Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano

Autores/as

  • Pau Olmos Benlloch CReAAH, Université de Rennes 1-ICAC

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.086.013.003

Palabras clave:

Protohistoria, geometría, modulación, Cataluña, metrología

Resumen


En este trabajo presentamos el estudio arquitectónico de un tipo de construcción identificado en el territorio ibérico ausetano. A partir del análisis constructivo de tres obras defensivas militares identificadas como murallas de compartimentos (Turó del Montgròs, Casol de Puigcastellet y l’Esquerda), planteamos una propuesta de restitución del diseño arquitectónico de estas construcciones basadas en el uso de formas geométricas simples y en la adición de módulos cuadrangulares.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adam, J. P. 1982: L'architecture militaire grecque, Paris.

Almagro-Gorbea, M. y Jiménez, J. L. 1982: "Metrología, modulación, trazado y reconstrucción del templo", El Santuario de Juno en Gabii, Bibliotheca Italica 17, Roma.

Bendala, M. y Blánquez, J. 2002-2003: "Arquitectura militar púnico-helenísitca en Hispania", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Universidad Autónoma de Madrid 28-29, 145-159.

Berrocal, L. 2004: "La defensa de la comunidad: sobre las funciones emblemáticas de las murallas protohistóricas en la península Ibérica", Gladius 24, 27-98. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2004.36

Berrocal, L. y Moret, P. 2007: "Las murallas protohistóricas de la meseta y la vertiente atlántica", L. Berrocal y P. Moret (coords.), Paisajes fortificados de la Edad de Hierro: las murallas protohistóricas de la meseta y de la vertiente atlántica en su contexto europeo, Madrid, 15-31.

Caruso, E. 2006: "Lilibeo-Marsala. Le fortificazioni puniche e medievali", A. Corretti (ed.), Quarte Giornate Internazionali di Studi sull'Area Elima (Erice, 1-4 dicembre 2000), Pisa, 171-207.

Caveing, M. 1998: L'irrationalité dans les mathématiques grecques jusqu'à Euclide, Villeneuve d'Ascq.

Coulton, J. J. 1989: "Modules and measurements in ancient design and modern scholarship", H. Geertmann y J. De Jong (coords.), Munus non ingratum: proceedings of the International Symposium on Vitruvius' De Architectura and the Hellenistic and Republican Architecture, Leiden, 20-23 January 1987, Leiden, 85-89.

D'Oriano, R. 2009: "Elementi di urbanistica di Olbia fenicia, greca e punica", S. Helas y D. Marzoli (eds.), Phönizisches und punisches Städtewesen. Akten der internationalen Tagung in Rom vom 21. bis 23. Februar 2007, Mainz, 369-387.

Gracia, F. 2000: "Análisis táctico de las fortificaciones ibéricas", Gladius 20, 131-170. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2000.67

Gracia, F. 2006: "Las fortificaciones ibéricas. Análisis poliorcético y concepto de empleo táctico en la guerra de sitio", A. Oliver (coord.), Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica, Castellón, 63-122.

Jong, J. de 1989: "Greek mathematics, Hellenistic architecture and Vitruvius. De architectura", H. Geertmann y J. De Jong (coords.), Munus non ingratum: proceedings of the International Symposium on Vitruvius' De Architectura and the Hellenistic and Republican Architecture, Leiden, 20-23 January 1987, Leiden, 100-113.

Lawrence, A. W. 1979: Greek aims in fortification, Oxford.

López, A. 2011: "La muralla principal de l'oppidum ibèric del Montgròs (El Brull) i les seves defenses perifèriques", Revista d'Arqueologia de Ponent 21, 141-156.

López, A. y Riera, M. 2004: "Intervencions recents (1997-2001) a l'oppidum del Turó del Montgròs (El Brull, Osona)", Tribuna d'Arqueologia, 2002-2003, Barcelona, 135-185.

López, A., Fierro, X. y Riera, M. 2005: "Resultats de les excavacions de 1997 a l'oppidum del turó del Montgròs, El Brull (Osona)", Món Ibèric als Països Catalans. XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà vol. 1, Puigcerdà, 141-162.

Molas, D., Mestres, I. y Rocafiguera, M. 1988: "La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (I). Una aproximació als límits del territori ausetà", Ausa 13, 97-131.

Molas, D., Mestres, I. y Rocafiguera, M. 1991: "La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet", Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica: Fortificacions, la problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC), Manresa, 245-248.

Molas, D., Mestres, I. y Rocafiguera, M. 1992: El Casol de Puigcastellet, Folgueroles, Osona, Folgueroles.

Molist, N. y Rovira, J. 1991: "La fortificació ibèrica del Turó del Montgròs (El Brull, Osona)", Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica: Fortificacions, la problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III a.C.), Manresa, 249-264.

Molist, N. y Rovira, J. 1993: "L 'oppidum ausetà del Turó del Montgròs (El Brull, Osona)", Empúries 48-50, 122-141.

