Vajillas de importación no africanas en el noreste peninsular (s. V-VII). Distribución y tipocronología

Autores/as

  • Miguel Ángel González López Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.2007.v80.34

Palabras clave:

vajilla tardorromana, difusión, cronología, contexto cerámico, noreste de la Península Ibérica

Resumen


El estudio analiza los últimos momentos en la llegada de vajillas finas al noreste de la Península Ibérica (siglos V-VII) teniendo en cuenta categorías cerámicas diferentes de las habituales y mayoritarias importaciones africanas. Son producciones menos conocidas que, sin embargo, desempeñan un papel relevante: entre otras, las “D.S.P. estampadas grises y anaranjadas”, la “Terra Sigillata Hispánica Tardía” y la “Late Roman C”. En primer lugar, se definen, se determina su distribución y cronología y, posteriormente, se analiza tanto el mayor o menor grado de su presencia en el territorio en cuestión, como las formas documentadas en el mismo. Todo ello a través de contextos diferenciados por cuartos de siglo que evidencian un momento final de recepción de todas ellas a lo largo del siglo VI.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Miguel Ángel González López, Universitat de Barcelona

Becario del Programa Nacional de Formación del Profesorado Universitario (FPU, Ministerio de Educación y Ciencia). Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona. Diseño gráfico y figuras: Montse Díaz Avellaneda, becaria del Programa Nacional de Formación del Profesorado Universitario (FPU, Ministerio de Educación y Ciencia). Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueología. Universitat de Barcelona.

Citas

Aquilué, X., 1993a: “Las cerámicas finas de los nivelestardorromanos”, La “Antiga Audiència”. Unacceso al foro provincial de Tarraco (ExcavacionesArqueológicas en España, 165). Madrid, 117-165.

Aquilué, X., 1993b: La seu del Col·legi d’Arquitectes.Una intervenció arqueològica en el centre històricde Tàrraco. Tarragona.

Aquilué, X., 1997: “Anàlisi comparativa de contextosceràmics d’època tardo-romana (segles V-VI)”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 83-100.

Aquilué, X., 1998: “Sobre les darreres produccionsde Terra Sigillata Africana”, Monografies d’ArqueologiaMedieval i Postmedieval, 4. Barcelona, 11-19.

Aquilué, X., 2003: “Estado actual de la investigaciónde la Terra Sigillata Africana en la Península Ibéricaen los siglos VI-VII”, Caballero, L; Mateos, P;Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanas yaltomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 11-20.

Aquilué, X., y Burés, L., 1999: “La ciutat en l’AntiguitatTardana: fase V”, Aquilué, X. (Dir): Intervencionsarqueològiques a Sant Martí d’Empúries(1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúriesactual (Monografies Emporitanes, 9). Girona,389-422.

Atlante, I, 1981. DDAA: Atlante delle forme ceramicheI. Ceramica fina romana nel bacino Mediterraneo(Medio e Tardo impero). Enciclopedia dell’arteantica classica e orientale. Roma.

Bacaria, A., 1993a: Importacions sudgàl·liques iproduccions locals de ceràmica estampada romanadurant el Baix Imperi. Tesis doctoral (inédita), Universitatde Barcelona. Barcelona.

Bacaria, A., 1993b: “Tarraco i el comerç amb laGàl·lia meridional durant el s. V d.C.: les importacionsceràmiques”, Butlletí Arqueològic, època V,15, 339-345.

Bacaria, A. et alii, 2005 (Bacaria, A., Torrent, C.,Madrid, M., y Buxeda, J.): “Ceràmica de cuina deljaciment tardoromà de la Bastida (Rubí, Barcelona)”,Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M. A. (Eds.):LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, Cooking Waresand Amphorae in the Mediterranean: Archaeologyand Archaeometry (Barcelona, 2001). Barcelona,179-202.

Barrasetas, E., 2001: “El jaciment de La Solana(Cubelles-El Garraf)”, Guitart, J., Palet, J. M., y Prevosti,M.: Territoris antics a la Mediterrània i a laCossetània oriental. Actes del Simposi Internacionald’Arqueologia del Baix Penedès (El Vendrell,novembre 2001). El Vendrell, 2001, 383-392.

