Les Horologia romana en Hispanie, mobilier, histoire et realités archéologiques

Autores/as

  • Jerome Bonnin Université de Lille 3

DOI:

https://doi.org/10.3989/aespa.083.010.011

Palabras clave:

Hispania, Horologia romana

Resumen


El estudio de los Horologia romana en Hispania no ha sido hecho hasta ahora. Este es el propósito del presente artículo que constituye al mismo tiempo una síntesis de los conocimientos existentes sobre este aspecto de la civilización romana en Hispania y un catálogo y estudio de toda la evidencia arqueológica, iconográfica y epigráfica. Los restos arqueológicos, en ocasiones poco estudiados por los descubridores, revelan un claro predominio de objetos descubiertos en ámbitos privados y una producción local en muchos casos. No obstante, la existencia de relojes en centros públicos está atestiguada no sólo por la epigrafía, bien conocida, sino también por los descubrimientos arqueológicos. Finalmente, el artículo brinda la oportunidad de redescubrir el llamado reloj de Yecla, de una iconografía totalmente inusual, prácticamente olvidado por los investigadores, pero que todavía hoy está sometido a discusión.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abascal, Juan Manuel 2002: «Fasti Consulares, Fasti Locales y Horologia en la epigrafßa de Hispania», Archivo Español de Arqueologia 75, 269-286. doi:10.3989/aespa.2002.v75.139

Alarcão, Adília 1984: Colecções do Museu Monográfico de Conimbriga. Catálogo, Coimbra.

Almagro Gorbea, Antonio; Raya Román, José María 1996: «Estudio fotogramétrico del reloj romano de Mérida», Anas 9, 79-88.

Almeida, Fernando De 1956: Egitânia. História e Arqueologia, Lisboa.

Alves Pereira, Felix 1934: «Hièrologia de um povo da Lusitania», Anuario del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos 2, (Homenaje a Mélida), 279-288.

Arce, Javier 2002: «Viatoria pensilia. Un nuevo reloj portátil del s. III d.c. procedente de Augusta Emerita (Mérida, España)», Mérida Tardorromana (300-580 d.C.), 217-226.

Bacchus, Pierre 2001: «Exactitude du cadran solaire de Catane déplacé à Rome», Cadran Info, 2-5.

Bilfinger, Gustav 1883: Antike Stundenzählung, Stuttgart.

Bilfinger, Gustav 1888: Die Antiken Stundenangaben, Stuttgart.

Bilfinger, Gustav 1886: Die Zeitmesser der antiken Völker, Stuttgart.

Bonnin, Jérôme 2007:«Horologia Romana, les horloges dans les cités romaines, Mémoire de Master 2 archéologie romaine, sous la direction de J. ARCE», Université Ch. De Gaulle-Lille 3.

Bonsor, George e Paris, Pierre 1923 : Fouilles de Belo, Paris.

Cardoso, Guilherme 1987: «Quadrante solar romano de Freiria (S. Domingos de Ranba) », O Arqueólogo Português vol. IV, 5, 219-224.

Catamo, Mario et alii 2000, «Fifteen further Greco-Roman Sundials from the Mediterranean area and Sudan», Journal of the History of Astronomy 31, 203-221.

Domergue, Claude 1982: La mine antique d’Aljustrel (Portugal) et les tables de Bronze de Vipasca, Paris.

Duch Mas, Joan 1976: «Localización de un reloj de sol romano en Guimerá», Ilerda 36, 215-230.

Ducrey, Pierre e Effenterre, Henri Van 1973: «Un règlement d’époque romaine sur les bains d’Arcades», Kretika Chronika 25, 281-290.

Elias, Norbert 1984: Über die Zeit. Arbeiten zur Wissenssoziologie II, éd. M. Schröter, Suhrkamp Verlag; trad. française: Du temps, Paris, Fayard.

Encarnação, José D’ 2006: «Mesurer le temps, mesurer l’espace dans la Lusitania Romaine», Misurare il tempo, misurare lo spazio, Atti del Colloquio AIEGL – Borghesi 2005 (Epigrafia e antichità, 25), Faenza, 79-85.

Etienne, Robert 1992: «L’horloge de la Civitas Igaeditanorum et la création de la province de Lusitanie», Revue des études anciennes 94 (3-4), 355-362.

Farré Olivé, Eduard 1991: «Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí», Butlletí del Crup Col.laboradors Museu de Rubí 34, 134-135.

Farré Olivé, Eduard 1999: « Rellotges de sol de la Catalunya Romana», Butlletí de la Societat Catalana de Gnomònica 33, 18-24.

Farré Olivé, Eduard 1999: «Relojes de sol de la Hispania Romana», Arte y Hora 134, 10-17.

Flach, Dieter 1979: «Die Bergwerksordnungen von Vipasca», Chiron 9, 399-448.

García y Bellido, Antonio 1949: Esculturas Romanas de España y Portugal, Madrid, 230-232, pl. 255.

Gibbs, Sharons L. 1976: Greek and Roman Sundials, New Haven.

Gil Mantas, Vasco 1988: «Orarium donavit Igaiditanis: Epigrafia e funçoes urbanas numa capital regional lusitania», Actas del primer Congreso peninsular de Historia Antigua, Santiago de Compostela 1-5 julio de 1986, vol. 2, 415-439.

Guittard, Charles 1976: «Le problème des limites et subdivisions du jour civil à Rome», MEFRA 88- 2, 815-842.

Gumà i Marquès, María Montserrat 1992: «Un rellotge de sol d’època republicana trobat a Darró», Miscellània Panadesenca 16, 145-158.

Mélida, José Ramón 1915: «El Teatro Romano de Mérida», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (3-9).

Milenio, M. 1994: «El reloj romano de Mazarracín», Analema 10, 3-4.

Pattenden, Philip 1979: «Sundials in Cetius Faventinus», The Classical Quarterly 29, 203-212. doi:10.1017/S000983880003531X

Raya Román, José María 1984: «Reloj solar de Belo», Boletín Museo Archeológico Nacional 2, Madrid, 103-115.

Raya Román, José María 1989: Los cuadrantes solares en la arquitectura, Seville, (non vidi).

Raya Román, José María 2002: «Reloj Solar Romano de Caesaraugusta», XI Congreso Internacional de Expresión Gráfica: Re-visión: Enfoques en docencia e investigación, Coruña, 25, 26, 27 abril 2002, 499-503.

Savoie, Denis2007: «Le cadran solaire Grec d’Aï Khanoum. La question de l’exactitude des cadrans solaires antiques», C.R.A.I, 1168-1175.

Solla Price, Derek John De 1969: «Portable Sundials in Antiquity, including an Account of a New Example from Aphrodisias» Centorus 14, 242-266. doi:10.1111/j.1600-0498.1969.tb00143.x

Traversari, Gustavo 1989: «Il pelecinum, un particolare tipo di orologio solare reffigurato zu alcuri rilievi di sarcofagi», Archeologia e astronomia (colloqui internazionale, Venezia 3-6 mai 1989), 66-73.

Valdés, Manuel M. 1993: «El reloj romano de Segóbriga», Analema 7, 13-15.

Valdés, Manuel M. 1996, Un monumento anunciado, El «Reloj de Yecla».¿Verdadero o falso? Valdés Manuel M. 1999: «Relojes cónicos Romanos», Analema 27, 4-7.

Descargas

Publicado

2010-12-30

Cómo citar

Bonnin, J. (2010). Les Horologia romana en Hispanie, mobilier, histoire et realités archéologiques. Archivo Español De Arqueología, 83, 183–198. https://doi.org/10.3989/aespa.083.010.011

Número

Sección

Artículos