Archivo Español de Arqueología, Vol 86 (2013)

Evolución urbana de un sector de la ciudad de Tortosa durante la Antigüedad: intervenciones arqueológicas en la calle de Sant Domènech


https://doi.org/10.3989/aespa.086.013.005

Jordi Diloli Fons
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, España

Ramon Ferré Anguix
Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, España

Sergi Navarro Just , España

Jordi Vilà Llorach
Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, España

Resumen


El estudio del pasado antiguo de Tortosa adolece de un retraso de varias décadas respecto al de otras ciudades con un patrimonio semejante. Para paliar este déficit, hace ya algunos años que el Seminari de Protohistoria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona está llevando a cabo un proyecto de investigación, con unos resultados muy interesantes proporcionados, entre otras, por las intervenciones arqueológicas llevadas a cabo en la calle Sant Domènech de Tortosa. En este sector del casco antiguo de la ciudad han aparecido dos sepulturas correspondientes a una extensa área de necrópolis bajo-imperial, varias estructuras alto-imperiales, y finalmente, los restos de una fortificación ibérica. El hallazgo de esta construcción defensiva supone la confirmación de la existencia, largamente hipotetizada, de un importante oppidum prerromano en el cerro de la Zuda, que dominaría el núcleo antiguo de la ciudad.

Palabras clave


Dertosa; río Ebro; iberos; época romana; fortificación; necrópolis; Protohistoria

Texto completo:


PDF

Referencias


Abril, J. 1928: Un capítol de la meva actuació a Tortosa, Tortosa.

Álvarez, R., Asensio, D., Jornet, R., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2008: "Residències aristocràtiques al món ibèric septentrional. El cas del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona)", Seminari La cámara funeraria de Toya y la arquitectura monumental ibérica, Madrid, 87-102.

Aquiluè, X. 1995: "La cerámica común africana", Ceràmica comuna romana d'època Alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió. Monografies Emporitanes VIII, Empúries, 61–74.

Arbeloa, J. V. M. 2000: "Dertosa a l'Antiguitat Tardana. Consideracions sobre els espais cultuals", Nous Col·loquis IV, 45-72.

Arbeloa, J. V. M. 2008: "Dertosa a l'Antiguitat. Aspectes d'una estructura urbana incògnita", Citerior 4, 79-96.

Asensio, D., Miró, M. y Sanmartí, J. 2003: "El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la qüestió", I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre, recerca i interpretació. Ilercavònia 3, Tivissa, 185-203.

Asensio, D., Jornet, R., Miró, M., Sanmartí, J. 2011: "La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l'excavació del barri adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)", Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, 243-263.

Baila, M. A. 1999: La ciutat de Tortosa: evolució de l'espai urbà: de la Dertosa romana a la ciutat vuitcentista, Vinaròs.

Barrasetas, E. 1993: "Plaça d'Alfons XII, Tortosa". Anuari d'intervencions arqueològiques 1982–1989. Època Romana. Antiguitat tardana, Barcelona, 62.

Bea, D., Diloli, J., Ferré, R., González, A., Kirchner, H., Vilà, J. y Virgili, A. 2012: "L'urbanisme del suburbi meridional de la ciutat de Tortosa en època medieval (segles XI-XIV). La intervenció arqueològica efectuada al carrer Montcada de Tortosa (Baix Ebre)", IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Tarragona, 10-13 de juny de 2010, Tarragona.

Belarte, C., Noguera, J. y Sanmartí, J. 2002: "El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Un patró d'hàbitat ibèric en el curs inferior de l'Ebre", I Jornades d'Arqueologia Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia 3, Tivissa, 89-110.

Belarte, C. y Noguera, J. 2007: La necrópolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre), Tarragona.

Blasco, M. y Rafel, N. 1995: "El taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)", Tribuna d'Arqueologia 1993-94, 37-50.

Costa, J. M. 2009: "El Exercitus Hispanicus ante la encrucijada del siglo III", Gallaecia 28, 151-166.

Curchin, L. A. 1991: Roman Spain: Conquest and assimilation, London.

Curto, A., Loriente, A., Martínez, R. y Ros, E. 1986: "Resultats de les excavacions arquelògiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa (Baix Ebre)", Tribuna d'Arqueologia 1984-1985, 115-120.

Díaz, M. y Otiña, P. 2003: "Valoración comercial de Tarraco: importacions cerámicas entre el siglo III a.C. y la dinastía julio-claudia", Bolskan 20, 67-82.

Dies, E. 2006: "El sistema defensivo del Puig de la Nau (Benicarló). Análisis y propuesta de restitución", Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica, Castelló de la Plana, 47-61.

Diloli, J. 1996: "Hibera Iulia Ilercavonia-Dertosa: l'assentament ibèric i la implantació de la ciutat romana", Butlletí Arqueològic 18, 53-68.

Diloli, J. 1997: Models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre, Tesis doctoral. Universitat Rovira i Virgili.

Diloli, J. 2000: "El curs inferior de l'Ebre durant l'època ibèrica segons les fonts clàssiques", Recerca 4, 79-104.

Diloli, J. 2003: "Cartago versus Roma. El curs inferior de l'Ebre durant la Segona Guerra Púnica", Miscelània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre 16, 213-231.

Diloli, J. 2009: "La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)", Trabajos de Prehistoria 66 (2), 119-142. http://dx.doi.org/10.3989/tp.2009.09023

Diloli, J. y Ferré, R. 2008a: "Arquitectura de las fortificaciones y sus elementos defensivos en el curso inferior del Ebro durante la época ibérica", Actas del IV Congreso Internacional sobre fortificaciones. Las fortificaciones y el mar, Alcalá de Guadaíra, 291-301.