Barrasetas, E., y Járrega, R., 1997: “La ceràmicatrobada al jaciment de la Solana (Cubelles,Garraf)”, AADD: Contextos ceràmics d’època romanatardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). TaulaRodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 131-152.

Barrasetas, E., y Járrega, R., 2004: “La Solana(Cubelles, Garraf)”, Actes de les Jornades d’Arqueologiai Paleontologia 2001 (La Garriga). Comarquesde Barcelona, 1996-2001. Barcelona. Vol. II,722-729.

Bonifay, M., y Rigoir, Y., 1998: “Les Dérivées dessigillées paléochrétiennes”, Bonifay, M., Carre, M.B., y Rigoir,Y. : Fouilles à Marseille. Les mobiliers(Ier-VIIe siècle ap. J.-C. Collection Études Massaliètes,5. Paris. Bourgeois, A., 1970: “Céramique Paléochrétiennede Barcelone”, Melanges de la Casa de Velázquez,T.VI, 53-77.

Caballero, L., 1972: “Cerámica sigillata gris y anaranjadapaleocristiana en España”, Trabajos de Prehistoria,29, 189-218.

Caballero, L., y Argente, J. L., 1975: “Cerámicapaleocristiana, gris y anaranjada, producida en España.Cerámicas tardo-romanas de la villa de Baños deValdearados (Burgos)”, Trabajos de Prehistoria, 32,113-150.

Cela, X., y Revilla, V., 2004: La transició delmunicipium d’Iluro a Alarona (Mataró). Culturamaterial i transformacions d’un espai urbà entre elssegles V i VII dC Mataró (Laietania, 15. Clariana, J. F., y Járrega, R., 1990: “Aportaciónal conocimiento de unas estructuras arquitectónicastardorromanas del yacimiento arqueológico de CanModolell (Cabrera de Mar, Barcelona)”, ArchivoEspañol de Arqueología, 63, 330-343.

Clariana, J. F., y Járrega, R., 1994: “Estudi de lafase baix imperial de la vil·la romana de Torre Llauder(Mataró, El Maresme). Les ceràmiques”, Laietània,9, 253-289.

Coll, J. M., Roig, J., y Molina, J. A., 1997: “Contextosceràmics de l’antiguitat tardana del Vallès”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 37-57.

Comas, M., y Padrós, P., 1997: “Un context ceràmicdel segle VI a Baetulo”, AADD: Contextos ceràmicsd’època romana tardana i de l’alta edat mitjana(segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 121-130.

Courtieu, J. et alii, 1980 (Courtieu, J., Journet, C.,Nicloux, J., Passelac, M., Rancoule, G., Rigoir, J. yRigoir, Y.): “Dérivées des sigillées paléochrétiennesde l’Aude. Un atelier carcassonnais?”, Bulletin de laSocieté d’Études Scientifiques de l’Aude.

Delgado, M., 1975: “Sigillée Late Roman C”, Delgado,M., Mayet, F., y Moutinho de Alarcão, A.: Fouillesde Conimbriga, IV. Les Sigillées. Paris, 285-291.

Empereur, J. Y., y Picon, M., 1986: “A propos d’unnouvel atelier de Late Roman C”, Fligina, 7, 143-146.

Enrich, J., y Enrich, J., 1997: “Les ceràmiquescomunes tardoromanes i altomedievals en el contextde l’habitacle rural dispers de la Catalunya Central”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 21-36.

Enrich, J., Enrich, J., y Pedraza, Ll., 1995: Vilaclarade Castellfollit del Boix. Un assentament ruralde l’antiguitat tardana (Sèrie Interfàcies, 1). Igualada.

Fábrega, X., 1989: “Terra Sigillata Grisa i AtaronjadaEstampades”, TED’A: Un abocador del segle Vd.C. en el Fòrum provincial de Tàrraco (Memòriesd’excavació, 2). Tarragona, 156-172. Fernández Ochoa, C., García Díaz, P., y Uscatescu, A.: “Gijón en el período Tardoantiguo:cerámicas importadas de las excavaciones deCimadevilla”, Archivo Español de Arqueología, 65,105-149.

