "Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera), i l'urbanisme complex d'un post avançat del nord-est de la Citerior", Revista d'Arqueologia de Ponent 25, 309-325.

Ramallo, S. F. 1991: "Un santuario de época tardo-republicana en la Encarnación, Caravaca, Murcia", Templos romanos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura Romana I, Murcia, 39-65.

Rodrigo, E., García Llinares, M. G., Mercado, M. y Guitart, J. 2013: "El jaciment de can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territorio laietà en època republicana", M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds), Ager Tarraconensis, 5. Pasatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi Internacional, Documenta 16, 5, Tarragona, 217-230.

Rodríguez, J., Fernández, J. L., Sánchez, J. y Benítez, L. 2012: "Los clavi caligarii o tachuelas de cáliga. Elementos identificadores de las calzadas romanas", Lucentum XXXI, 147-164. https://doi.org/10.14198/lvcentvm2012.31.08

Romeo, F. 2005: "Notas para un glosario de términos referentes a los sistemas defensivos de la antigüedad", Saldvie 5, 191-213.

Rubio, R. 1998: "Comercio y comerciantes en la Hispania republicana", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano, Madrid, 167-175.

Ruestes, C. 2002: El poblament antic a la Laietània litoral(del Besòs a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ruiz de Arbulo, J. 2009: "Arquitectura sacra y fundaciones urbanas en las Hispanias tardo-republicanas. Corrientes culturales, modelos edilicios y balance de novedades durante el siglo II a.C", P. Mateos, S. Celestino, A. Rizzo, y A. Tortosa (eds.), Santuarios, oppida y ciudades: arquitectura sacra en el origen y desarrollo urbano del Mediterraneo occidental, Anejos del Archivo Español de Arqueología, XLV, Mérida, 253-297.

Ruiz de Arbulo, J. 2011-2012: "La dedicatoria a Mars Campester del centurión T. Aurelius Decimus¸ y el campus de la guarnición imperial de Tarraco en el siglo II dC. Algunas reflexiones sobre la topografía militar de la capital provincial", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 37-38, 553-569.

Sanmartí, J. 1998: "El món ibèric de la plenitud a la dissolució (segles II-I aC)", La moneda en la societat ibèrica, Barcelona, 9-26. PMCid:PMC1377044

Teichner, F. y Schierl, Th. 2010: "Asentamientos rurales en el sur de la Lusitania entre la fase tardorepublicana y el inicio de la época imperial romana", V. Mayoral y S. Celestino (eds.), Los paisajes agrarios de la romanización. Arquitectura y explotación del territorio. Actas del Congreso, Mérida 2008, Madrid, 89-114 PMid:20212161 PMCid:PMC2851749

Tremoleda, J. 2008: "L'arqueologia romana. Un camí obert", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 39, 81-100.

Uroz, J. 2008: "Religión en tiempos de transición: de Iberia a Hispania, poder control y autoafirmación", J. M. Uroz, J. M. Noguera y F. Coarelli (eds.), Iberia e Italia. Modelos romanos de integración territorial, Actas del IV Congreso Hispano-Italiano Histórico-Arqueológico, Murcia, 465-489. PMCid:PMC2258624

Uroz, J. y Molina, M. J. 1998: "El vino y las relaciones comerciales entre Italia y la Hispania Citerior en la república tardía", J. Mangas (ed.), Italia e Hispania en la crisis de la república romana. Actas del II Congreso Hispano-Italiano (, Madrid, 123-148.

Wulff, F. 2006: "¿Roma = oligarquías locales? Notas desconcertadas sobre poder romano y estructuras políticas en Hispania e Italia durante la Baja República", F. M. Simón, F. Pina y J. Remesal (eds.), Repúblicas y ciudadanos: modelos de participación cívica en el mundo antiguo, Instrumenta 21, Barcelona, 235-256.

Descargas

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Casas Genover, J., Nolla Brufau, J. M., Palahí Grimal, L., Vivó Codina, D., & Soler Fusté, V. (2016). Mas Gusó: un establecimiento militar de época romana en el suburbium ampuritano. Archivo Español De Arqueología, 89, 117–132. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.006

Número

Sección

Artículos