Montanero, D. 2008: "Los sistemas defensivos de origen fenicio-púnico del sureste peninsular (siglos VIII-III a.C.). Nuevas interpretaciones", B. Costa y J. H. Fernández (eds.), Arquitectura defensiva fenicio-púnica. XXII Jornadas de Arqueología fenicio-púnica (Eivissa, 2007), Ibiza, 91-144.

Montanero, D. en prensa: "Murallas de compartimentos y cajones. Un reflejo de la expansión fenicio-púnica (del Próximo Oriente a la Península Ibérica)", Pyrenae.

Montanero, D. y Olmos, P. en prensa: "La arquitectura militar de los asentamientos fenicios occidentales: nuevas aportaciones al estudio arquitectónico y metrológico", Actas VIIème congrès international des études phéniciennes et puniques, Hammamet.

Moret, P. 1996: Les Fortifications ibériques de la fin de l'âge du bronze à la conquête romaine, Madrid.

Moret, P. 1998: "Rostros de piedra. Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones urbanas ibéricas", C. Aranegui, Los iberos príncipes de Occidente, Barcelona, 83-92.

Moret, P. 2001: "Del buen uso de las murallas ibéricas", Gladius 21, 137-144. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.81

Moret, P. 2002: "Les fortifications ibériques complexes: questions de tracé et d'unité de mesure", P. Moret y F. Quesada (coords.), La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss VI-II a.C.), Madrid, 189-215.

Moret, P. 2006: "Architecture indigène et modelles hellénistiques: les ambiguïtés du cas ibérique", Pallas 70, 207-227.

Moret, P. 2008: "À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie", Salduie 8, 193-216.

Morral, E., Nieto, J. y Miquel, D. 1982: "Turó del Montgròs, El Brull", Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys 1, Barcelona, 242-245.

Müller, H. 1996: "Beobachtungen an Befestigungsanlagen in Katalonien. Elemente griechischer Befestigungstechnik in Emporion, Ullastret und Tivissa", Madrider Mitteilungen 37, 86-102.

Olcina, M. 2005: "La Illeta dels Banyets, el Tossal de Manises y la Escuera", La Contestania ibérica, treinta años después, Alicante, 147-177.

Ollich, I. y Rocafiguera, M. 1994: L'oppidum ibèric de l'Esquerda. Campanyes 1981-1991 (Les Masies de la Roda de Ter, Osona), Colecció Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya 7, Barcelona.

Ollich, I.; Rocafi guera, M. 2001: L'Esquerda: 2500 anys d'història: 25 anys de recerca, Roda de Ter.

Ollich, I. y Rocafiguera, M. 2004: "El poblat ibèric i medieval de l'Esquerda (Les Masies de Roda, Osona). De l'excavació a l'experimentació arqueológica", Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, Barcelona, 115-134.

Olmos, P. 2008: "Adaptació metrológica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: Puig de Sant Andreu d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós", Cypsela 17, 273-285.

Olmos, P. 2010: Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II a.C.), Tarragona.

Olmos, P. y Puche, J. M. 2008: "La proporció en l'arquitectura ibèrica: la torre Y-Z d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)", Butlletí Arqueològic 30, 29-41.

Quesada, F. 2001: "En torno al análisis táctico de las fortificaciones ibéricas: algunos puntos de vista alternativos", Gladius 21, 145-154. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.82

Quesada, F. 2007: "Asedio, sitio, asalto, aspectos prácticos de la Poliorcética en la Iberia prerromana", L. Berrocal y P. Moret, Paisajes fortificados de la Edad de Hierro: las murallas protohistóricas de la meseta y de la vertiente atlántica en su contexto europeo, Madrid, 75-98.

Rocafiguera, M. 2005: "Arquitectura ibèrica ausetana. Materials i tècniques de construcción al jaciment de l'Esquerda (segle V a.C.)", Fonaments 12, 235-250.

Sáez, R. 2005: Artillería y poliorcética en el mundo grecorromano, Anejos de Gladius 8, Madrid.

Sala, F. 2006: "Les fortificacions a la Contestània: entre la representació social i la defensa del territori", A. Oliver (coord.), Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica, Castelló de la Plana, 123-165.

Sanmartí, J. y Santacana, J. 1994: "L'urbanisme protohistòric a la costa de Catalunya", Cota Zero 10, 27-37.

Tréziny, H. 1989: "Métrologie, architecture et urbanisme dans le monde massaliète", Revue Archéologique de Narbonnaise 22, 1-46. http://dx.doi.org/10.3406/ran.1989.1333

Van de Voort, J. F. 1991: "La Maison des antes de Glanum (Bouches-du-Rhône). Analyse métrologique d'une maison à péristyle hellénistique", Revue Archéologique de Narbonnaise 24, 1-17. http://dx.doi.org/10.3406/ran.1991.1376

Winter, F. E. 1971: Greek fortifications, Toronto.

Descargas

Publicado

2013-12-30

Cómo citar

Olmos Benlloch, P. (2013). Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano. Archivo Español De Arqueología, 86, 37–49. https://doi.org/10.3989/aespa.086.013.003

Número

Sección

Artículos