Guitart, J., 1970: “Excavación en la zona sudeste dela villa romana de Sentromá (Tiana)”, Pyrenae, 6,111-116.

Gutiérrez, S., 1998: “Il confronto con la HispaniaOrientale: la ceramica nei secoli VI-VII”, Saguì, L.(a cura di): Ceramica in Italia: VI-VII secolo. Attidel Convegno in onore di John W. Hayes (Roma,1995). Firenze, 549-567.

Hayes, J. W., 1972: Late Roman Pottery. London.

Hayes, J. W., 1980: Supplement to Late Roman Pottery.London.

Járrega, R., 1991: Cerámicas finas tardorromanas ydel mediterráneo oriental en España. Estado de lacuestión (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XI). Madrid.

Járrega, R., 1992: Poblamiento y economía en lacosta Este de la Tarraconense en época tardorromana(siglos IV-VI), Tesis doctoral (inédita), UniversitatAutònoma de Barcelona. Bellaterra.

Járrega, R., 2000: “Las cerámicas de importación enel Nordeste de la Tarraconense durante los siglos VIy VII d.C. Aproximación general”, V Reunión deArqueología Cristiana Hispánica (Cartagena, 16-19d’abril de 1998). Barcelona, 467-483.

Járrega, R., y CLARIANA, J. F., 1994: “CeràmicaXipriota i Egípcia - B tardoromana a la comarca delMaresme”, III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica(Maó, 12-17 setembre de 1988). Barcelona,333-337.

Járrega, R., y Clariana, J. F., 1996: “El jacimentarqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar,Maresme) durant l’Antiguitat Tardana. Estudi de lesceràmiques d’importació”, Cypsela, XI, 125-152.

Junyent, E., y Pérez Almoguera, A., 1994: “Elbajo imperio ilerdense: las excavaciones de La Paeria”,III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica(Maó, 12-17 setembre de 1988). Barcelona, 127-150.

Llinàs, J., 1997: “La excavación de la carretera deSan Martín de Ampurias (Gerona). Un ejemplo de laevolución de los contextos cerámicos durante laAntigüedad Tardía en el litoral catalán”, ArchivoEspañol de Arqueología, 70, 149-169.

López Mullor, A., y Fierro, X., 1994: “Un conjuntceràmic tancat del segle V trobat a la vil·laromana de Darró (Vilanova i la Geltrú)”,Miscel·lània Penedesenca, 1994, 113-139.

López Mullor, A., Fierro, X., y Caixal, A., 1997: “Ceràmica dels segles IV al X procedent deles comarques de Barcelona”, AADD: Contextosceràmics d’època romana tardana i de l’alta edatmitjana (segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 59-82.

López Mullor, A. et alii, 2003 (López Mullor, A.,Fierro, X., Enrich, J., Enrich, J., Sales, J., y Beltrán deHeredia, J.): “Cerámica tardorromana y altomedievalen la provincia de Barcelona. Siglos VII-X”, Caballero,L., Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicastardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica.Ruptura y continuidad (Anejos de Archivo Españolde Arqueología, XXVIII). Madrid, 41-65.

López Rodríguez, J. M., 1985: Terra Sigillata HispánicaTardía decorada a molde de la PenínsulaIbérica. Salamanca.

Macias, J. M., 1999: La ceràmica comuna tardoantigaa Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII)(TULCIS. Monografies Tarraconenses). Tarragona.

Macias, J. M., 2003: “Cerámicas tardorromanas deTarragona: economía de mercado versus autarquía”,Caballero, L., Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.):Cerámicas tardorromanas y altomedievales en laPenínsula Ibérica. Ruptura y continuidad (Anejos deArchivo Español de Arqueología, XXVIII). Madrid,21-39.

Macias, J. M., y Remolà, J. A., 2005: “La culturamaterial de Tarraco-Tarracona (Hispania Tarraconenses-Regnum Visigothorum): cerámica común yánforas”, Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M. A.(Eds.): LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, CookingWares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona, 2001).Barcelona, 125-135.