Diloli, J. y Ferré, R. 2008b: "Íberos en Tortosa. Nuevos datos sobre la protohistoria del Bajo Ebro", Saguntum 40, 109-125.

Diloli, J., Ferré, R. y Sardà, S. 2009: "Portes i accessos als recintes fortificats protohistòrics de l'àrea del curs inferior de l'Ebre", Revista d'Arqueologia de Ponent 19, 231-250.

Diloli, J., Vilà, J., González, A. y Bea, D. 2010: "Les excavacions arqueològiques al solar de l'antic I. E. S. del carrer Montcada (Tortosa, Baix Ebre)", Tribuna d'Arqueologia 2008-2009.

Erice, R. 1995: Las fíbulas del nordeste de la Península Ibérica: Siglos I a.C. al IV d.C., Zaragoza.

Ettlinger, E., Hoffman, B., Roth-Rubi, K., Kenrick, P. M., Pucci, G., Schneider, G., von Schnurbein, S., Wells, C.M. y Zabehlick, S. 1990: Conspectus formarum terrae sigillatae italico modo confectae. Römisch-germanische Komission des deutschen archäologischen Institus zu Frankfurt A. M, Bonn.

Genera, M. 1993: "Intervencions a Dertosa (1982-1989)", Anuari d'intervencions arqueològiques. Època romana, antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, 53-55.

Genera, M. y Járrega, R. 2009: Aproximació a la Dertosa romana. Resultats de les investigacions arqueològiques al solar de la Costa dels Capellans, núm. 5. Tortosa (el Baix Ebre), Reus.

Genera, M. y Járrega, R. 2010: Aproximació a l'Ager Dertosanus. La vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (El Baix Ebre), Reus.

Guérin, P. 2003: El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie de Trabajos Varios 101, Valencia.

Izquierdo, P. 1989: "Un tram de via Augusta al Perelló i una proposta de dinamització", Butlletí Arqueològic 17, 169–191.

Járrega, R. 2007: "La problemàtica històrica i arqueològica de Dertosa: Estat actual dels coneixements i hipòtesis de treball", Butlletí Arqueològic 28, 137-197.

Keay, S. 1981: "The Conventus Tarraconensis in the Third Century A. D.: Crisis or Change?", A. King y M. Henig (eds.), The Roman West in the Third Century. Contributions from Archaeology and History, British Archeological Reports International Series 109, Oxford, 451-486.

Lamboglia, N. 1952: "Per una Classificazione Preliminare della Ceramica Campana", VV. AA (ed.), Atti del I Congresso Internazionale di Studi Liguri, Bordighera, 139–206.

López Bravo, F. 2002: "La uran ibérica de orejetas perforadas", Complutum 13, 97-116.

Massip, J. 1968: Memòria anual de l'Arxiu–Museu Municipal de Tortosa, Tortosa.

Massip, J. 1987: Un quart de segle del museu i arxiu municipal de Tortosa, Tortosa.

Llorens, M. M. y Aquilué, X. (2001): Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries, Barcelona.

Mayer, M. y Rodà, I. 1985: "Consideraciones sobre el conjunto epigráfico de Dertosa", XVII Congreso de Arqueología Nacional (Logroño, 1983), Zaragoza, 701-737.

Melguizo, S. y Moret, P. 2007: "Las fortificaciones del Bajo Aragón entre los siglos III y I a. C. Un estilo regional", Paisajes fortificados de la Edad del Hierro, Madrid, 306-324.

Miravall, R. 1986: Necròpolis, sepultures i inhumacions a Tortosa, Tortosa.

Miravall, R. 1988: Tortosa, any zero, Tortosa.

Morel, J. P. 1981: Céramique campanienne: les formes (2 vol.), Roma.

Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques, de la fin de l'âge du bronze à la conquête romaine, Madrid.

Moret, P. 2008: "À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie", Salduie 8, 193-215.

Moret, P., Benavente, J. A. y Gorgues, A. 2007: Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel), Alcañiz.

Navarro, S. 2008: Les necròpolis romanes de Dertosa (Tortosa, Baix Ebre). Estudi dels recintes funeraris i la seva interrelació amb la ciutat, Trabajo de investigación del Máster oficial en Arqueologia Clásica, URV. Inédito.

Noguera, J. 2008: "Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro", Archivo Español de Arqueología 81, 31-48. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39

Noguera, J. 2011: La conquista romana de Catalunya, Tarragona.

Oliver, A. 2006: El Puig de la Nau. Benicarló, Castellón de la Plana.

Oliver, A. y Gusi, F. 1995: El Puig de la Nau. Un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular, Onda.

Oxé, A. y Comfort, H. 1968: Corpus Vasorum Arretinorum. A Catalogue of the Signatures, Shapes and Chronology of Italian Sigillata, Bonn.

Pallarés, R. 1983-84: "El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Pyrenae 19-20, 113-125.

Rodà, I. 1989: "Los primeros magistrados en colonias y municipios de la Hispania Citerior (al norte de Saguntum)", J. González (ed.), Estudios sobre Urso, Colonia Iulia Genetiva, Sevilla, 345-355.

Romeo, F. 2002: "Las fortificaciones ibéricas del valle medio del Ebro y el problema de los influjos mediterráneos", P. Moret y F. Quesada (eds.), La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. VI-II a. de C.), Madrid, 153-188.




Copyright (c) 2013 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista archesparqueologia.cchs@cchs.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es