Macias, J. M. et alii, 1997 (Macias, J. M., Menchon,J. J., Puche, J. M., y Remolà, J. A.): “Nous contextosceràmics del segle IV i inicis del V en la provínciade Tarragona”, AADD: Contextos ceràmics d’èpocaromana tardana i de l’alta edat mitjana (seglesIV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona,153-177.

Manzano, E., 2003: “Conclusiones. La cerámica delos siglos oscuros”, Caballero, L., Mateos, P., yRetuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanas yaltomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 541-557.

Marí, L., y Revilla, V., 2003: “El Tossal del Moro(Corbins, Segrià). Economia i organització de l’espaien una vil·la del territori d’Ilerda”, Actes de lesJornades d’Arqueologia i Paleontologia, 2000.Comarques de Lleida (Lleida, 30 de novembre-2 dedesembre de 2000). Barcelona, 343-361.

Martin, A., 1998: “La Sigillata focese (PhocaeanRed-Slip / Late Roman C Ware)”, Saguì, L. (a curadi): Ceramica in Italia: VI-VII secolo. Atti del Convegnoin onore di John W. Hayes (Roma, 1995).Firenze, 109-122.

Mayet, F., y Picon, M., 1986: “Une sigillée phocéennetardive (« Late Roman C ware ») et sa diffusionen occident”, Fligina, 7, 129-143.

Méndez, R., 1983-1984: “Cerámica tipo Late RomanC en Cartagena”, Pyrenae, 19-20, 147-156.

Méndez, R., 1988: “El tránsito a la dominación bizantinaen Cartagena: las producciones cerámicas de laPlaza de los Tres Reyes”, González Blanco, A. (Ed.):Arte y poblamiento en el SE peninsular durante losúltimos siglos de civilización romana (Antigüedad yCristianismo. Monografías sobre la Antigüedad Tardía,V). Murcia, 31-164.

Mezquíriz, M. A., 1961: Terra Sigillata Hispánica.Valencia.

Morral, E., Nuix, J., y Martín, A., 1980: Excavacióa la vil·la romana de Can Bosch de Basea(Terrassa). Terrassa.

Muñoz, A., 1989: “Altres produccions de vaixella detaula: Terra Sigillata Hispànica Tardana, Terra SigillataLucente, ceràmica vidriada Baix-imperial iimitacions de Terra Sigillata Africana”, TED’A: Unabocador del segle V d.C. en el Fòrum provincial deTàrraco (Memòries d’excavació, 2). Tarragona,173-181.

Murcia, A. J., y Guillermo, M., 2003: “Cerámicastardorromanas y altomedievales procedentes delteatro romano de Cartagena”, Caballero, L., Mateos,P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanasy altomedievales en la Península Ibérica. Ruptura ycontinuidad (Anejos de Archivo Español de Arqueología,XXVIII). Madrid, 169-223.

Murcia, A. J. et alii, 2005 (Murcia, A. J., Vizcaíno, J.,García Lorca, S., y Ramallo, S.): “Conjuntos cerámicostardíos de las excavaciones en el teatro romanode Cartagena”, Gurt, J. M., Buxeda, J., y Cau, M.A. (Eds.): LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, CookingWares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona, 2001).Barcelona, 1-36.

Nadal, E., y Serra, J., 2003: La vil·la tardoromanadel Capell (Cervera, Segarra), Actes de les Jornadesd’Arqueologia i Paleontologia, 2000. Comarques de Lleida (Lleida, 30 de novembre-2 de desembre de2000). Barcelona, 389-409.

Naveiro, J., 1991: El comercio antiguo en el NW peninsular(Monografías Urgentes do Museu, 5). A Coruña.

Nieto, F. X., 1984: “Algunos datos sobre las importacionesde cerámica « Phocaean Red Slip » en laPenínsula ibérica”, Balgg, T. F. C., Jones, R. F. J., yKeay, S. J. (Eds.): Papers in Iberian Archaeology,Part II (B.A.R. International Series 193, II). Oxford,540-551.

Nieto, F. X., 1993: El edificio “A” de la Ciudadela deRoses (la Terra Sigillata Africana) (C.I.A.G. SèrieMonogràfica, 14). Girona.

Nolla, J. M., 1984: “Excavaciones recientes en la ciudadelade Roses. El edificio Bajo-imperial”, Balgg,T. F. C., Jones, R. F. J., y Keay, S. J. (Eds.): Papersin Iberian Archaeology, Part II, (B.A.R. InternationalSeries 193, II). Oxford, 430-459.

Nolla, J. M., y Casas, J., 1990: “El material ceràmicd’importació de la vil·la romana de Puig Rodon(Corçà, Baix Empordà). D’època severiana a laBaixa Antiguitat”, Cypsela, VIII, 193-218.

Nolla, J. M., y Casas, J., 1997: “Material ceràmicdel Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses)”,AADD: Contextos ceràmics d’època romana tardanai de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodona(Arqueomediterrània, 2). Barcelona, 7-19.

Nolla, J. M., y Puertas, C., 1988: “Ceràmica africanai material d’importació Baix-imperial del jacimentdel Camp de la Gruta (Torroella de Montgri,Baix Empordà)”, Estudis sobre temes del BaixEmpordà, 7, 29-77.

Padró, J., y de La Vega, J., 1989: “Treballsarqueològics a la cova Colomera o de les Gralles(Sant Esteve de la Sagra-Mur, Pallars Jussà)”, Excavacionsarqueològiques d’urgència a les comarquesde Lleida (Excavacions Arqueològiques a Catalunya,9). Barcelona, 9-68.

Pascual, J. et alii, 1997 (Pascual, J., Ribera, A.,Rosselló, M., y Marot, T.): “València i el seu territori:contexts ceràmics de la fi de la romanitat a lafi del califat (270-1031)”, AADD: Contextos ceràmicsd’època romana tardana i de l’alta edat mitjana(segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 179-202.

Pascual, J., Ribera, A., y Rosselló, M., 2003:“Cerámicas de la ciudad de Valencia entre la épocavisigoda y omeya (siglos VI-X)”, Caballero, L.,Mateos, P., y Retuerce, M. (Eds.): Cerámicas tardorromanasy altomedievales en la Península Ibérica.Ruptura y continuidad (Anejos de Archivo Españolde Arqueología, XXVIII). Madrid, 67-117.PAZ, J. A., 1991: Cerámica de mesa romana de lossiglos III al VI d.C. en la provincia de Zaragoza.Zaragoza.

Pérez Suñé, J. M., 2003: “Materials ceràmics sensecontext estratigràfic: anàlisi tipològica”, Revilla, V:Economia i poblament romà al curs inferior de l’Ebre.La vil·la de Casa Blanca (Tortosa). Tarragona,169-243.

Prevosti, M., 1981a: Cronologia i poblament a l’àrearural de Baetulo (Monografies Badalonines, 3).Badalona.

Prevosti, M., 1981b: Cronologia i poblament a l’àrearural d’Iluro. Mataró.

Puig, A. M., 1998: “El jaciment de Rhode a la fi del’Antiguitat Tardana. Els contextos del segle VII dCa la Ciutadella de Roses (Alt Empordà, Girona)”,Pyrenae, 29, 171-192.

Ramallo, S., Ruiz Valderas, E., y Berrocal,M. C., 1996: “Contextos cerámicos de los siglos VVIIen Cartagena”, Archivo Español de Arqueología,69, 135-190.

Ramallo, S., Ruiz Valderas, E., y Berrocal,M. C., 1997: “Un contexto cerámico del primer cuartodel siglo VII en Cartagena”, AADD: Contextosceràmics d’època romana tardana i de l’alta edatmitjana (segles IV-X). Taula Rodona (Arqueomediterrània,2). Barcelona, 203-228.

Raynaud, C., 1993a: “D-S-P Dérivée de sigillée paléochrétienne”,Py, M. (Ed.): Lattara 6. Dictionnairedes Céramiques Antiques en Méditerranée nordoccidentale(VII ème s. av. n. è.-VII ème s. de n. è.).Lattes, 410-418.

Raynaud, C., 1993b: “Céramique Late Roman C”,Py, M. (Ed.): Lattara 6. Dictionnaire des CéramiquesAntiques en Méditerranée nord-occidentale(VII ème s. av. n. è.-VII ème s. de n. è.). Lattes,502-503.

Remolà, J. A., 2000: Las ánforas tardo-antiguas enTarraco (Hispania Tarraconensis). Siglos IV-VIId.C. Barcelona.

Revilla, V., 2003: Economia i poblament romà alcurs inferior de l’Ebre. La vil·la de Casa Blanca(Tortosa). Tarragona.

Revilla, V. et alii, 1997 (Revilla, V., Martí, C., GarcíaRoselló, J., Pera, J., Cerdà, J. A., y Pujol, J.):“El nivell d’amortització del Cardo Maximus d’Iluro”,AADD: Contextos ceràmics d’època romanatardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X).Taula Rodona (Arqueomediterrània, 2). Barcelona,101-119.

Reynolds, P., 1995: Trade in the Western Mediterranean,AD 400-700: The ceramic evidence (B.A.R.International Series 604). Oxford, 1995.

Rigoir, J., 1968: “Les sigillées paléochrétiennes griseset orangées”, Galia, XXVI, 177-244. http://dx.doi.org/10.3406/galia.1968.2496

Rigoir, J., y Rigoir,Y., 1971: “Les derivées des sigilléespaléochrétiennes en Espagne”, Rivista di StudiLiguri, XXXVII, 33-68.

Rigoir, J., Rigoir, Y., y Mefre, J. F., 1973: “Lesdérivées des sigillées paléochrétiennes du groupeatlantique”, Gallia, XXXI, 207-263.

Rüger, Ch., 1968: “Romische keramik aus demKreuzgang der Kathedrale von Tarragona”, MadriderMitteilungen, 9, 237-258.

Serrano, E., 2005: “Terra Sigillata Focense Tardía”,Roca, M., y Fernández García, M. I. (Coords.):Introducción al estudio de la cerámica romana. Unabreve guía de referencia. Málaga, 305-316.

TED’A, 1989: Un abocador del segle V d.C. en elFòrum provincial de Tàrraco (Memòries d’excavació,2). Tarragona.

Uscatescu, A., 2004: “La ciutat de Iesso durantl’Antiguitat Tardana: les novetats de la campanyad’excavacions de 1999”, Guitart, J., y Pera, J. (Eds.):Iesso I. Miscel·lània arqueològica. Barcelona-Guissona, 11-142.

Uscatescu, A., y García Jiménez, J., 2005:“Pottery wares from a fifth century deposit found atIesso (Guissona, Lleida): archaeological andarchaeometrical analyses”, Gurt, J. M., Buxeda, J., yCau, M. A. (Eds.): LRCW 1. Late Roman CoarseWares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean:Archaeology and Archaeometry (Barcelona,2001). Barcelona, 81-103.

Uscatescu, A., Fernández Ochoa, C., y García Díaz, P., 1994: “Producciones atlánticasde Terra Sigillata Gálica en la costa cantábrica deHispania”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueologíade la Universidad Autónoma de Madrid, 21,183-234.

Waagé, F. O., 1933: “The Roman and Byzantine Pottery.The American Excavations in the AthenianAgora: First Report”, Hesperia, II, 279-328.

Waagé, F. O., 1948: “Hellenistic and Roman Tablewareof North Syria”, Antioch-on-the-Orontes, IV (PartI, Ceramics and Islamic Coins). Princeton, 1-60.

Yañez, C., 1997: “La ceràmica tardoromana del Rocd’Enclar”, AADD: Roc d’Enclar. Transformacionsd’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra, 250-276.

Descargas

Publicado

2007-12-30

Cómo citar

González López, M. Ángel. (2007). Vajillas de importación no africanas en el noreste peninsular (s. V-VII). Distribución y tipocronología. Archivo Español De Arqueología, 80, 207–238. https://doi.org/10.3989/aespa.2007.v80.34

Número

Sección

Artículos